Presentación Universidad de Huelva
22 de gener de 2022
Universidad de Huelva
21 de gener de 2022
Alsàcia 2021
ALSÀCIA
Desembre 2021
Feli, Núria i M.Carme
Del 11 al 17 de desembre del 2021
Sortim el dissabte 11 de desembre a tres quarts de 10
Amb 53.316 quilòmetres
Fa un bon dia, un sol esplèndid, però el vent es va pronunciant. La part
del sud de França que normalment és ventosa, aquest cop es huracanada, tothom
va poc a poc, pot ser perillós, els camions fan “tintines”, i les autocaravanes
cap aquí cap allà.
El Feli agafa el volant amb força aguantant les rafegues fortes. Així anant
fent quilòmetres, però el vent no s’atura, cada cop és més violent.
A les 17h. Ja és negra nit, es veuen les muntanyes dels Alps blanques i tot
el que ens envolta te un gran gruix de neu caiguda fa uns dies, però al fer
fred encara aguanta.
Jo busco una àrea per fer hi nit, falten encara uns 461 quilòmetres per Eguisheim, pensem que millor parar i descansar.
Aturem a Route de Rives, Àrea Apprieu, 110. A tocar del supermercat U. Aquí a França
és molt comú que els grans supermercats ofereixin aparcament a les autocaravanes.
Coordenades N 45.397852 E 5.466337
Quilòmetres 53.949
Diumenge 12 de desembre de 2021
La nit ha estat freda, no n’hem passat doncs amb la calefacció baixeta s’està molt bé. Esmorzem i amunt doncs encara queda un bon tros per Eguisheim.
Arribats, aparquem a l’àrea, és plena però encara hi ha lloc. Ho veiem molt diferent i ben arreglat, espai pla per les autos i molt aparcament pels cotxes, bon buidador.
Eguisheim és un poble no molt gran, es pot visitar
en un parell d’hores. Te un disseny circular.
Just al començar la volta trobem l’antic colomar, Le pigeonnier, el
racó típic d’Eguisheim, de ben segur una de les cases més retratades de
la ruta per l’Alsàcia. Té un encant especial.
A l’estiu el poble és ple de flors i a l’hivern tot està decorat amb
ornaments nadalencs.
Les cases de colors.
A l’Alsàcia hi ha moltes cases de colors, no sempre era així, és de
fa uns anys que van acolorir-les, la veritat donen un caire molt bonic.
Les muralles i les seves portes.
Aquest poble construït de forma circular i amb doble muralla, és clar que
volia protegir alguna cosa. El comerç del vi era i segueix sent el valor més
important.
Hi ha quatre portes de entrada al recinte murallat, actualment mig
enderrocades.
Inscripcions i signes a les pedres.
Val la pena fixar-se en les inscripcions i epígrafs escrits en els llindars
de les portes. Inicials dels propietaris, l’any de la construcció, algun text
religiós i escuts indicadors d’ofici.
La Plaça del castell i la capella del “Papa León IX”.
De castell, ja no n’hi ha, hi ha una capella dedicada a un dels personatges
històrics del lloc. Bruno d’Eguisheim.
Aquesta plaça és realment una preciositat, una gran font al centre, és
l’atracció principal.
Passejant pel poble encara el visitem amb llum natural, la llum de l’Alsàcia. A mida que fem carrerons es va enfosquin i gaudim de la il·luminació. Una bona entrada.
La Núria te curiositat per tastar el vi calent. Hem rigut, el vas ha donat per
tots tres. El millor d ‘aquest vi és que tot i fer estona que l’has begut, el
teu cos et va recordant que n’has ingerit. Puja… baixa...puja...baixa ja ja ja.
Ja ens guardem, a sopar i descansar.
Quilòmetres 54.406
Coordenades Eguisheim 48.041599, 7.309870
Preu 13’98
Dilluns 13 de desembre de 2021
Ben descansats, esmorzem, buidem i direcció Kaysersberg, aparquem a l’àrea del poble, està molt bé, espaiosa i propera al centre. Omplim aigua. I fem passejada.
