Escapada a sòria
Sòria és una província situada al nord d’Espanya, coneguda pel seu paisatge natural, la seva tranquil·litat i un ric patrimoni històric.
És una de les zones menys poblades del país, amb grans extensions de natura: boscos, rius i camps oberts ideals per al senderisme i el turisme rural. També forma part de la conca del riu Duero, que travessa el seu territori.
A nivell cultural, Sòria conserva nombrosos pobles amb encant medieval, castells, esglésies romàniques i restes de diferents èpoques històriques (romana, islàmica i cristiana). A més, està vinculada a escriptors com Antonio Machado.
En resum, és una província amb molta història, natura i autenticitat, perfecta per gaudir de la calma i descobrir el patrimoni de l’interior d’Espanya.
Aquest doncs és el destí escollit, val a dir que engrescats pel munt d'imatges que ens han compartit els nostres estimats veïns.
Sortim el dilluns dia 6 d'abril direcció Medinaceli, doncs n'hem sentit a parlar però no el coneixem.
En el viatge gaudim de camps i camps d'arbres fruiters molt florits.
Arribem a Medinaceli, poblet bonic i molt enfilat, és un petit municipi amb molt d’encant situat en una zona elevada amb vistes àmplies de l’entorn.
És un poble amb un gran valor històric, ja que ha estat punt de pas i convivència de diferents cultures, com la romana, la musulmana i la cristiana. Un dels seus elements més destacats és l’arc romà, únic a Espanya amb tres arcs.
El nucli antic conserva carrers empedrats, places tranquil·les i edificis històrics com el castell i la col·legiata. A més, Medinaceli té una forta tradició cultural i gastronòmica.
En resum, és un lloc ideal per conèixer la història, passejar amb calma i gaudir d’un paisatge típic de l’interior de Castella.
Ens instal·lem en una bona àrea, amb serveis, espaiosa i a tocar del nucli urbà.
Fem una bona passejada, gairebé no trobem ningú.
7 d'abril 2026, dimarts
Després d'una nit molt tranquil-la sortim a visitar el castell i la porta àrab.
Fetes les visites posem destí a Aguaviva de la Vega per poder observar "Les xemeneies de fades". Són formacions rocoses naturals molt curioses creades per l’erosió del vent i l’aigua al llarg de milers d’anys.
Aquestes estructures tenen forma de columnes o pilars de terra amb una “coberta” de pedra més dura a la part superior, que protegeix la resta del material i dona aquest aspecte tan característic, semblant a xemeneies.
Són un espai poc conegut però molt singular de la província de Sòria, ideal per fer excursions i descobrir paisatges diferents i sorprenents.
En resum, és un racó natural especial que destaca per la seva bellesa geològica i tranquil·litat.
.jpg)
Ens hem assegut en una font sota un salze plorener i hem respirat. No hem vist ningú, ni gats, ni gossos ni el cloquejar d'una gallina, gairebé un poble fantasma.
Però el que hem vist ens ha agradat.
Seguidament hem posat destí a Berlanga de Duero, aparcats a tocar del casc històric, i com és habitual tot tancat i buit. Carrerons bufons i a buscar la Colegiata.
Berlanga de Duero és un municipi amb un ric patrimoni històric situat a la província de Sòria, conegut especialment pel seu conjunt monumental.
El seu element més destacat és la Col·legiata de Santa María del Mercado, un imponent temple renaixentista del segle XVI. Té grans dimensions i un interior molt ampli i lluminós, amb diverses capelles i un altar major destacat. A més, conserva un important conjunt d’obres d’art religiós i un orgue històric de gran valor.
La col·legiata reflecteix la importància que va tenir Berlanga en el passat, especialment durant l’època dels ducs de Frías, que van impulsar la construcció de molts edificis rellevants.
Quan hem arribat era tancada, però hem estat de sort al trobar el guia i com erem un petit grupet l'hem convençut perquè ens obrís i poder fer visita.
Quina meravella, i tan ben explicat tot que ens ha encantat i jo satisfeta doncs he vist el cocodril dissecat que va portar de Les Galápagos Fray Tomàs de Berlanga.
En resum, Berlanga de Duero és un lloc amb molta història, i la seva col·legiata n’és el principal símbol, tant per la seva arquitectura com pel seu valor cultural.
Després hem pujat al immens castell, queden en peu muralles, torres, però molta feina per restaurar.
