7 de setembre del 2021

ESLOVÈNIA

 

ESLOVÈNIA

                              Estiu 2021

           

                               Feli i Mª Carme

                   Del 14 al 27 d’agost del 2021

 Aquest any ens ha costat molt arrencar, però per fi ens hem decidit. El destí és Eslovènia, però qui ens coneix sap, que no ens és gens complicat canviar el rumb. 

Eslovènia. Perquè aquest país? Doncs en primer lloc perquè no el coneixem, és petitet, hi ha molta natura i sempre és bo conèixer i aprendre de noves cultures. 

Volem anar sense pressa, fa molta calor i jo la temo. Recordo, que la nostra autocaravana no te aire condicionat ni en cabina. Si, portem un Dometic però nomes es apte quan tenim electricitat, així que travessar la França ens suposa aguantar unes temperatures molt altes.

Sortim de Terrassa el dia 14 d’agost del 2021 a les 18:30


Intenció anar fins a Collioure a fer-hi nit. L’àrea és dalt d’un muntanyí i imaginem serà fresqueta.

Enguany ens emportem la moto, teníem comprat el suport ja fa uns anys, però mai l’havíem carregat. Ens falta experiència, molta corda, molts nusos en fi una aventura.

La il·lusió és, baixar al poble, que és una mica retirat, tot i que hi ha “navetes” que et pugen i baixen molt sovint. Però no ens fa falta, pugem a la moto i cap a fer una pizza, doncs és dissabte i ho tenim com a tradició. Arribem a Collioure, força animat i xafogós, moltes orquestres, molts restaurants, molts musclos, però pizzes enlloc, i ja anaven tancant, així que no hi ha pizza però un geladet treu totes les penes. Anem a buscar la moto i cap a l’auto. Nit bona amb totes les finestres obertes de bat a bat.



Quilòmetres 46.616

Coordenades “Pàrquing Cap Dourat”

N 42.526084 E 3.069232

 

Diumenge 15 d’agost del 2021 

Despertador a les 7 i en marxa, molt mentalitzats que toca fer asfalt, autopista i el dia apunta maneres. No tarda a pujar la temperatura, i va pujant, jo ja mullo tovallola per anar refrescant però tot i així, es fa molt difícil el viatge. Parem per dinar en un “pinito”, a l’ombra i corre l’aire. No marxem fins passades dues hores, amb l’esperança que baixi la temperatura, però impossible, pugem Mònaco, i ja entrem a Itàlia, els túnels ens salven de l’assolellada, arribem a l’àrea d’“Ovada”, ja la coneixem, la veritat s'està força bé.



Una bona dutxa reparadora i a descansar

 Quilòmetres 47.326

Coordenades N 44.640301 E 8.64998

 

Dilluns 16 d’agost del 2021

Despertador a les 7, que no ha fet falta doncs el campanar del poble s’ha tornat boig, mare meva!!! les han fet sonar totes!!, però és bonic, a mi m’agrada.

Esmorzats, buidem aigües i frustració no hem pogut omplir. És estrany, sempre hi havia aigua. 

Agafem autopista direcció Kobarid, Eslovènia, ja torna a fer molta calor i a més un embús, cotxes aturats, ara engego, ara m’aturo, i cada cop més calor. Veiem com els cotxes s’aturen, treuen els gossos, els remullen, jo només de mirar la tovallola, queda eixuta, quina mala estona, i això s’allarga, jo no veig quan arribarem i en quines condicions. Llegim... Venècia, i cop de volant, cap a Fusina falta gent. Al menys al càmping tenim electricitat i podem engegar l’aire. 

Tot i així són ja les 15h. Però ja una mica refets, dinem, descansem, ens hidratem.

Passem la tarda dins l’auto, no es pot sortir, l’aire crema.

La noia del càmping ens diu que estem a 42 graus. 

Cap el tard fem l’intent de sortir a passejar una mica, però jo desisteixo, no puc ni respirar, una dutxa reparadora és el que més bé m’ha anat. La veritat a Fusina sempre s´hi està molt bé, hi ha molts bon serveis.





Just en el trajecte, n’hi ha hagut prou perquè els mosquits se’m mengin.

Al vespre ja es veu a venir que hi haurà pluja, vent i trons. Perfecte per baixar la temperatura.