Comencem per la
Place de la Marie, on hi ha l’Ajuntament, és un edifici renaixentista
que data del 1604. També hi trobem l’Oficina de turisme i l’Església de la Ste Croix, aquest Temple data de l’any
1227, hi ha un preciós retaule i una talla d’un Crist de 4,25 metres, juntament
amb les escultures de la Mare de Déu i Sant Joan. Com a curiositat, sota la
cripta hi ha un ossari on s’hi guarden els ossos d’antics habitants de Kaysersberg.
El carrer
principal és la Rue du General de Gaulle. Aquest carrer travessa tota la
ciutat, els edificis ben engalanats, botigues amb els seus productes típics.
Fins arribar al Pont fortificat.
Just davant de l’església hi ha una bonica font. La Fontine Constantin, llueix molt engalanada en aquestes dates nadalenques.
Anem cap al Pont
Fortificat passejant per la Rue des Forgerons, decoracions no en
falten.
El riu La
Weiss passa per la ciutat, i des del pont hi ha molt bones vistes.
Travessant el
pont impacta una preciosa casa alsaciana, la Maisón Faller-Brief.
I enfilat dalt
d’un turó hi ha el Castell de Kaysersberg, unes ruïnes del segle XIII,
encara conserva la torre. Es pot visitar tot i que és complicat, fosc i
esglaons molt enfilats.
Coordenades àrea Àrea Kaysersberg 48.136200, 7.261930
Tornem a l’auto i anem a Riquewuir, poblet encantador. Aquí
aconsello aparcar enmig de les vinyes i caminadeta pel poble i el seu mercat.
Per entrar al poble es passa per una porta que forma part de l’Ajuntament,
d’estil neoclàssic, construït el 1809 amb pedra rogenca.
Ens endinsem pel carrer principal, la Rue du General de Gaulle,
restaurants, botigues i sobretot cases alsacianes de molts colors. Al final del
carrer hi ha la Torre Dolder. Aquesta construcció és el punt més elevat
de la ciutat, tal i com diu la paraula “Dolder”.
És una bonica torre de vigilància del segle XIII, entramat de fusta, un rellotge i en temps nadalenc s’hi projecta
un bonic joc de llums.
La Font de Sinne, és una petita
font que es feia servir per netejar les botes de vi.
Més coses a visitar: La casa de Vigneron, la Torre dels lladres,
la Rue des Trois Églises: Notre Dame, Saint Erard i
Santa Margarita. Els carrers Rue
du Cerf i la Rue Saint Nicolás, amb boniques construccions.
Dinem a l’auto i anem cap a Turckheim.
Aquest municipi te diferents entrades però la més bonica és La Porta de
França.
El poble és petit, les cases són les típiques d’Alsàcia.
A la Plaça de l’església s’instal.la un petit mercat de Nadal i el més
popular, el Calendari d’advent gegant en forma de casetes de diferents colors.
Tots els dies de desembre, a les 17.00 comença la funció. Hem d’arribar
abans de les 5, doncs es l’hora que obren el calendari d’Advent gegant, els
nens i nenes fan una processó, hi ha una megafonia que va explicant el sentit
de la finestreta del dia. La d’avui és dedicada a tota la problemàtica de la
immigració.
Generalment i molt important abrigar-se bé, és un lloc fred i a l’estar dempeus una estona et refredes. Enguany no n’ha fet tant. Com sempre tot molt bonic.
Potser no tothom gaudeix de l’espectacle, a mi em perd la meva professió i m’embadaleixo!
Veure files amb nens i nenes, les llumetes, els fanalets, la música, l’ambient.
No sé… m’agrada.
Fem una petita volta, el poble és petit i tot es concentra en aquesta
plaça.
Ja ens retirem, sopar i descansar.
Fem nit a l’àrea del poble. També hi ha un bon càmping a tocar del poble.
Quilòmetres 54.444
Coordenades
Turckheim N 48.085602 E 7.27827
Preu 5 euros
Dimarts 14 de desembre de 2021
Enguany les cigonyes no ens han visitat, el dia desperta una mica emboirat i elles van tard. Nosaltres, després de fer la rutina matinera posem direcció, Colmar.
Anem a un Aparcament per autos molt a tocar del centre.
Coordenades Aparcament de pagament N 48.08349 E 7.35490
Recordo que les distàncies entre els pobles és curta.
Fa fredet però el cel s’aclareix i el sol fa veure Colmar més bonic
que mai.
