Cal "Maitanquis": de gener 2022

ALSÀCIA

Desembre 2021

Feli, Núria i M.Carme

Del 11 al 17 de desembre del 2021

Sortim el dissabte 11 de desembre a tres quarts de 10

Amb 53.316 quilòmetres

Fa un bon dia, un sol esplèndid, però el vent es va pronunciant. La part del sud de França que normalment és ventosa, aquest cop es huracanada, tothom va poc a poc, pot ser perillós, els camions fan “tintines”, i les autocaravanes cap aquí cap allà.

El Feli agafa el volant amb força aguantant les rafegues fortes. Així anant fent quilòmetres, però el vent no s’atura, cada cop és més violent.

A les 17h. Ja és negra nit, es veuen les muntanyes dels Alps blanques i tot el que ens envolta te un gran gruix de neu caiguda fa uns dies, però al fer fred encara aguanta.

Jo busco una àrea per fer hi nit, falten encara uns 461 quilòmetres per Eguisheim, pensem que millor parar i descansar.

Aturem a Route de Rives, Àrea Apprieu, 110. A tocar del supermercat U. Aquí a França és molt comú que els grans supermercats ofereixin aparcament a les autocaravanes.

Coordenades N 45.397852 E 5.466337

Quilòmetres 53.949

Diumenge 12 de desembre de 2021

La nit ha estat freda, no n’hem passat doncs amb la calefacció baixeta s’està molt bé. Esmorzem i amunt doncs encara queda un bon tros per Eguisheim.

Arribats, aparquem a l’àrea, és plena però encara hi ha lloc. Ho veiem molt diferent i ben arreglat, espai pla per les autos i molt aparcament pels cotxes, bon buidador.

Eguisheim és un poble no molt gran, es pot visitar en un parell d’hores. Te un disseny circular.

Just al començar la volta trobem l’antic colomar, Le pigeonnier, el racó típic d’Eguisheim, de ben segur una de les cases més retratades de la ruta per l’Alsàcia. Té un encant especial.

A l’estiu el poble és ple de flors i a l’hivern tot està decorat amb ornaments nadalencs.

Les cases de colors.

A l’Alsàcia hi ha moltes cases de colors, no sempre era així, és de fa uns anys que van acolorir-les, la veritat donen un caire molt bonic.

Les muralles i les seves portes.

Aquest poble construït de forma circular i amb doble muralla, és clar que volia protegir alguna cosa. El comerç del vi era i segueix sent el valor més important.

Hi ha quatre portes de entrada al recinte murallat, actualment mig enderrocades.

Inscripcions i signes a les pedres.

Val la pena fixar-se en les inscripcions i epígrafs escrits en els llindars de les portes. Inicials dels propietaris, l’any de la construcció, algun text religiós i escuts indicadors d’ofici.

La Plaça del castell i la capella del “Papa León IX”.

De castell, ja no n’hi ha, hi ha una capella dedicada a un dels personatges històrics del lloc. Bruno d’Eguisheim.

Aquesta plaça és realment una preciositat, una gran font al centre, és l’atracció principal.

Passejant pel poble encara el visitem amb llum natural, la llum de l’Alsàcia. A mida que fem carrerons es va enfosquin i gaudim de la il·luminació. Una bona entrada.

La Núria te curiositat per tastar el vi calent. Hem rigut, el vas ha donat per tots tres. El millor d ‘aquest vi és que tot i fer estona que l’has begut, el teu cos et va recordant que n’has ingerit. Puja… baixa...puja...baixa ja ja ja.

Ja ens guardem, a sopar i descansar.

Quilòmetres 54.406

Coordenades Eguisheim 48.041599, 7.309870

Preu 13’98

Dilluns 13 de desembre de 2021

Ben descansats, esmorzem, buidem i direcció Kaysersberg, aparquem a l’àrea del poble, està molt bé, espaiosa i propera al centre. Omplim aigua. I fem passejada.