Sopar i descansar

 Quilometres 47695

Coordenades, Càmping Fusina, Venècia

N 50.3336515 E 2.854997

 

Dimarts 17 d’agost del 2021

 

Ens despertem “doreta”, mirem el temps i la veritat la temperatura ha baixat, així que decidim anar a fer una passejada per Venècia, el “vaporetto”, s’agafa molt a prop del càmping.



Per un costat em fa por, la calor, la meva energia, que últimament falla, podré??? Per Venècia has de caminar i no se si el meu cos respondrà. En fi el temps acompanya i la il·lusió pot encara més! 

Ja hi som, una caminada i una aturada, bancs pocs, però escales moltes, jo penso que les tasto totes, i anant fent, al meu ritme vaig conquerint la ciutat. Que bonica és Venècia!, no tanta gent com altres cops, força airet, moltes reconstruccions, moltes plantetes en els balcons, jo sempre les reivindicava! És com si m’haguessin escoltat. La veritat, repeteixo, que bonica és Venècia!!!!.

Veure’m a la Plaça Sant Marco, m'ha emocionat, i arribar fins al Pont de Rialto, menjar una pizza asseguts allà mateix, que bonic!


El Feli s’ho mira amb altres ulls, comerciants paquistanesos, xinesos. Però això, hi és a tot arreu, sense anar més lluny, mira Barcelona.





Seguim fent passejada i anant tornant fins a Zattere, per agafar el vaporetto fins a Fusina. 

Una bona dutxa i guardada que els mosquits ataquen.

 

Càmping Fusina N 50.3336515 E 2.854997

 

Dimecres 18 d’agost del 2021

Avui toca buidar i omplir, paguem l’estada al càmping i cap a Eslovènia, som només a 170 quilòmetres. L’autopista la fem sense entreteniment, sortim direcció Kobarid, les carreteres són bones però estretes, el paisatge canvia radicalment, prats verds, zones agrícoles, poblets bonics i unes muntanyes al fons que sembla que ens esperen amb els braços oberts. Ja venim Eslovènia!, ja venim!.





Comprem pa i fruita en un supermercat “Spar” i ja entrem a Eslovènia, arribem a Kobarid, molt ple de gent, busquem càmping, Koen Camp, doncs aquest país no deixa aparcar en qualsevol lloc, és obligatori anar a àrees o càmpings.

Imagino que ens cal adaptar-nos una mica, i de moment ens ha atabalat una mica veure tanta gent, el càmping a tope, sort que no hi ha lloc.

Des de Kobarid es visita La Cascada de Kozjak, i la fàbrica de formatges Planika.

No hi fem visita, ens dirigim a la següent parada, Bovec.



Hi ha una mena d’àrea, en realitat ho regenta el del restaurant, que està al costat de la taquilla on venen tiquets per pujar dalt de la muntanya amb una mena de gòndoles. Hi ha serveis, electricitat, buidar i omplir i et deixen fer nit per 20 euros, molt amable.

                            

A la tarda despengem la moto i anem a veure les Cascades de Boka, hem rigut molt fent de “fitipaldis”, ha estat una bona manera per apropar-nos al caminet, una passejada per uns boscos preciosos i per fi, la cascada, retratem i cap a l’auto.




Descansar 

Quilòmetres 47.887

Coordenades Dvor, Bovec N46.33346 E13.54073

 

Dijous 19 d’agost del 2021

Agafem l’auto ens anem cap on diu Club de golf, molt a prop, com anem doreta aparquem sense problema i comencem a caminar, tot seguit entrem al bosc, caminet i caminet anant pujant, posem uns 30 minuts fins arribar a un aparcament amb cotxes, el que no se és per on han pujat, imagino la carretera és molt estreta. Tot seguit cal caminar una baixada, uns 10 minuts més i s’arriba a la Cascada de Virje, a mi, m’ha encantat, és molt verdosa i l’aigua dels llacs te un color maragda espectacular. Deu ser freda doncs uns ciclistes s’hi llencen i surten com ànima que s’enduu el diable.






Hem gaudit molt fent fotos.

Aquí escoltem un matrimoni que parlen en català, aprofitem a que ens retratin, això dels “selfis” no se'ns dóna massa bé.

Ells han arribat a la cascada, caminant des de l’aparcament on hem fet nit.

Ja tornem a agafar l'auto i cap al Parc natural de Triglav.