Hem continuat fent visita a la plaça Major, la Puerta Aguilera i el Rollo Gòtico o Picota.
Satisfets anem a provar sort cap l'Ermita de San Baudelio de Berlanga. Tot un risc doncs no sabiem si encara seria oberta.
L’Ermita de San Baudelio de Berlanga és un dels monuments més singulars de la província de Sòria i un gran exemple de l’art mossàrab. Una veritable joia.
Construïda al segle XI, destaca pel seu interior únic: una columna central que s’obre com una palmera i sosté la volta, creant un espai molt original i simbòlic. L’ermita també era coneguda per les seves pintures murals, amb escenes religioses i de la vida quotidiana, tot i que moltes van ser traslladades a museus.
Ens hem comprat el llibre guia, història doncs val la pena hi ha les pintures que van enviar als museus i les pots situar en els espais que han quedat.
Situada en un entorn aïllat i tranquil, aquesta ermita combina influències cristianes i islàmiques, reflectint la convivència de cultures de l’època.
En resum, és un petit però extraordinari tresor arquitectònic i artístic, únic per la seva forma i història. Repeteixo un extraordinari tresor arquitectònic i artístic. Hem quedat bocabadats.
Ja toca buscar lloc on fer nit així que aturem a l'àrea de Berlanga, molt maca i amb serveis.
8 d'abril dimecres
Ens despertem ben descansats, esmorzem i avui toca anar a fer visita a la Fortaleza de Gormaz.
Aquesta és una gran fortificació medieval situada sobre un turó al costat del riu Duero.
Va ser construïda al segle X pels musulmans i va tenir un paper clau com a defensa a la frontera entre Al-Àndalus i els regnes cristians. És una de les fortaleses més grans d’Europa de la seva època.
Destaca per la seva llarga muralla, les torres i la porta califal. Amb el temps va passar a mans cristianes durant la Reconquesta.
Avui és un important monument històric amb vistes espectaculars del paisatge sorià.
.jpg)
Després d'una bona passejada ja rodem direcció Burgo de Osma, avui sí, o sí volem menjar "torreznos" i coneixem un lloc que els fan deliciosos.
Al baixar de la fortalesa ens crida l'atenció un edifici, una escola, d'un poble que es diu Quintanas de Gormaz.
L’edifici de l’antiga escola de Quintanas de Gormaz és un exemple destacat d’arquitectura escolar tradicional.
Construït amb un estil sòlid i simètric, reflecteix la importància que tenia l’educació als pobles. A la façana s’hi poden veure les entrades separades de “niños” i “niñas”, fet que mostra com abans l’ensenyament es feia de manera diferenciada per sexes.
Més enllà de la seva funció educativa, l’edifici simbolitza la vida comunitària del poble, ja que l’escola era un punt de trobada i aprenentatge. Avui dia es considera un element patrimonial que ens ajuda a entendre com era l’educació rural d’altres temps.
Ja arribem a el Burgo
El Burgo de Osma és un bonic municipi històric situat a la vora del riu Duero.
Destaca pel seu ric patrimoni, amb carrers porticats, places amb encant i una imponent catedral que reflecteixen el seu passat medieval. D’origen antic, vinculat a Uxama Argaela, ha estat durant segles un important centre religiós i cultural.
Avui és un lloc ple d’encant, on es combinen història, tradició i gastronomia, convertint-lo en un dels pobles més atractius de la província de Sòria.
A l'entrar fem visita a la catedral, i mica en mica anem recordant que ja és la segona visita, no hi fa res sempre agrada recordar.
Passegem pels carrers porticats i trobem el lloc per fer els ansiats "torreznos" mare meva! Que bons! Avui no sopem, fotos i més fotos i cap a l'auto. Direcció Catalañazor.
Calatañazor és un petit poble medieval amb molt d’encant situat a la província de Sòria.
És conegut pel seu bon estat de conservació, amb carrers empedrats, cases de pedra i fusta i les restes del seu castell. La tradició diu que aquí “perdió Almanzor el tambor”, en referència a la derrota del líder musulmà.
Envoltat d’un entorn natural privilegiat, és un lloc tranquil que conserva l’essència de l’edat mitjana i és considerat un dels pobles més bonics de la zona.
Ben cansada de tant anar amunt i avall, aturem en un aparcament just al costat de l'ermita de Sant Joan Baptiste, mig derruïda i sota el poble murallat.
10 d'abril, divendres del 2026
.jpg)