Comencem per la Place de la Marie, on hi ha l’Ajuntament, és un edifici renaixentista que data del 1604. També hi trobem l’Oficina de turisme i l’Església de la Ste Croix, aquest Temple data de l’any 1227, hi ha un preciós retaule i una talla d’un Crist de 4,25 metres, juntament amb les escultures de la Mare de Déu i Sant Joan. Com a curiositat, sota la cripta hi ha un ossari on s’hi guarden els ossos d’antics habitants de Kaysersberg.

El carrer principal és la Rue du General de Gaulle. Aquest carrer travessa tota la ciutat, els edificis ben engalanats, botigues amb els seus productes típics. Fins arribar al Pont fortificat.

Just davant de l’església hi ha una bonica font. La Fontine Constantin, llueix molt engalanada en aquestes dates nadalenques.

Anem cap al Pont Fortificat passejant per la Rue des Forgerons, decoracions no en falten.

El riu La Weiss passa per la ciutat, i des del pont hi ha molt bones vistes.

Travessant el pont impacta una preciosa casa alsaciana, la Maisón Faller-Brief.

I enfilat dalt d’un turó hi ha el Castell de Kaysersberg, unes ruïnes del segle XIII, encara conserva la torre. Es pot visitar tot i que és complicat, fosc i esglaons molt enfilats.

Coordenades àrea Àrea Kaysersberg 48.136200, 7.261930

Tornem a l’auto i anem a Riquewuir, poblet encantador. Aquí aconsello aparcar enmig de les vinyes i caminadeta pel poble i el seu mercat.

Per entrar al poble es passa per una porta que forma part de l’Ajuntament, d’estil neoclàssic, construït el 1809 amb pedra rogenca.

Ens endinsem pel carrer principal, la Rue du General de Gaulle, restaurants, botigues i sobretot cases alsacianes de molts colors. Al final del carrer hi ha la Torre Dolder. Aquesta construcció és el punt més elevat de la ciutat, tal i com diu la paraula “Dolder”.

És una bonica torre de vigilància del segle XIII, entramat de fusta, un rellotge i en temps nadalenc s’hi projecta un bonic joc de llums.

La Font de Sinne, és una petita font que es feia servir per netejar les botes de vi.

Més coses a visitar: La casa de Vigneron, la Torre dels lladres,

la Rue des Trois Églises: Notre Dame, Saint Erard i Santa Margarita. Els carrers Rue du Cerf i la Rue Saint Nicolás, amb boniques construccions.

Dinem a l’auto i anem cap a Turckheim.

Aquest municipi te diferents entrades però la més bonica és La Porta de França.

El poble és petit, les cases són les típiques d’Alsàcia.

A la Plaça de l’església s’instal.la un petit mercat de Nadal i el més popular, el Calendari d’advent gegant en forma de casetes de diferents colors.

Tots els dies de desembre, a les 17.00 comença la funció. Hem d’arribar abans de les 5, doncs es l’hora que obren el calendari d’Advent gegant, els nens i nenes fan una processó, hi ha una megafonia que va explicant el sentit de la finestreta del dia. La d’avui és dedicada a tota la problemàtica de la immigració.

Generalment i molt important abrigar-se bé, és un lloc fred i a l’estar dempeus una estona et refredes. Enguany no n’ha fet tant. Com sempre tot molt bonic.

Potser no tothom gaudeix de l’espectacle, a mi em perd la meva professió i m’embadaleixo! Veure files amb nens i nenes, les llumetes, els fanalets, la música, l’ambient. No sé… m’agrada.

Fem una petita volta, el poble és petit i tot es concentra en aquesta plaça.

Ja ens retirem, sopar i descansar.

Fem nit a l’àrea del poble. També hi ha un bon càmping a tocar del poble.

Quilòmetres 54.444

Coordenades Turckheim N 48.085602 E 7.27827

Preu 5 euros

Dimarts 14 de desembre de 2021

Enguany les cigonyes no ens han visitat, el dia desperta una mica emboirat i elles van tard. Nosaltres, després de fer la rutina matinera posem direcció, Colmar.

Anem a un Aparcament per autos molt a tocar del centre.

Coordenades Aparcament de pagament N 48.08349 E 7.35490

Recordo que les distàncies entre els pobles és curta.