El riu que tenim al costat ens fa aturar, quin color tan meravellós, turquesa total!,,, preciós. 



 Seguim el camí. A mi em fa il·lusió pujar el Port de Vrsic, és el port més alt d’Eslovènia, te un desnivell de 14 graus amb 50 corbes, 25 de pujada i 25 de baixada, hi ha cartells on es mostren  comptabilitzades. Les corbes generalment son de 180 graus. 

I anem pujant, fins arribar als 1611m d’alçada, amb unes vistes espectaculars dels Alps Julians.

La veritat és seriós. La pujada en primera, el Feli patint pel motor, però l’auto pensa oi que és un desig de la Mª Carme, doncs allà que la porto.

L’aparcament del port de muntanya, és pleníssim, però estem de sort, marxa un cotxe i allà aparquem.






Baixem, saludo els bens, retratem les vistes, dinem i...apa!,, ara toca baixar, 20, 19, 18, 17… jo pendent de que no pugés ningú i gira i tomba.

No se si dir que la baixada ha estat millor, jo diria que si, ara bé, el Feli dominant tota l’estona amb les marxes del vehicle.





Ens aturem per veure una capelleta de fusta, en realitat una capella Russa, envoltada de boscos. Aparquem en un petit espai i ens acostem per veure-la, Ruska Kapelica, Gps 46.442849, 13.768916




Arribant a Kransja Gora, a l’esquerra es veuen dos llacs, Jerezo Jasna en eslovè, són artificials connectats entre si, jo dic Palamós i Sant Antoni, molta gent, nens jugant, i els més atrevits una capbussada i fora!

El Feli hi posa els peus però no pot aguantar la gelor.

Un paisatge molt bonic.

 





Arribem al Càmping Spik, molt adient per canalla, una mica car.

Fem nit

Quilòmetres 47.938

Coordenades Càmping Spilk N46.48436.  E13.83822

 

Divendres 20 d’agost de 2021

Ens aixequem doreta, la veritat és que anem a dormir molt aviat i a les 7 estem frescos.

Avui toca anar a fer visita a la Cascada de Pericnik, com ja sabem, si som dels primers, poca gent i fàcil aparcament.

Efectivament així és, aparcats, ja veiem la cascada, però la gràcia és, passar-hi pel darrera.






Amb impermeable, ben preparats i som-hi, ja tinc la caminada feta, deunidó! però els boscos són tant bonics que val la pena, i si... bonica i espectacular, sobretot al passar pel darrera, xopa però contenta, retratem i agafem el caminet de baixada per l’altre costat, potser més bonic encara, els boscos són preciosos.





Arribem a l’auto i cap el llac Zalenci, és dins la Reserva natural, de Ratece, aquest llac  és el naixement del riu Sava Dolinka.

D’on aparquem fins al llac no és lluny, una passejada.

Quina sorpresa el color de l’aigua, és totalment turquesa, hi ha alguns peixos però el realment curiós de veure és com del fons del llac s’hi veuen aflorar un munt de bombolles. El naixement del riu.





L’aigua és molt freda uns 5 ó 6 graus.

El paisatge és espectacular amb les altes muntanyes al fons.

Altre cop dalt de l’auto i cap a Planica, pugem a pistes, allà hi ha una bona àrea, però nosaltres diem que només volem fer foto i el vigilant ens deixa passar. Arribem, retratem, saludem als amics de Vilafranca.






És curiós com anem seguint la ruta, fem la xerradeta i seguim.

Ja sortim de la vall i cap a Bled, hem comprat vinyeta, avui cal entrar a l’autopista, 

Bled, te més trànsit, decidim anar a una àrea, podem endollar i posar l’aire, realment fa calor.

Els càmpings estan a petar, sobretot en aquesta zona, degut al llac, és molt turístic.

Anem a una àrea propera al “centrum”

Coordenades N46.370307  E14.118461

Quan comença a baixar la temperatura agafem la moto i baixem al llac, li donem tota la volta gaudint de boniques vistes. En un costat veiem una moto aparcada i fem el mateix, just per fer algunes fotos i, apareguts com per encant s'acosten uns policies, amb cara de molt enfadats, dient que no es pot aturar, a mi em tremolen les cames i perdó, perdó, perdó, fa foto, fa tiquet, però, penso que li fem llàstima, doncs amb la mateixa cara d’enfadat ens fa marxar.

