8 d’octubre del 2017

Codonyat

CODONYAT


Ingredients:
700 g. de codony
500 g. de sucre

Com es fa?
Peleu i talleu els codonys a trossos petits.
Introduïu-los dins l’olla i afegiu-hi el sucre.





Remeneu amb foc constant i no massa fort, mentre el sucre es va desfent i incorporant amb el codony. Va fent suc, seguiu remenant i aneu observant com la fruita s’estova i ja va fent una olor boníssima.
Un cop ja cuit passeu la batedora i poseu-ho en un recipient.






Es pot guardar dins la nevera i aguanta molt temps.
Bon profit!

També hi ha moltes i bones receptes on el codonyat hi és present.

Níjar, El Hoyazo

Maig de 2015
La nostra curiositat i interès per la mineralogia, ens porten cap a Andalusia, més en concret a Níjar.


Una escapada de quatre dies amb autocaravana.
Divendres 30 d’abril 2015
Sortim de Terrassa a les 18h. Direcció Valencia, parem a dormir a l’àrea de Picasset.
Dissabte 1 de maig 2015
Esmorzem i sortim a les 9h. Arribem a l’Hoyazo a les 13:30h.
El cerro del Hoyazo, també conegut com Volcán de la Granatilla o el Hoyazo de Nijar.



Té una forma cònica, com si d’un conus volcànic es tractés, molt erosionat, mig derruït. No és l’únic volcà que es troba a la Sierra de la Alhamilla, n’hi ha d’altres.
A tota la zona es poden trobar granats, cristalls de color vermell fosc. Aquesta és la nostra fita.
Dinem, ens calcem i ben preparats enfilem cap el cràter del volcà. Estem nerviosos i encuriosits doncs per molta informació que hem buscat no sabem massa què serà el que ens trobarem.
Fa bona calor i unes herbes molt punxents es van clavant als mitjons però el terra rogenc ens treu tots els mals. Miris on miris tot són petits cristalls de granats. Ens falten mans, ajupir, recollir, tornar a ajupir i així més. A les parets del cràter és molt curiós doncs hi veig zones amb petxines incrustades i fossilitzades, no cal doncs dir la moguda geològica que ha experimentat la zona.
És molt bonic veure com estan incrustats en les parets i van caient degut a l’erosió, sigui per l’aire o la pluja. Pel terra hi ha rierols de color granat realment espectacular.














Una mica més experts ja fem competició per veure qui en troba de més grossets i més perfectes. Quina il·lusió.
De fet tot el que la natura ens regala és una meravella.
La utilitat d’aquests cristalls fins fa poc era, per fer-ne materials abrasius com és el paper de vidre i similars.
Ja parem i busquem un racó a la plaça del poble de Níjar per passar la nit. Demà toca fer visita.

Diumenge 2 de maig 2015
Esmorzem i sortim a fer un vol pel poble de Níjar, és d’horeta, la veritat encara estan posant els carrers, mica en mica obren botigues i tallers.
Níjar és un municipi de la província d’Almeria. En aquesta comarca hi trobem el Parc de Cabo de Gata-Níjar. Aquest Parc constitueix un dels paratges més rics geològicament d’Espanya.
Níjar és el típic poblet amb cases pintades de color blanc, carrers florits, polits i mica costeruts, dalt de tot les restes d’una torre molt antiga, sembla que coroni la població.




Fem bona passejada descobrint racons i raconets i sobretot gaudint dels seus productes típics.
La ceràmica, molt important, hi ha tallers artesanals que t’obren les seves portes a fi de mostrar-te el que fan i de quina manera.
També treballen el vímet per fer-ne boniques paneres.
El producte estrella, són les “Jarapas”, estores grans, mitjanes, petites per a tots gustos i necessitats, en vam comprar una bona quantitat pensant en familiars i amics.

El licor de Pichichanes és una beguda típica. La recepta la mantenen en secret i és famós per les seves propietats afrodisíaques.








 

Fa bona calor, tornem a l’auto i anem a Carboneras, localitat costanera de platges molt boniques. La gent del poble viuen de la pesca.

Fem dinar de tapes.

Així que per tal de fer la digestió pensem tornar a recollir uns quants granats més. Molt divertit i sobretot ben acalorats.

 

Tornem a l’auto direcció Cabo de Gata. Què bonic!, què diferent!, quins paisatges! Pugem al far i ens sorprenem al veure L’arrecife de las sirenas. Preciós!








 

Com que allà dalt no podem dormir anem a la platja de la Fabriquilla, al no ser temporada alta podem aparcar a tocar de la platja i gaudim d’una bonica posta de sol, mentre sopem unes delicioses pizzes.












 

3 de maig de 2015 

Sortim de Cabo de Gata a les 9 del matí





Arribem a Terrassa a les 22:09h.

 

Una escapadeta curta però molt ben aprofitada.