DISNEY, Mt. St. MICHEL, SAINT-MALO, PARÍS.
Del 4 al 14 de juny del 2022
Feli, Mª Carme i Núria
Dissabte 4 de juny del 2022
Sortim de Terrassa a les 12h20 minuts direcció París.
Amb una bona calorada entrem a França i encarem direcció Clermont
Ferrand.
Anant fent, amb tranquil·litat, fem les pujades i baixades que ens ofereix
aquesta carretera, tot anant gaudint del paisatge. El sol és ben alt així que
aprofitem per arribar a Perignat les Sarlieve, ja hi havíem estat fa uns
anys, és una àrea amb servei de buidar i omplir, ben asfaltada, a tocar del
poble, molt tranquil·la i propera a Clermond Ferrand.
Des d’aquí ens queden uns 459 quilòmetres fins a París.
Sopem fem dutxadeta doncs avui hem suat força i a descansar.
Cau una manta d’aigua amb tempesta elèctrica, deunidó, dura força, a mi em fa por escoltar i no veure, buf, no controlo, però cap incident, hem dormit i descansat.
Quilòmetres 58.977
Coordenades Perignat les Sarlieve N 45.73718. E 1.3851
Diumenge 5 de juny del 2022
Despertem amb un dia assolellat, atmosfera i paisatge molt net degut a
l’aiguat de la nit. Esmorzem i cap a París falta gent.
La carretera molt tranquil·la, sense camions ja que és diumenge.
Arribem a l’aparcament de Disney, paguem 15 euros, doncs ensenyem el
Pas anual.
Avui ens indiquen aparcar prop de les places dels minusvàlids, quina alegria!!! És a prop de l’entrada!! Tot està en obres, posen unes cobertures, imagino que hi ha plaques solars, i es clar la banda dels cotxes ja la tenen feta, ara van per les del costat on aparquem les autocaravanes. No se com acabarà, la veritat si ens posen al final de tot, deunidó, queda lluny. Al centre també hi fan reparacions, canvien els tendals ja una mica descolorits. Moltes obres. Molts canvis.
Dinem amb tranquil·litat i sortim a temptejar com està la situació.
Passegem pel llac, veiem estàtues dels superherois, tot bonic i molt ben cuidat.
Quedem una mica torbats, ningú amb mascareta, ens fan passar control de bossa i
motxilla, no pas ensenyar passaports “covid”, sembla que no hi hagues hagut mai una pandèmia.
Grans rètols de Parc complert. Tot ens sorprèn, primer cop trobant tants
advertiments.
Ens dirigim a la taquilla per fer un “Pas anual” doncs el del Feli caduca
aquest mes i ja no queden convidats, decidim fer-lo al meu nom, d’aquesta
manera ell entra gratis i jo també i la Núria serà meva convidada. Bona la
nostra idea, però, resulta que cal fer reserva i nosaltres no l’hem fet, la
noia ens fa el “Pas anual” i ens dóna una adreça on fer els tràmits, val a dir
que fins dimecres el Parc és complert.
I les reserves les hem de fer 24 hores abans. Tot una mica elevat i per
nosaltres embolicat.
Ens distraiem passejant per les botigues, mirem i badem i a la vegada, quedem esmaperdudes amb l’encariment dels productes.
No vull fer-me la rata sàvia però, degut a que venim tot sovint recordo
preus i aquest cop son d’espant.
Ja tornem a l’auto doncs ens cal meditar, quina actuació fem demà.
El cap comença a bullir, pensem, parlem, mirem la “meteo”, dilluns i dimarts, els dies es preveuen bons, dimecres pluja assegurada. Ai mare! quin embolic!, La tecnologia avui dia va pel davant, jo no em sento massa endarrerida però aquest cop, em supera.
Tecnologia per treure entrades, per demanar dinar, ja només ens falta
necessitar el mòbil per fer pipi.
Quilòmetres 59.432
Coordenades
Dilluns 6 de juny del 2022
La nit tranquil.la mica de pluja però ens despertem amb sol i núvols, fan
aquell cel tan preciós, que ajuda a fer fotos increïbles.
Podem dir que no sabem on anirem, el Feli diu farem com si vinguéssim de
poble, ens personarem en una taquilla i demanarem una entrada, a veure que
passa.
