Maig de 2015
La nostra curiositat i
interès per la mineralogia, ens porten cap a Andalusia, més en concret a Níjar.
Una escapada de quatre
dies amb autocaravana.
Divendres 30 d’abril 2015
Sortim de Terrassa a
les 18h. Direcció Valencia, parem a
dormir a l’àrea de Picasset.
Dissabte 1 de maig 2015
Esmorzem i sortim a les
9h. Arribem a l’Hoyazo a les 13:30h.
El cerro del Hoyazo, també conegut com Volcán
de la Granatilla o el Hoyazo de Nijar.
Té una
forma cònica, com si d’un conus volcànic es tractés, molt erosionat, mig
derruït. No és l’únic volcà que es troba a la Sierra de la Alhamilla, n’hi ha d’altres.
A tota
la zona es poden trobar granats, cristalls de color vermell fosc. Aquesta és la
nostra fita.
Dinem, ens calcem i ben
preparats enfilem cap el cràter del volcà. Estem nerviosos i encuriosits doncs
per molta informació que hem buscat no sabem massa què serà el que ens
trobarem.
Fa bona calor i unes
herbes molt punxents es van clavant als mitjons però el terra rogenc ens treu
tots els mals. Miris on miris tot són petits cristalls de granats. Ens falten
mans, ajupir, recollir, tornar a ajupir i així més. A les parets del cràter és
molt curiós doncs hi veig zones amb petxines incrustades i fossilitzades, no
cal doncs dir la moguda geològica que ha experimentat la zona.
És
molt bonic veure com estan incrustats en les parets i van caient degut a
l’erosió, sigui per l’aire o la pluja. Pel terra hi ha rierols de color granat
realment espectacular.
Una mica més experts ja
fem competició per veure qui en troba de més grossets i més perfectes. Quina il·lusió.
De fet tot el que la
natura ens regala és una meravella.
La
utilitat d’aquests cristalls fins fa poc era, per fer-ne materials abrasius com
és el paper de vidre i similars.
Ja parem i busquem un
racó a la plaça del poble de Níjar per passar la nit. Demà toca fer visita.
Diumenge 2 de maig 2015
Esmorzem i sortim a fer
un vol pel poble de Níjar, és d’horeta,
la veritat encara estan posant els carrers, mica en mica obren botigues i
tallers.
Níjar és un municipi de la província d’Almeria. En aquesta comarca hi trobem el Parc de Cabo de Gata-Níjar. Aquest Parc constitueix un dels
paratges més rics geològicament d’Espanya.
Níjar és el típic poblet amb cases pintades de color blanc,
carrers florits, polits i mica costeruts, dalt de tot les restes d’una torre
molt antiga, sembla que coroni la població.
Fem
bona passejada descobrint racons i raconets i sobretot gaudint dels seus productes
típics.
La ceràmica, molt
important, hi ha tallers artesanals que t’obren les seves portes a fi de
mostrar-te el que fan i de quina manera.
També
treballen el vímet per fer-ne
boniques paneres.
El
producte estrella, són les “Jarapas”,
estores grans, mitjanes, petites per a tots gustos i necessitats, en vam
comprar una bona quantitat pensant en familiars i amics.
El licor de Pichichanes és
una beguda típica. La recepta la mantenen en secret i és famós per les seves
propietats afrodisíaques.
Fa
bona calor, tornem a l’auto i anem a Carboneras,
localitat costanera de platges molt boniques. La gent del poble viuen de la
pesca.
Fem
dinar de tapes.
Així
que per tal de fer la digestió pensem tornar a recollir uns quants granats més.
Molt divertit i sobretot ben acalorats.
Tornem
a l’auto direcció Cabo de Gata. Què bonic!, què diferent!,
quins paisatges! Pugem al far i ens sorprenem al veure L’arrecife de las sirenas. Preciós!
Com que allà dalt no
podem dormir anem a la platja de la Fabriquilla, al
no ser temporada alta podem aparcar a tocar de la platja i gaudim d’una bonica
posta de sol, mentre sopem unes delicioses pizzes.
3 de maig de 2015
Sortim
de Cabo de Gata a les 9 del matí
Arribem
a Terrassa a les 22:09h.
Una
escapadeta curta però molt ben aprofitada.