Veig la ciutat cuidada, molt engalanada, sens dubte tenen molt clar el que
signifiquen aquests mesos, molt de turisme i molts ingressos.
Observo també una gran seguretat amb el tema de la pandèmia, paradetes amb
distància, espais destinats a consumir, molts controls. Etc
Colmar és una ciutat preciosa així que si la
vestim de festa encara és més guapa.
Coses a veure:
La Petite Venice:
És l’antic barri de pescadors, als peus del riu Lauch. El pont que la
travessa és un perfecte mirador dels canals i façanes plenes de colors,
sobretot en l’època del Nadal.
Les casetes dels pescadors són precioses quan enfosqueix, doncs els
edificis es reflecteixen en el riu.
L’antiga duana:
Era antigament el cor econòmic de la ciutat.
S'hi guardaven mercaderies i també hi havia tots els serveis
administratius.
Tot l’edifici està coronat amb una teulada de teules esmaltades.
La Grand Rue:
És un dels carrers més importants de la ciutat, restaurants, botigues,
decoracions, edificis...
La Font Schwendi:
És una bonica font situada a la plaça l’Ancienne-Douane. És obra de
Bartholdi.
La Casa Pfister:
Deu el seu nom a la família que la va restaurar. És el primer exemple de
renaixement arquitectònic a Colmar.
La Col·legiata de Sant Martí:
És considerada una de les esglésies gòtiques més importants de tota
Alsàcia.
La Maison de las Têtes:
Destaca per la decoració de la façana amb 111 caps, representen figures d’animals, bufons i màscares, rematada amb la figura de Frédéric Auguste Bartholdi, el famós escultor nascut a la ciutat. Actualment és un Hotel i restaurant.
L’Estàtua de la llibertat:
A Colmar hi ha una rèplica ben gran, de la famosa Estàtua de la Llibertat,
un dels símbols dels Estats Units.
Van ser els francesos qui la van regalar, per commemorar el centenari de la
declaració d’independència nord-americana i com a gest d’amistat entre les dues
nacions.
El motiu de la presència de la rèplica a Colmar és perquè l’autor de
la original va néixer en aquesta ciutat, l’escultor Frédéric
Auguste Bartholdi.
Actualment
la casa on va néixer s’ha convertit en un museu dedicat a la seva vida i obra.
Mercats
nadalencs.
En la
ciutat hi posen 5 mercats repartits per tota la ciutat, i un, dedicat a
productes gastronòmics. No cal buscar restaurant, s’hi pot trobar menjar
calent, “tartes flambés”, “xucrut”, “creps”, “goffres”, dolços variats i tot
tipus de begudes, encapçalant el rànquing el vi calent i la xocolata calenta. Vagis
on vagis es flaira l’aroma del característic vi.
La llum
va canviant i ens ofereix uns racons espectaculars per retratar, en fi,
retratem i retratem, i sobretot gaudim fins ja ben fosc i cap a l’auto.
Ara toca
pensar; dormim aquí, o, avancem fins arribar a Obernai, hi ha 49 quilòmetres.
Estarà bé
despertar prop de l’estació per anar a Estrasburg.
Així ho
fem, fosc però cap allà.
Obernai té
un gran aparcament, gratis, sense serveis, però a tocar del poble i de
l’estació.
Quilòmetres
54.510
Coordenades
Àrea d’Obernai N48.459645, E7.485627
Dimecres
15 de desembre de 2021
Avui ens despertem i amb molta inspiració anem cap a l’estació, és a tocar i al Feli li és molt còmode pujar al tren, ens porta a Estrasburg, una caminadeta al centre, i, cap al tard tren i cap a Obernai, auto ben aparcada.
Doncs si,
traiem bitllets, 30 euros, tots tres, anada i tornada. En una mitja horeta ja
som a la capital, fa un dia griset, Alsacià total, molta humitat, les
mascaretes queden xopes en poca estona, sort que previsors anem fent canvi.
Estrasburg com
sempre, una ciutat elegant i molt animada.
Estrasburg és travessada
pel riu Ill, formant diferents illes, la principal i Patrimoni de la Humanitat
de la UNESCO des del 1988, és el centre Històric de la ciutat i on podem
admirar els principals monuments que fan famosa Estrasburg.