Apa som-hi, la noia que dirigeix fila ens diu que esperem que vingui un
encarregat, ja que nosaltres podríem passar però la “invitada” no, ha de
reservar! S’acosta el encarregat i ens diu que farà una excepció, la noia de la
taquilla li farà una entrada amb “reducció”, tanquem els ulls i acceptem la “reducció”.
Val a dir que la taquillera es porta molt bé, ens posa ella mateixa les
nostres reserves a l’email, al mòbil, i ens fa una entrada per la Núria per
dilluns i una altra per dimarts. Un sol de noia!!!!
Així que toca Parcs. Jo prefereixo sempre fer un dia de Parc, un de París
i l’altre de Parc, pel meu cos és millor, però aquest cop encara gràcies,
de poder entrar-hi els dies que ens ha interessat.
El Parc està a petar, cues a tot arreu, però, cues de dues hores,
esperes llargues pel carrer, jo mai ho havia vist. Fem passejada, les meves
barquetes en obres, el Castell restaurat llueix a més no poder, actuacions
continues, motius especials pels 30 anys. Tot i que es detecta un extraordinari
preparatiu per la gran inauguració “d’Avengers”.
El Parc “Studios”, a mi que mai m’ha cridat l’atenció ara encara
menys, la meitat en obres, l’altra amb cues impressionants.
El que si he trobat curiós es que hi ha paradetes pel carrer on pots fer un
“mos” dedicat a diferents països, Alsàcia, Espanya, Portugal, Bèlgica…
Per la resta tot igual.
Gaudim de la “Parade” de les 17 hores, poca novetat.
Fem una ullada a les botigues, tot està més espaiat, menys productes i molt
més cars.
És veu clarament una gran reducció de personal.
I ja ens retirem cap a l’auto.
Dimarts 7 de juny del 2022
I apa som·hi, cap al Parc hi falta gent. Avui ja entrem directament, ensenyem
codis QR de l’email, l’entrada de la
Núria i cap dins. Passem tarja per la maquineta. Tot correcte.
Decidim anar a l’atracció del simulador ens agrada i normalment te molta
espera. Jo diria que han augmentat "naus" doncs és molt més àgil.
Tot seguit entrem al Parc Studios, la sensació la mateixa, comprimit, atestat de gent, cues de fins a 130 minuts. Horrible!, fem una passejada.
I anem
a dinar a l’altre Parc, al sector mexicà. Caram quin “burrito”! Només de pensar-hi
em ploren els ulls, com pica!!!!
Veiem la cua per pujar al tren de la mina, un escàndol, arriba fins un bon tros de carrer avall. Fem un altra passejada pel centre, castell i voltants, és
que no ens cansa, sempre hi ha racons i raconets. Cues arreu, espectacles també, embussos, increïble, tornem a l’Studios
per veure com van les obres dels “Avengers”, no es veu res, molt ben tapat,
però ha de ser espectacular.
Ja ho veurem si tenim salut, de moment un Pas anual a la butxaca.
Ja molt cansats tornem a l’auto, sopar i dormir aviat.
Destí de demà en teoria París però la “meteo” mana.
Dimecres 8 de juny del 2022
Pluja tota la nit, segueix plovent i pinta que seguirà tot el dia.
Canvi de plans, sortim i anem a Mont Saint Michel, sembla que no hi plou. Un dels avantatges d’anar amb l’autocaravana. Adaptació a les circumstancies.
La travessa de París com és habitual molt transitada, parar, engegar,
dinem a mig camí i arribem a l’aparcament proper al Mt. St. Michel, uns
aparcaments molt ben estructurats, per vehicles, per autocars i al final les autocaravanes.
Hi ha barrera, treus tiquet i al sortir vas a la màquina 18’70 €.
Hem aparcat al fons, doncs hi ha el pas per anar a buscar la “navette”, és gratuïta
i surt molt sovint, curiós vehicle doncs hi ha 2 seients de conducció, i el
conductor/a, quan arriba a terme, baixa i canvia de lloc, per agafar l’altra
direcció, no cal girar el cotxe.
Que diferent! nosaltres la primera vegada que vam venir, seria el 1997 vam
aparcar a peu del Mont, just on arribava l’aigua a la pujada de la marea.
Records que mai oblidarem.
Era el mes d’agost, la marea fins dalt i recordo la velocitat de l’aigua
entrant, molt ràpid. Tot un espectacle.