Fa fredet però el cel s’aclareix i el sol fa veure Colmar més bonic que mai.

Veig la ciutat cuidada, molt engalanada, sens dubte tenen molt clar el que signifiquen aquests mesos, molt de turisme i molts ingressos.

Observo també una gran seguretat amb el tema de la pandèmia, paradetes amb distància, espais destinats a consumir, molts controls. Etc

Colmar és una ciutat preciosa així que si la vestim de festa encara és més guapa.

Coses a veure:

La Petite Venice:

És l’antic barri de pescadors, als peus del riu Lauch. El pont que la travessa és un perfecte mirador dels canals i façanes plenes de colors, sobretot en l’època del Nadal.

Les casetes dels pescadors són precioses quan enfosqueix, doncs els edificis es reflecteixen en el riu.

L’antiga duana:

Era antigament el cor econòmic de la ciutat.

S'hi guardaven mercaderies i també hi havia tots els serveis administratius.

Tot l’edifici està coronat amb una teulada de teules esmaltades.

La Grand Rue:

És un dels carrers més importants de la ciutat, restaurants, botigues, decoracions, edificis...

La Font Schwendi:

És una bonica font situada a la plaça l’Ancienne-Douane. És obra de Bartholdi.

La Casa Pfister:

Deu el seu nom a la família que la va restaurar. És el primer exemple de renaixement arquitectònic a Colmar.

La Col·legiata de Sant Martí:

És considerada una de les esglésies gòtiques més importants de tota Alsàcia.

La Maison de las Têtes:

Destaca per la decoració de la façana amb 111 caps, representen figures d’animals, bufons i màscares, rematada amb la figura de Frédéric Auguste Bartholdi, el famós escultor nascut a la ciutat. Actualment és un Hotel i restaurant.

L’Estàtua de la llibertat:

A Colmar hi ha una rèplica ben gran, de la famosa Estàtua de la Llibertat, un dels símbols dels Estats Units.

Van ser els francesos qui la van regalar, per commemorar el centenari de la declaració d’independència nord-americana i com a gest d’amistat entre les dues nacions.

El motiu de la presència de la rèplica a Colmar és perquè l’autor de la original va néixer en aquesta ciutat, l’escultor Frédéric Auguste Bartholdi.

Actualment la casa on va néixer s’ha convertit en un museu dedicat a la seva vida i obra.

Mercats nadalencs.

En la ciutat hi posen 5 mercats repartits per tota la ciutat, i un, dedicat a productes gastronòmics. No cal buscar restaurant, s’hi pot trobar menjar calent, “tartes flambés”, “xucrut”, “creps”, “goffres”, dolços variats i tot tipus de begudes, encapçalant el rànquing el vi calent i la xocolata calenta. Vagis on vagis es flaira l’aroma del característic vi.

La llum va canviant i ens ofereix uns racons espectaculars per retratar, en fi, retratem i retratem, i sobretot gaudim fins ja ben fosc i cap a l’auto.

Ara toca pensar; dormim aquí, o, avancem fins arribar a Obernai, hi ha 49 quilòmetres.

Estarà bé despertar prop de l’estació per anar a Estrasburg.

Així ho fem, fosc però cap allà.

Obernai té un gran aparcament, gratis, sense serveis, però a tocar del poble i de l’estació.

Quilòmetres 54.510

Coordenades Àrea d’Obernai N48.459645, E7.485627

Dimecres 15 de desembre de 2021

Avui ens despertem i amb molta inspiració anem cap a l’estació, és a tocar i al Feli li és molt còmode pujar al tren, ens porta a Estrasburg, una caminadeta al centre, i, cap al tard tren i cap a Obernai, auto ben aparcada.

Doncs si, traiem bitllets, 30 euros, tots tres, anada i tornada. En una mitja horeta ja som a la capital, fa un dia griset, Alsacià total, molta humitat, les mascaretes queden xopes en poca estona, sort que previsors anem fent canvi.

Estrasburg com sempre, una ciutat elegant i molt animada.