Comencem
per La Plaça
Kleber , aquesta plaça és molt famosa, diria la més
important. Lloc de trobada pels ciutadans i lloc per grans celebracions.
En dates
nadalenques hi posen un arbre enorme, molt decorat i tota la plaça és plena de
paradetes. Per entrar et fan ensenyar el certificat Covid, no entra ningú que
no l’ensenyi.
Hem
quedat amb el Roger, fill d’uns nostres amics, qui està fent un Erasmus, el
trobem a la Catedral, molt content de veure’ns, fem una passejada pel voltant i
admirem la bellesa de la Catedral de Notre-Dame de Strasbourg.
La
catedral gòtica més antiga del món.
Si es té
ocasió, pujar a la terrassa de la Catedral i admirar la ciutat des de l’alçada
és una bona opció.
La casa
Kammerzell:
Aquest
edifici és un dels més bonics de la ciutat. En les bigues es poden veure
escultures de fusta, signes del zodíac, figures importants, César, Carlomagno.
Actualment
un bon restaurant.
Ens
acomiadem del Roger a les portes de la
“Petite France” i seguim el camí.
La Petite
France:
És la
zona més pintoresca i visitada d’Estrasburg. Antigament els adobers, pescadors
i moliners vivien i treballaven allà mateix degut a que hi ha molta aigua.
Passegem
pels carrerons del barri i admirem les cases d’entramat de fusta molt ben
conservades.
Paradetes
nadalenques, decoracions, tot és un record constant de que som prop del Nadal.
Els Ponts
coberts:
Van ser construïts
com a muralla, connectaven les 3 torres medievals, anys enrere hi havia unes
galeries cobertes però ara ja no existeixen.
La Presa
Vauban:
A pocs
metres riu amunt hi ha una presa, es va construir per protegir la ciutat, amb
la presa elevaven el nivell del riu, s’inundaven els camps i l’enemic quedava
enfangat i atrapat.
Es pot
creuar el riu passant per l’interior de la presa, per un corredor on s’hi
guarden moltes estàtues de gàrgoles.
Ja és hora
de dinar, anem cap a la Plaça Kleber doncs hi ha la Pizzeria Nico, tenen
oferta “vegana” així que cap allà. Fem una parada per descansar una mica.
Refets, prosseguim
i ja veiem com el dia cau i els llums il·luminen la ciutat.
Les 4 Esglésies
medievals de gran valor:
L’Església
de Sant Tomàs
L’Església
de Saint Saint-Pierre-le-Vieux
L’Església
de Saint-Pierre-le-Jeune
L’Església
de Saint-Etienne
L’Església de San Pablo
Fent
carrers i carrerons, visitem el mercat Christkindelsmärik. Normalment són uns
11 mercats repartits per la ciutat, amb la pandèmia diria que més, per tal d’aconseguir
distància de seguretat.
Veiem l’espectacle
que es fa a la façana de l’Ajuntament.
Repetim el mercat del voltant de la Catedral,
Seguim fins l’arcada il·luminada.
La Plaça Gutenberg:
Situat a La
Plaça Gutenberg, veiem "l'Arbre Blau"
Aquesta plaça està situada prop de la Catedral, porta el nom de l’inventor de la impremta qui va viure uns anys a la ciutat.
Hi ha una estàtua en honor seu.
Caminem cap
a l’estació i el tren ens arriba tot seguit.
Ha estat
un gran dia, una bona visita a la capital.
Mooolt
cansada i cap a l’auto. Avui sopar lleugeret i descansar.
Dijous 16 de desembre de 2021
Ens
despertem a Obernai i decidim fer una volta al poble. Està molt animat
doncs és dijous i fan mercat setmanal al voltant exterior de la muralla. Les
senyores van i venen amb el cistell ple de queviures.
Nosaltres
anem al casc antic, és a tocar d’on aparquem, travessem la muralla, per cert
han engalanat l’entrada, molt bufó.
Tot anant
passejant veiem:
La Font
de Santa Odile.
El Pou “de los seis cubos.”
La Plaça
de l’Estrella.
La “Place
Beffroi” o campanar de la Verge.
La Plaça
del Mercat.
L’Església
de “San Pedro y San Pablo”.
Obernai és petit
però fa un conjunt visual molt bonic, fem alguna compra, retratem i marxem.