Mare meva com fugim! Mes endavant hi ha un aparcament, just queda davant del càmping, tot abarrotat de banyistes, tenen gespa i com si d’una platja és tractés.

Nosaltres fem fotos al llac doncs és increïblement preciós i... a continuar.





És tradició eslovena, que el dia del casament, el nuvi pugi a la nuvia en braços, els 99 esglaons, per tal d'assegurar un feliç matrimoni.


Cap dalt, el castell, encara és obert, al Feli li fa il·lusió visitar-lo. És curiós, però el millor, les boniques vistes del llac i la illeta.








Molt bonic, Bled un 10, tot i l’ensurt. 

Val a dir que sort d’anar amb la moto, no hagués pas pogut fer la gran recorreguda. 

Tornem ben cansats 

Quilòmetres 48.940

Coordenades N 46.370307 E 14.118461

 

Dissabte 21 d’agost del 2021

 Com cada dia a les 7 ja belluguem, el destí és anar als Gorgs de Vintgar, anant aquestes hores encara pots triar aparcament proper.

Els vigilants dels P et conviden a passar, et fan reclam veniu veniu! Nosaltres encarrilats al P 2 i perfecte, hem aparcat, caminat una mica fins l’entrada, hem pagat 2 sèniors i apa pel costat del riu, entre passarel·les i caminet, anant gaudint dels salts de les aigües, algun cop, verdes maragda, d’altres, blau turquesa, la veritat molt molt bonic, però això si, anant caminant, sense adonar-nos dels quilòmetres que fem.











Ja hem arribat al final, una mica de bar i fletxes, pàrquing 2, i apa, comencem a desfer el camí, però ens ho fan fer per la muntanya, la veritat uns boscos preciosos, però costeruts, i amunt i amunt. Jo no li veig la llum, els rètols indicatius, no baixen el temps, i amunt, i amunt, ara m’aturo, ara respiro. Per fi hem arribat a Katerina, allà hi ha una esglesieta i un aparcament, però no pas el nostre, encara queda per arribar.



Ara un caminet de cabres, amb cabretes incloses i porticons per anar passant i tancant. Un sol de justícia, ombres poques, vistes espectaculars, tota la Vall de Bled sota els nostres peus. Jo no vull pas exagerar, molt molt cansada.








Per fi arribem al P2. 

Vam llegir el recorregut d’anada però el de tornada no el vam entendre massa bé.

Sort del meló “Pillin” que fresquet ens ha refet. 

Arrenquem direcció Bohinj. Aquí l’atracció és el llac.

Està ple de gom a gom , tenim sort i podem aparcar en un aparcament, sota una ombra i dinem.

Hi ha un càmping amb el rètol de complert, jo no m’hi hagués pas quedat, quina massificació, però entenc que per pal·liar la calor els va molt bé fer una remullada. 

Després de dinar ens acostem al llac, tothom es banya, gossos també, barquetes de vela, surf, el llac a petar.

Em ve de gust posar els peus a l’aigua, però és que els llacs... em fan una mica d’angúnia.



Fa molta calor, agafem l’auto i destí Ljubljana, anem a l’àrea Camper Stop,

Coordenades N 46.0215 E14.523

Podem endollar, aire posat.

Passem per dutxa, que bé ens quedem, ara toca descansar, avui és dissabte, toca pizza, hi haurà sort?

Doncs el Feli llegeix un comentari a l’aplicació del park4night, d’uns que van anar a una pizzeria a tocar d’on som, em vesteixo poso sabates i cap allà, una pizza molt bona!



Sort del Google Traductor doncs no  s'entén res. 

Ja retirada

Quilòmetres 48177

Coordenades N 46.0215 E14.523


Diumenge 22 d’agost del 2021

 Avui la fita és la capital! Ljubljana, agafem la moto i amb instruccions del GPS, ens porta fins al centrum. Primer problema, no sabem on aparcar motos, tot son aparcaments de bicicletes, ho preguntem amb una gendarme i ens diu que la deixem al costat de les bicis, nosaltres una mica escarmentats decidim baixar a un Aparcment soterrat i de pagament, no fos cas.