Agost del 2011
Enguany l’hem vist buit.
La “navette” ens porta a la passarel·la
del Mont, fem fotos, fa molt vent però hi ha poquíssima gent. És d’agrair doncs
venim d’un lloc amb moltes aglomeracions.
Recorrem els carrerons, els miradors i tornem quasi volant, literalment, cap a l’auto.
Quilòmetres 59.895
Coordenades N 48.608552 O 001.505163
Dijous 9 de juny del 2022
El pla per avui és fer visita de matí al Mont, anem cap a buscar la “navette”,
però ens aturem, arriben autocars d’escoles, no un ni dos, no, molts i encara
més, arriben “imsersos”, més els turistes del dia, uf, uf això ens espanta. Diem,
no s’hi cabrà. Fem canvi? I si agafem l’auto i anem a Saint Malo?
Uns quilòmetres i ja hi som, aparquem i fem una bona passejada.
Les muralles, passegem per la platja, ens acostem a l’illa del Gran Bre,
dons hi ha marea baixa. El Feli s’enfila a una roca i troba una cartera, un tal
Oliver, estudiant alemany, plena de targetes, dinerets pocs.
Ja tenim feina afegida, cal buscar gendarmes o la gendarmeria.
Seguim fent visita, la Porte de Saint Vicens
Es fa l’hora de dinar i de creperies no en falten, molta gent menja musclos
amb patates, nosaltres preferim un menú, una “galette” de primer, una “crêpe”
de xocolata de postres, amb una tassa de sidra per tirar avall. Boníssim, per a
la Nuria una adaptació vegana. Molt bé.
Seguim fent visita a la Catedral de Sant Vicens, per cert molt restaurada, inaugurada al 1972. Va quedat molt derruïda, igualment que tota la ciutat.
Seguim per la muralla i trobem l’estàtua del Rei dels corsaris, Albert Surcouf, tot una institució.
Amb aquestes passa un cotxe de gendarmes, l’aturem i li fem entrega de la
cartera de l’Oliver, intacta. Contents d’haver fet una bona acció.
Ja anem cap a l’auto.
Jo he preparat nou destí. Dinan, i ara ve quan la liem. Busco que veure
a Dinan i en prenc nota. El Feli busca “donde aparcar”, però ull, el gps
li busca Dinard. Ja la tenim liada, ens porta a Dinard, un poblet
xic i coster, però res més. I em diuen.. ai mama has buscat que ver en Dinant
i això és Bèlgica. Mare meva! quin embolic!
Ja dubto de mi mateixa. Engeguem i cap a Mt. St. Michel.
Mentre tornem, vaig pensant… tan malament estic? I… no, no. Si que existeix
el poblet de Dinan!!!!
Bé quedarà per un altre viatge.
Ja som a Le Mont, aparcats i cap a la “navette”, el vent bufa amb
normalitat, els colors són espectaculars, gent poca, tret d’un batalló de
soldats Americans que han fet una excursió.
Recorrem a peu de platja el voltant de la muntanya, tornem a entrar i enfilem fins l’Abadia.
Queda clar Mont Saint Michel molt bonic.
Ja tardet cap a la “navette”, amb el batalló inclòs, no sé pas com hi hem cabut.
Arribem a l’auto, sopar lleugeret i a descansar.
Divendres 10 de juny del 2022
Avui toca viatjar i tornar cap a París,
La travessa per París com sempre, plena de cotxes, embussos, parar, engegar.
Amb paciència doncs ningú ens espera.
Tornem a l’aparcament de Disney, però sorpresa, ja donen per acabat
el lloc on aparcar les autocaravanes, al final del Pàrquing i això si, prop
dels lavabos i amb bones ombres degut a la construcció de les plaques solars.
Fem una gran dutxa amb cap i tot, molt agraïda.
Sopem i ens preparem per demà, toca conquerir París.
Quilòmetres 60.015
Coordenades N 48.876787 E 002.787134
Dissabte 11 de juny del 2022
El dia pinta bo, assolellat amb l’airet fresc del matí. Vull saber l’estona
que tenim fins arribar a l’estació. Han estat 15 minuts caminant.
Ja a les taquilles demanem el bitllet d’un dia, anada tornada i dret a
pujar metros i funiculars, 17’8 euros, molt ben pagats, doncs nosaltres
l’amortitzem plenament.