Estrasburg és travessada pel riu Ill, formant diferents illes, la principal i Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1988, és el centre Històric de la ciutat i on podem admirar els principals monuments que fan famosa Estrasburg.

Comencem per La Plaça Kleber , aquesta plaça és molt famosa, diria la més important. Lloc de trobada pels ciutadans i lloc per grans celebracions.

En dates nadalenques hi posen un arbre enorme, molt decorat i tota la plaça és plena de paradetes. Per entrar et fan ensenyar el certificat Covid, no entra ningú que no l’ensenyi.

Hem quedat amb el Roger, fill d’uns nostres amics, qui està fent un Erasmus, el trobem a la Catedral, molt content de veure’ns, fem una passejada pel voltant i admirem la bellesa de la Catedral de Notre-Dame de Strasbourg.

La catedral gòtica més antiga del món.

Si es té ocasió, pujar a la terrassa de la Catedral i admirar la ciutat des de l’alçada és una bona opció.

La casa Kammerzell:

Aquest edifici és un dels més bonics de la ciutat. En les bigues es poden veure escultures de fusta, signes del zodíac, figures importants, César, Carlomagno.

Actualment un bon restaurant.

Ens acomiadem del Roger a les portes de la “Petite France” i seguim el camí.

La Petite France:

És la zona més pintoresca i visitada d’Estrasburg. Antigament els adobers, pescadors i moliners vivien i treballaven allà mateix degut a que hi ha molta aigua.

Passegem pels carrerons del barri i admirem les cases d’entramat de fusta molt ben conservades.

Paradetes nadalenques, decoracions, tot és un record constant de que som prop del Nadal.

Els Ponts coberts:

Van ser construïts com a muralla, connectaven les 3 torres medievals, anys enrere hi havia unes galeries cobertes però ara ja no existeixen.

La Presa Vauban:

A pocs metres riu amunt hi ha una presa, es va construir per protegir la ciutat, amb la presa elevaven el nivell del riu, s’inundaven els camps i l’enemic quedava enfangat i atrapat.

Es pot creuar el riu passant per l’interior de la presa, per un corredor on s’hi guarden moltes estàtues de gàrgoles.

Ja és hora de dinar, anem cap a la Plaça Kleber doncs hi ha la Pizzeria Nico, tenen oferta “vegana” així que cap allà. Fem una parada per descansar una mica.

Refets, prosseguim i ja veiem com el dia cau i els llums il·luminen la ciutat.

Les 4 Esglésies medievals de gran valor:

L’Església de Sant Tomàs

L’Església de Saint Saint-Pierre-le-Vieux

L’Església de Saint-Pierre-le-Jeune

L’Església de Saint-Etienne

L’Església de San Pablo

Fent carrers i carrerons, visitem el mercat Christkindelsmärik. Normalment són uns 11 mercats repartits per la ciutat, amb la pandèmia diria que més, per tal d’aconseguir distància de seguretat.

Veiem l’espectacle que es fa a la façana de l’Ajuntament.

Repetim el mercat del voltant de la Catedral,

Seguim fins l’arcada il·luminada.

La Plaça Gutenberg:

Situat a La Plaça Gutenberg, veiem "l'Arbre Blau"

Aquesta plaça està situada prop de la Catedral, porta el nom de l’inventor de la impremta qui va viure uns anys a la ciutat.

Hi ha una estàtua en honor seu.

Tornem a la Plaça Kleber i ens acomiadem d’Estrasburg menjant una deliciosa crep.

Caminem cap a l’estació i el tren ens arriba tot seguit.

Ha estat un gran dia, una bona visita a la capital.

Mooolt cansada i cap a l’auto. Avui sopar lleugeret i descansar.

Dijous 16 de desembre de 2021

Ens despertem a Obernai i decidim fer una volta al poble. Està molt animat doncs és dijous i fan mercat setmanal al voltant exterior de la muralla. Les senyores van i venen amb el cistell ple de queviures.

Nosaltres anem al casc antic, és a tocar d’on aparquem, travessem la muralla, per cert han engalanat l’entrada, molt bufó.