El casc antic és petit, aquesta ciutat és bufona, la veritat n’he vist de molt millors, però te un encant. És molt verda, el riu la travessa i li don un caire especial, els edificis son pintats amb colors  “pastel” hi ha “art nouveau”, “art barroc”, ull, no massa exagerat però just per poder dir-ho.

Avui és diumenge per tant molts llocs són tancats, però el centre és animat, moltes  cafeteries al costat del riu fent molt d’ambient.











El Castell presideix la ciutat, pugem amb telefèric i fem passejada, res a destacar, baixem, el mercat avui és tancat.





Visitem la catedral de Sant Nicolau, força bonica


La Plaça Presere, amb l’esglesia de "San Francisco y la Asunción".




El Pont triple

El Pont dels sabaters

La Font secreta




L’Ajuntament



Dinem en una terrasseta


Anem a la Biblioteca i ja amb la moto ens acostem al Parc Tivoli, millor dit, un bosc que es posa dins la ciutat.


Fa molta calor i els cossos diuen retirada

Tornem a l’àrea on hi ha bones dutxes i ens refresquem.

 Coordenades N 46.0215 E14.523

 

 

Dilluns 23 d’agost del 2021

 Ens despertem amb una bona pluja, el temps gris i humit, no és pas un bon dia per anar a Velika Planina, així decidim fer canvi i anar a visitar les famoses Coves de Postonja.


Hem arribat doreta i gairebé no fem cua per treure entrades.

Hi ha oferta per visitar coves, per fer activitats i fer visita al Castell de Predjama. Nosaltres hem comprat coves, castell i “audioguia”. Ens han anat agrupant, sota paraigües, doncs plou i pel que veiem és molt turístic, tot molt ben preparat per quantitat de gent.

Seguint instruccions ens han fet passar a una andana on hi ha trens, curiosos, de molta cabuda, tothom ben abrigat, amb mascareta, ja avisen que hi fa fred. En cas de no portar roba d’abric hi ha possibilitat de préstec.




Es puja al tren i t’endinsa uns 4 quilòmetres, impressiona, doncs vas ajupint el cap per por a topar. Quan ja arribem dins, ens avisen de no perdre el grup, no aturar-se massa, doncs els grups van un darrere l’altre.

Veig unes galeries immenses, unes estalactites mil·lenàries , jo n’he vist de coves, però fins avui, aquesta és la millor, caminant amunt i avall, gaudint de tot el que veiem, i retratem, retratem, arribem a una mena d’aquari on hi ha un amfibi, que li diuen peix humà, o Proteus Anguinus,  tot esblanqueït, imagino per la falta de llum, semblant a una sargantana, en fi una interessant curiositat.













Seguim el caminet fins arribar altra vegada a la parada del trenet, tots cap dalt i al carrer, passem per la botiga per comprar un peluix de proteus pels nens, aquest segur que no el tenen.



Ens han agradat moltíssim, tot i sentir-nos una mica “corderets”, però ha valgut la pena.

Seguint el "ramat", ara toca pujar al bus, 9 kms, va inclòs dins l’entrada per anar a visitar el Castell de Predjama, el castell emblemàtic  que està encastat literalment a la muntanya, caram quina bona vista! A més ha parat de ploure. Entrem i sales, sales, escales i més sales i més escales, “l’audioguia” va explicant molt bé tota la història, al Feli com tot lo dels castells li encanta s’ho ha passat molt bé, jo arraulida en un banc, doncs les escales m’han matat! Ei! No pas per la quantitat sinó per l’alçada dels esglaons, alçada diferent a cadascun d’ells.

Fins i tot l’actor Jackie Chan, fent un rodatge en el castell, va patir un greu accident, i mira que d’agilitat no n’hi falta.








Retratem a tort i dret i anem a buscar el bus, es tard i tenim gana. Anem a l’aparcament, dinem i sortim a fer uns postres típics d’Eslovènia, ens ha fet il·lusió! Un Kremma Rezina. Un dolç potent, i bo, com no el podem acabar ens l’emportem, segur que en un altre moment caurà.



 

L’autocaravana s’ha quedat a l’aparcament que jo he entès que 18 euros i pots fer-hi nit.

Ja es tard per anar a veure les altres coves, les de Skocjan, són, Patrimoni de la humanitat des del 1986, diuen que encara son mes maques, ja veurem.

Al seu aparcament no deixen dormir, així que hem hagut de buscar un càmping on fer nit, bé gairebé som sols, 4 tendes i unes oques.