Després d’uns 40 minuts ben asseguts, i estudiant com repartim les visites,
decidim trobar llocs nous, intercalant a poder ser, alguna visita clàssica.
Comencem!
Primera parada Chatellet Les Halles, metro i parada Cité, volem fer visita a Le Sainte Chapelle, ens cal esperar una mica a la cua però ens deixen passar tranquil·lament.
En el mateix carrer busquem el rellotge
més antic de París. Molt preciós. Le Palais de Justice, també
és a prop.
Costegem el Sena i ens apropem a La Catedral de Notre Dame, gaudim de les paradetes de
llibres antics i dels pintors que exposen amb la bonica Catedral al darrera.
Anem a la recerca d'on hi ha el “Punt zero”, però malauradament ens queda
dins el tancat per la restauració de la Catedral, retratem i seguim.
Següent parada la llibreria Sakespeare, cua al carrer per entrar i
no deixen fer fotos a l’interior, a mi m’ha recordat a Cal Grau, una
llibreria centenària de Terrassa que quan la van tancar van trobar-hi
una moto enterrada sota un munt de llibres.
S’ha fet hora de dinar, veiem un restaurant italià, avui és dissabte per
tant s’adapta a la perfecció menjar una pizza.
Fem passejada pel Barri llatí, agafem metro a Sant Michel i
cap els Jardins de Luxembourg, ens fa il·lusió visitar la Font de
Médicis. Els jardins molt bonics, no hi ha frescor, més aviat xafogor
humida. Hi ha una glorieta amb músics i sona un “Blues” que li dona un caire
molt especial. Molt bonic tot plegat.
Següent destí un clàssic, línia blava i cap a Anvers, per pujar a Montmatre,
de gent, no en falta, és a petar, agafem funicular, gairebé sense respirar i amunt.
Vull aclarir que sembla que no hi ha hagut cap pandèmia, la normalitat ha envaït
la ciutat, enlloc mascareta, ni transport, ni bars, ni carrers, enlloc.
Fem passejada, Montmatre ens agrada molt, te un encant particular.
Un pintor li fa un retrat a l’actriu famosa que va fer “Los Angeles de Charlie”
Drew Barrymore, tothom ens la mirem.
Des d’aquí ens volem acostar al mur de “Je t’aime”, però és tancat. Queda
per un altre viatge.
Següent parada, una botiga de “Disney Store” que hi ha als Champs-Élysées, per si els preus són més ajustats, que va!! Tot el mateix.
I ja que som a propet sortim a veure l’Arc de Triomf, l’Arc de l’Etoile.
L’ultima visita estava ben embolicat, com una obra d’art, avui no, avui es veu
bé.
I ja en tenim prou per avui, agafem el tren “Rer A” que ens porta
fins Marne-la-Vallée , Parcs Disney.
Ben cansats i apa! a fer la caminadeta fins a l’auto.
Diumenge 12 de juny del 2022
Ja hi tornem!. Ben empolainades doncs la capital ens espera.
Avui iniciem la ruta baixant a La Gare de Lyon, he llegit que
hi ha un restaurant, que es diu Le Train Bleu, situat en un espai que
manté la decoració de l’antiga estació.
Em fa moltíssima il·lusió poder veure aquest lloc, tot i que no en tinc
massa informació, no se si podré entrar, retratar, en fi ja veurem.
Busquem per dins d’una gran estació, plena de gent que van i venen, seguim
rètols, sort del “maps” que ens orienta doncs l’estació és enorme, per fi unes
escales i amunt. Caram!! Quin espectacle!! Les cambreres molt amables et
conviden a passar, nosaltres amb molta educació diem gràcies, i tímidament preguntem
si podem fer fotos???? No cal ni fer hi un cafè, nomes veure-ho! Oh! Oh! Oh!,
m’encanta! Primera fita aconseguida.
Seguint el “maps” ara toca anar a la Rue Cremieux, és el carrer dels
“instagramers”, i no m’estranya gens, aquesta façana es bonica, l altra també,
plantes per totes les voreres, unes cases roses, d’altres blaves, no se que te
el carrer però a mi m’ha agradat.
Aquí tenim un metro, a Quai de la Rapée, pugem i ens porta a Gare
d’Austerlitz, agafem un Rer C fins Pont de l’Alma.