Tot anant passejant veiem:

La Font de Santa Odile.

El Pou “de los seis cubos.”

La Plaça de l’Estrella.

La “Place Beffroi” o campanar de la Verge.

La Plaça del Mercat.

L’Església de “San Pedro y San Pablo”.

Obernai és petit però fa un conjunt visual molt bonic, fem alguna compra, retratem i marxem.

Anem direcció a Gertwiller, en aquest poble hi ha les” Bodegues Herr”, on hi compren vi l’Alícia i el Quim, els nostres veïns, en són bons clients, i avui com és el Sant de l’Alícia, hem pensat que una caixa de vins i mitja dotzena de copes típiques d’aquí l’Alsàcia, pot ser un bon regal.

Segur que el vi, amb les copes de l’Alsàcia, encara serà més gustós.

Al costat hi ha la fàbrica de dolços típics, uns productes que trobes a tot el país, aquí hi ha la Maison du Pain d’èpices. Pots veure com en fan la producció i fer bona compra a la botiga.

Jo sóc una apassionada dels “Mini stollen a la mirabelle”, (Fortwenger). Són boníssims!!!!

Deixem el poble i cap a l’autopista direcció Terrassa.

A les 17 ja és fosc, viatgem fins fer uns 520 quilòmetres, decidim aturar a l’àrea APPRIEU, 110 Route de Rives. El mateix lloc on vam aturar al pujar.

Encara hi ha un bon gruix de neu

Quilòmetres 55.035

Coordenades N 45.397852. E 5.466337

Divendres 17 de desembre de 2021

Nit tranquil·la, despertador a les 7, esmorzars, dutxes i cap a casa

Com sempre, l'Alsàcia m'ha inspirat i aquest n'és el resultat.

Terrassa, Quilòmetres 55.669

Afegeixo uns destins on vam ser l’any 2019, llocs molt bonics i interessants i potser no tan coneguts, per si es vol allargar el viatge a l’Alsàcia.

L’any 2019 vam començar la ruta des de Nancy.

Nancy:

Aparquem a l’àrea situada just al port, al costat de l’aigua.

Coordenades N 48.692508 E 6.19308

Nancy és una de les ciutats més importants de La Lorena. Té un Patrimoni Cultural, Artístic i natural increïble.

Sembla que no és molt famosa turísticament, però la veritat un cop visitada és sorprenentment preciosa.

Mostra una barreja d’Art Gòtic amb Art noveau i uns parcs increïbles.

Aquesta ciutat té tres places que són Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Cosa bastant inusual en una mateixa ciutat.

La Place Stanislas:

Aquesta meravellosa plaça és considerada la Plaça Reial més preciosa d’Europa.

Hi ha un conjunt de reixes forjades i decorades amb or que fa que llueixen amb el sol. Les fonts són majestuoses, tot envoltat per edificis classicistes.

En aquestes dates nadalenques encara hi ha més resplendor, les garlandes, les llums i les boles exalten encara més la lluentor.

Aquesta plaça és el centre neuràlgic i històric de la ciutat, punt de reunió i trobades.

L’Ajuntament, Un Hotel, El Teatre de la Òpera i el Museu de Belles Arts forment part dels edificis importants.

L’estàtua aquests dies totalment decorada, sembla com si fos una bola de neu, un gran arbre decorat, fa que la bonica plaça sigui encara més preciosa.

La Place de la Carriere:

És un passeig preciós sota una gran arbreda, on s’hi celebraven tornejos i va fins el Palau del Govern.

Un conjunt de fanals preciosos decoren aquesta avinguda.

La Porte de la Craffe:

És el que queda de la fortificació, un clar exemple de la protecció de la ciutat de finals del segle XIV.

Palau Ducal:

És una meravella de construcció, van viure-hi els Ducs de la Lorena. Actualment és un museu.

El Parc de la Pepinière:

23 hectàrees de superfície, és el parc més gran de la ciutat, un bon lloc per fer-hi esport, gaudir de l’aire lliure. Està situat al costat de la Plaça de Stanislas, un bonic lloc per relaxar-se. Hi ha un mini zoo, fonts, paradetes de menjars i una “glorieta”. Molt bonic tot plegat.