Anem direcció a Gertwiller, en aquest poble hi ha les” Bodegues Herr”, on hi compren vi l’Alícia i el Quim, els nostres veïns, en són bons clients, i avui com és el Sant de l’Alícia, hem pensat que una caixa de vins i mitja dotzena de copes típiques d’aquí l’Alsàcia, pot ser un bon regal.
Segur que
el vi, amb les copes de l’Alsàcia, encara serà més gustós.
Al costat
hi ha la fàbrica de dolços típics, uns productes que trobes a tot el país, aquí
hi ha la Maison du Pain d’èpices. Pots veure com en fan la producció i fer bona
compra a la botiga.
Jo sóc
una apassionada dels “Mini stollen a la mirabelle”, (Fortwenger). Són
boníssims!!!!
Deixem el
poble i cap a l’autopista direcció Terrassa.
A les 17
ja és fosc, viatgem fins fer uns 520 quilòmetres, decidim aturar a l’àrea APPRIEU,
110 Route de Rives. El mateix lloc on vam aturar al pujar.
Encara hi
ha un bon gruix de neu
Quilòmetres
55.035
Coordenades
N 45.397852. E 5.466337
Divendres
17 de desembre de 2021
Nit
tranquil·la, despertador a les 7, esmorzars, dutxes i cap a casa
Com sempre, l'Alsàcia m'ha inspirat i aquest n'és el resultat.
Terrassa,
Quilòmetres 55.669
Afegeixo uns destins on vam
ser l’any 2019, llocs molt bonics i interessants i potser no tan coneguts, per si es vol allargar el
viatge a l’Alsàcia.
L’any 2019 vam començar la
ruta des de Nancy.
Nancy:
Aparquem a l’àrea situada
just al port, al costat de l’aigua.
Coordenades N 48.692508 E 6.19308
Nancy és una de les ciutats
més importants de La Lorena. Té un Patrimoni Cultural, Artístic i natural
increïble.
Sembla que no és molt
famosa turísticament, però la veritat un cop visitada és sorprenentment
preciosa.
Mostra una barreja d’Art Gòtic amb Art noveau i uns parcs increïbles.
Aquesta ciutat té tres
places que són Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Cosa bastant inusual en
una mateixa ciutat.
La Place Stanislas:
Aquesta meravellosa plaça
és considerada la Plaça Reial més preciosa d’Europa.
Hi ha un conjunt de reixes forjades i decorades amb or que fa que llueixen amb el sol. Les fonts són majestuoses, tot envoltat per edificis classicistes.
En aquestes dates nadalenques
encara hi ha més resplendor, les garlandes, les llums i les boles exalten
encara més la lluentor.
Aquesta plaça és el centre
neuràlgic i històric de la ciutat, punt de reunió i trobades.
L’Ajuntament, Un Hotel, El
Teatre de la Òpera i el Museu de Belles Arts forment part dels edificis
importants.
L’estàtua aquests dies
totalment decorada, sembla com si fos una bola de neu, un gran arbre decorat,
fa que la bonica plaça sigui encara més preciosa.
La Place de la Carriere:
És un passeig preciós sota
una gran arbreda, on s’hi celebraven tornejos i va fins el Palau del Govern.
Un conjunt de fanals
preciosos decoren aquesta avinguda.
La Porte de la Craffe:
És el que queda de la fortificació, un clar exemple de la protecció de la ciutat de finals del segle XIV.
Palau Ducal:
És una meravella de construcció,
van viure-hi els Ducs de la Lorena. Actualment és un museu.
El Parc de la Pepinière:
23 hectàrees de superfície,
és el parc més gran de la ciutat, un bon lloc per fer-hi esport, gaudir de l’aire
lliure. Està situat al costat de la Plaça de Stanislas, un bonic lloc per
relaxar-se. Hi ha un mini zoo, fonts, paradetes de menjars i una “glorieta”. Molt
bonic tot plegat.
Plaça y Basílica de Saint
Epvre:
Monument històric d’estil
neogòtic, la Basílica està dedicada a Sant Evre, bisbe de Toul, s’hi guarden
les seves relíquies a l’altar Major
Següent parada Meisenthal
A mi m’agrada seguir sèries
policíaques franceses, sempre son rodades en diferents llocs del país, això fa
que vulgui conèixer diferents regions de França. En una d’elles es veia Meisenthal,
un poble on hi ha una fàbrica de vidre. Famosa per fer “Boles de Nadal”.