Demà matí cap allà i ser dels primers.

 

Quilometres 48265

CoordenadesN45.655351. E14.026636

 

Dimarts 24 d’agost del 2021


La fita d’avui és anar a fer visita a les Coves d’Skocjan, ja sortim del càmping i toca pujar una carretereta, corba i molta pujada, no ha estat fàcil, fins i tot hem olorat a embragatge calent, quin apuro, el Feli diu càmping tatxat.

Just 3 quilòmetres és on hi ha la oficina d’informació i venda dels tiquets.

Aparquem al gran pàrquing, on no s’hi pot fer nit, i anem a les taquilles, som els primers.

Recordo que aquestes coves son Patrimoni de la UNESCO, moltes plaques ho recorden. 


Pels comentaris sembla ser que són impressionants.

Ja estem agrupats, i ens fan seguir una guia que sembla hagi begut “ Red bull”, caminem tots, millor dit, gairebé correm fins l’entrada de la cova, potser caminem uns 10 minuts, anant baixant, entre camps i bosc.

Un cop a la porta es posa a enraonar en Eslovè, sense entendre pensem que ens diu que no ens separem del grup, que no es poden fer fotos, que hi ha moltes escales i que els qui pateixin del cor millor que no entrin. Jo ja bufo, quins ànims. I apa cada grup amb un guia i cap dins, no disposem d’audioguies, lleugerets anem caminant i veient la magnitud de la cova, és exageradament gran, hi ha estalactites, estalagmites, penya-segats, esquerdes a les parets, un riu, i caminets que deixen l’empremta de que allà molts anys enrere hi van viure.

Ella, la guia, de tant en tant s’atura i xerra, millor dit crida i amb una llanterna il·lumina racons, doncs es fosca i amb poca il·luminació. Seguim caminant, baixant escales i pujant-ne. El riu és al fons i es veuen les erosions que ha fet al seu pas, llàstima que és molt fosc, diuen que hi fa fred, jo suo la cansalada. Seguint el ritme i ja gairebé a la sortida, veig la claror de l’exterior, estic apunt d’explotar, l’últim rampatxó tot escales i pujada. 

Bé, jo potser no sóc la persona indicada per fer una valoració, no estic massa acostumada a fer llargues caminades i amb escales incloses.










                                                                     

Però un cop surts a l'exterior encara queda, i moltes més escales.

Hi ha varies rutes, la 2 i la 3, la 2 és quina hem escollit. Representa que de la sortida al pàrquing cal caminar per l’exterior un bon tros, us 30 minuts tot pujada i escales. La ruta 3 són 2 quilometres més amb moltes més escales.

Per a mi suficient.

I si en vull fer comparativa dir que Postonja, seran mes turístiques però molt ben preparades i tenen una bellesa i un encant.

Skocjan, impressiona, la seva dimensió i magnitud. Però m'hi ha faltat  il·luminació i informació. I m’he sentit pressionada.

Son punts de vista.

Tornem a l’auto, ens refem i anem cap un àrea que hi ha just a prop de Velika Planina, ens l’han dit els amics de Vilafranca.

 

International Picknik-Center

Coordenades N 46.323401 E 14.5876






Estem ben envoltats de muntanyes, un bon lloc per anant acomiadant-nos d’aquest bonic país.

Malgrat estic molt cansada de la caminada del matí, els nostres amics ens conviden a unes galetones i una beguda de poma natural que està deliciosa.

Ben asseguts i abrigats en mig d’un paisatge immillorable, fem petar la xerrada.

En Jordi, és un “crak” de les aplicacions del mòbil, rutes, àrees, benzineres, si fos en una biblioteca seria el típic “ratolí de biblioteca”, jo l’he qualificat com un “expert” informàtic d’aplicacions viatgeres.

M’ha ensenyat, he après, un munt de trucs, per buscar llocs i àrees de pernocta, saber compartir ubicacions, etc.. Però amb l’Excel m‘hi he negat! Ja ja ja

Hem explicat experiències i una mica de la nostra vida, hem rigut sota aquell meravellós entorn.

Sou molt bona gent. Gràcies amics!!!!!