Plaça y Basílica de Saint Epvre:

Monument històric d’estil neogòtic, la Basílica està dedicada a Sant Evre, bisbe de Toul, s’hi guarden les seves relíquies a l’altar Major

Següent parada Meisenthal

A mi m’agrada seguir sèries policíaques franceses, sempre son rodades en diferents llocs del país, això fa que vulgui conèixer diferents regions de França. En una d’elles es veia Meisenthal, un poble on hi ha una fàbrica de vidre. Famosa per fer “Boles de Nadal”.

Així doncs ja tenim un destí.

Cada any hi fan un concurs, els participants han de presentar el projecte, un format de bola de vidre i defensar-lo amb una explicació.

La bola guanyadora es fabrica i es posa a la venda.

El recorregut fins arribar al poble és molt bonic doncs cal travessar els boscos del Parc natural dels “Vosges”.

Aparquem en un espai proper a la fàbrica i quan obren hi entrem. Primer es passa per una mica d’exposició on es veu la trajectòria d’any rere any, l’antiga fàbrica, els diferents models de la bola guanyadora i l’explicació.

Aquest any la bola te forma de recipient de laboratori, un matràs, l’explicació és que per les festes nadalenques volem que tot sigui perfecte, que tinguem salut, que l’arbre aguanti dret i decorat, que el menú sigui deliciós, en resum, que tot ratlli la perfecció. Per tal d’aconseguir-ho, algun cop, ens cal alguna poció, i que millor recorre a un laboratori. Per aquest motiu la bola en forma de matràs.

La veritat, són molt interessants les formes i les raons de cada any.

Ho tenen molt ben preparat, el taller a baix, i uns miradors des d’on veure com treballen, ordenadament, fent el procés.

I és clar, al sortir la botiga, tothom comprem, hi ha tant per escollir!!! A mi m’agrada el vidre i vaig fer compra per tota la família, diferents models, diferents colors. Tot molt bonic. Del preu millor no en parlem.

Proper destí Santa Odilia

Aquest convent és a 763 metres d’alçada, dalt de la muntanya de Santa Odilia. Patrona de l’Alsàcia.

Val a dir també que el vaig descobrir en una sèrie de les que veig, i el lloc em va encantar.

Des del mirador es veu l’esplanada de l’Alsàcia i fins hi tot una mica de Selva negra.

Un gran mur envolta el Monestir.

Tot gira amb la història de la noia, Odile, que va néixer filla de reis, però al ser invident la van enviar a un altre país, doncs una princesa havia de ser perfecta. Més endavant hi va haver un miracle i l’Odile va recuperar la vista. Sempre va ser una gran persona i ajudà als necessitats. D’aquí la santificació i la veneració dels alsacians, sobretot si algú té problemes de visió.

Actualment el monestir amb el seu art, la biblioteca, les capelles i escultures és catalogat com a monument històric.

Molt bonic.

Següent parada el Castell de Haut-Koenigsbourg

Potser la importància d’aquest castell és la ubicació, doncs està situat en l’encreuament de diferents rutes comercials d'aquella època. Ha passat per moltes mans i també ha estat molt en mal estat, però la veritat, restaurat, és bonic per fer hi visita actualment.

Fa un bon sol, fem passejada i gaudim de tots els finestrals on hi ha penjades uns boles de menjar pels ocells, jo no ho havia vist mai, quins afers es porten amunt i avall per anar picotejant. Ho agraeixen doncs fa molt fred.

Ribeauvillé, 2016

És el nostre primer viatge a l’Alsàcia i tret de lo bonic i preciós que és tot, ens impressiona el fred tan espantós que fa, qui a la vegada ho fa tot encara més bonic.

En aquest poble hi fa una gelor que s’aprecia perfectament en les fotografies.

Ribeauvillé és un dels pobles que formen part de la ruta dels vins de l’Alsàcia, nosaltres el vam visitar l’any 2016. Va ser l’any en que va fer més fred.