Així doncs ja tenim un
destí.
Cada any hi fan un concurs,
els participants han de presentar el projecte, un format de bola de vidre i
defensar-lo amb una explicació.
La bola guanyadora es
fabrica i es posa a la venda.
El recorregut fins arribar
al poble és molt bonic doncs cal travessar els boscos del Parc natural dels
“Vosges”.
Aparquem en un espai proper a la fàbrica i quan obren hi entrem. Primer es passa per una mica d’exposició on es veu la trajectòria d’any rere any, l’antiga fàbrica, els diferents models de la bola guanyadora i l’explicació.
Aquest any la bola te forma de recipient de laboratori, un matràs, l’explicació és que per les festes nadalenques volem que tot sigui perfecte, que tinguem salut, que l’arbre aguanti dret i decorat, que el menú sigui deliciós, en resum, que tot ratlli la perfecció. Per tal d’aconseguir-ho, algun cop, ens cal alguna poció, i que millor recorre a un laboratori. Per aquest motiu la bola en forma de matràs.
La veritat, són molt interessants les formes i les raons de cada any.
Ho tenen molt ben preparat, el taller a baix, i uns miradors des d’on veure com treballen, ordenadament, fent el procés.
I és clar, al sortir la botiga, tothom comprem, hi ha tant per
escollir!!! A mi m’agrada el vidre i vaig fer compra per tota la família,
diferents models, diferents colors. Tot molt bonic. Del preu millor no en
parlem.
Proper destí Santa Odilia
Aquest convent és a 763
metres d’alçada, dalt de la muntanya de Santa Odilia. Patrona de l’Alsàcia.
Val a dir també que el vaig
descobrir en una sèrie de les que veig, i el lloc em va encantar.
Des del mirador es veu
l’esplanada de l’Alsàcia i fins hi tot una mica de Selva negra.
Un gran mur envolta el
Monestir.
Tot gira amb la història de
la noia, Odile, que va néixer filla de reis, però al ser invident la van
enviar a un altre país, doncs una princesa havia de ser perfecta. Més endavant
hi va haver un miracle i l’Odile va recuperar la vista. Sempre va ser una gran
persona i ajudà als necessitats. D’aquí
la santificació i la veneració dels alsacians, sobretot si algú té problemes de
visió.
Actualment el monestir amb
el seu art, la biblioteca, les capelles i escultures és catalogat com a
monument històric.
Molt bonic.
Següent parada el Castell de Haut-Koenigsbourg
Potser la importància
d’aquest castell és la ubicació, doncs està situat en l’encreuament de
diferents rutes comercials d'aquella època. Ha passat per moltes mans i també ha estat molt en
mal estat, però la veritat, restaurat, és bonic per fer hi visita actualment.
Fa un bon sol, fem
passejada i gaudim de tots els finestrals on hi ha penjades uns boles de menjar
pels ocells, jo no ho havia vist mai, quins afers es porten amunt i avall per
anar picotejant. Ho agraeixen doncs fa molt fred.
Ribeauvillé, 2016
És el nostre primer viatge
a l’Alsàcia i tret de lo bonic i preciós que és tot, ens impressiona el fred tan
espantós que fa, qui a la vegada ho fa tot encara més bonic.
En aquest poble hi fa una
gelor que s’aprecia perfectament en les fotografies.
Ribeauvillé és un dels pobles que formen part de la ruta dels
vins de l’Alsàcia, nosaltres el vam visitar l’any 2016. Va ser l’any en que va
fer més fred.
Com tots els pobles, la
Grand Rue, o carrer principal és el que agafem per anar endinsant-nos .
A l’entrada hi ha la Font
du Vigneron.
La Casa Oriel, on s’hi pot veure la Petxina de Santiago de Compostela
La Place de la Mairie on hi ha l’Ajuntament i la Font de la República
La Torre des Bouchers
La Place de la Sinne, envoltada de bonics edificis alsacians
L’Església de Sant Gregori
El Mercat Medieval, només el fan els caps de setmana en dates
nadalenques, es vesteixen d’època i realment et trasllades anys enrere.
L’Àrea de Ribeauville Coordenades N 48.190788 E 7.32961