Propera visita la façana més verda de tot París. El mur vegetal del Museé de
Quai Branly. Quina frescor en els seus jardins! i la façana espectacular!!!
I seguim caminant per veure la Tour Eiffel, aquest cop la veiem des
dels peus, Champs de Mars, la gespa plena de gent que busquen descans i
frescor. Els jardins es veuen una mica secs i empolsinats, al sol fa calor però
a l’ombra s’està bé. Aprofitem una zona amb carpes i motes parades de menjar
per escollir. Veiem una bona ombra i escollim un lloc on ofereixen tulipes
menjables com a plats i les omplen del que tries, vegetals, botifarra, amanida
patates fregides. Ho trobem curiós i força bo. Així que dinar fet.
Seguim buscant racons sota la torre, seiem en un banc a la fresca refem
forces i continuem.
Ara toca anar a Le Petit Palais, agafem el Rer C a Champ
de Mars Tour Eiffel i baixem a Invalides.
Travessar el Pont d’Alexandre una passada, una meravella de
construcció, bones vistes, miris on miris. Els fanals, les escultures, tot molt
bonic.
El Gran Palais està totalment en reconstrucció.
Arribem al Petit
Palais, ens deixen passar, més aviat ens conviden a visitar la gran
quantitat d’obres que hi ha. Una gran sorpresa, molt per veure, fins i tot
algun Monet. A l’interior hi ha uns jardins també molt macos.
Sembla que ja van tancant, ara tornem a agafar metro fins a Palais
Royal, venir a Paris i no fer passejada pel Louvre, Arc del Carrussel, i
Rue Rivoli. Sembla que no seria visitar París. Així que una mica
arrossegats, al menys jo, fem volteta i ens acomiadem de París, i que bonica és
aquesta ciutat!!!
Agafem metro fins l’arc de l’estrella ja que el Rer A des d’allà no
va tan ple. Agafem el nostre tren i cap a Marne-la-Vallée , Parcs Disney.
Un cop arribem, em queda fer uns quants “souvenirs”, aquest viatge m’està costant trobar un “detallet” pels meus, familiars i amics. Disney ens ha sorprès pels seus preus, exagerats en comparació d’altres anys. I París jo crec que té els mateixos models de regals de 20 anys enrere, ja els he comprat tots. Així que entrem al Village i botiga rere botiga a buscar inspiració.
Fet!
Ara cap a l’autocaravana, l’última caminada d’avui.
Estem baldats, però contents d’haver aconseguit fer tanta visita.
Encara queden llocs insòlits a la meva llista. Haurem de tornar! Salut
tinguem!
Dilluns 13 de juny del 2022
Avui ens esperen molts quilòmetres.
La temperatura prou bé. No sentim calor exagerada, però quan arribem a l’Aubergne
ja la calor es fa inaguantable, el Feli diu no parem a Millau, anem a Collioure
que allà tindrem airet.
Oh! Sorpresa d’airet “nanai, nanai”, horrible! Quina nit!! Jo proposo deixar
finestres obertes, amb mosquitera, però la Núria té por i tanquem finestres,
només escotilles obertes. Resultat, nit espantosa, tenint en compte que els dies anteriors
dormíem dins del sac.
Avui nit tranquil·la però massa calorosa.
Quilòmetres 61.348
Coordenades, Collioure, N 42.425867 E 002.264433
Dimarts 14 de juny de 2022
Desperts, esmorzats i sobretot suats decidim arrencar cap a casa.
197 quilòmetres és el que hi ha fins a Terrassa.
Calor, calor i ja hem arribat, als vols de les 12 del migdia
Contents d’aquesta setmaneta.
I comentar, hem sortit d’una pandèmia, aquí al nostre país encara es veuen
mascaretes i obligatòries en alguns llocs.
Ens ha sorprès moltíssim que allà on hem anat la pandèmia resta oblidada, o
al menys això sembla. A Disney cap mascareta, ni a les atraccions, ni als
restaurants, ni passaport Covid, i de gent... a mils. Al tren, museus,
esglésies, metros, funiculars, Mt. St. Michel, cap mascareta.
Bé cal adaptar-nos, amb molta precaució i higiene, així ho hem fet.
Terrassa, quilòmetres 61.545
Total 3.184 quilòmetres