Quilòmetres 48382

International Picknik-Center

Coordenades N 46.323401 E 14.5876

Dimecres 25 d’agost del 2021 

Avui ens despertem amb les muntanyes amagades, no te pinta a pluja però sembla ser que ens taparan una mica la visió. Volem anar a Velika Planina, el pàrquing és a pocs quilòmetres més avall, aparquem i traiem tiquet per pujar a una cistella funicular, ens enfila amunt, amunt, i nosaltres anant retratant aprofitant quant alguna muntanya treu el nas.


Un cop dalt, pugem a un telecadira, es divertit, fa moooooolt fred, però anem preparats, i ja dalt de tot, es fa una caminada, apta, i es veu la vall amb moltes casetes de pastors, quina preciositat!


A principis de juny, els pastors porten el bestiar a Velika Planina, són a la Vall durant tres mesos, de juny a setembre, mentre les pastures són plenes de vida.


Si una cabana és bonica l’altra encara ho és més, les vaques, la verdor, les muntanyes al fons, ens ha encantat, he fet la xerradeta amb una vaca, m’he retratat amb un altra, oh oh oh, visita super recomanada.





Fem la volta fins arribar al telecadira, parada del mig, hem fet una caminadeta més llarga. Telecadira, funicular i cap a l’aparcament. 


Com ja és hora de dinar dinem, al costat dels nostres amics, i ja dinats ens acomiadem, ells segueixen ruta, nosaltres ja ens acomiadem del país.

Som conscients que ens hem deixat poblets de costa molt bonics, i la zona que toca a Croàcia. No hi hem anat no perquè no ens interessi, sinó per la calor, ens fa por, així que queden pendents per fer, en temporada de fresca.

Autopista i aviat entrem a Itàlia, embussos, trànsit, calor, lo típic, decidim aturar a l’àrea de Pianiga, entre Venècia i Padova.

Un senyor amb el seu gosset ens obre la porta, el lloc està molt bé, és a tocar del camp de futbol, hi ha tranquil·litat, pots omplir, buidar i elèctric per 6 euros o més 3 per l’endoll.

Segons deia la informació, aneu preparats pels mosquits, doncs si tota la raó!



Quilòmetres 48.702

Coordenades N 45.456138 E 12.033625

Dijous 26 d’agost del 2021

 Deixem l’àrea, i ja estem preparats per viatjar tot el dia, calor, obres, embussos, túnels, la veritat en part van bé doncs fan ombra, la calor em pot, ja de tarda el sol de cara, Nice, Montecarlo, Cannes, pujades, baixades, jo vaig pensant on fer nit, i dic perquè no anem a Avignon, sempre ho fem de passada i avui seria un bon motiu, així que coordenades i cap allà, ens desviem una mica però cap a l’àrea d’Avignon.


Aquí segons hem llegit hi ha un bon embolic a l’hora de pagar, intentaré resumir-ho doncs nosaltres tot i anar previnguts hem caigut en la mateixa errada.

A l’entrar vas a la màquina, busques idioma i introdueixes matricula, et dona un tiquet, cal guardar-lo doncs surt un codi necessari per sortir.

 

Quilòmetres 49.505

Coordenades Aire de Camping-Car d’Avignon. N43.955894 E 4.799203

 

Divendres 27 d’agost del 2021 

Ben descansats, ahir vam fer una tirada forta, fa un aire que convida sortir i diem… ser tan a prop del pont i no visitar-lo, apa, som-hi, que bonic, tanta aigua.





Queda la visita a la ciutat, un altre dia serà, encara tenim quilòmetres per davant i molta calor, fem fotos i cap a l’auto.

Ara hem de sortir 

Aquesta àrea, es paga per hores i per “Jetons”, els jetons són per comprar, en cas de fer servir, aigua, buidar o electricitat. 

A la pantalla surt aparcament i “Jetons”, nosaltres hem apretat  jetons, error!, no hem utilitzat res, així que m’han sortit tres fitxes= jetons i la barrera sense bellugar.

Havíem d’apretar aparcament, introduir un codi que surt en el tiquet del dia que entres i posar tarja.

Pagar i s’enfila la barrera.

Hem rigut i ens hem sentit una mica "justets", ja, ja, ja.

Ja a l’autopista toca rodar i suar, deunidó a 35 graus dins la cabina, molta calor.

Per fi entrem a Terrassa a les 15 hores 10 minuts

Quilòmetres 49.936

 

Total 3.519 quilòmetres