Cal "Maitanquis": d’abril 2018

20 d’abril del 2018

Pastís de crispetes i d'Aniversari

Aquests pastissos són per unes persones molt especials.
Persones amb qui tenim una bona AMISTAT.

L’amistat no té edat. És un sentiment que guarda records; viatges, sopars, rialles, converses, celebracions...

L’amistat és una història sense final.

PER MOLTS ANYS!!!!!

17 d’abril del 2018

MONES 2018

Antigament, l'arribada de la Pasqua significava el retorn a la llibertat de menjar després de la Quaresma, una època de reflexió i penitència. D'acord amb els preceptes cristians, el dilluns de Pasqua es convertia en una mena d'experiència catàrtica on els plats s'omplien novament de viandes. Joan Amades referencia aquesta tradició al Costumari Català, els volums on es detallen els costums de les terres de llengua catalana.

Durant el dilluns de Pasqua era obligat, diu Amades, menjar, per dinar, "carn de xai o de moltó" així com altres menges com fricandó o el tradicional "platillo". De postres, el Costumari indica que "era consuetud menjar mona". En aquest sentit destaca que a les cases on hi havia mainada es menjava les que els padrins entregaven als fillols, mentre que en aquelles on no hi havia nens, es compraven.

La mona és un dels pastissos més típics de Catalunya, però d'on ve exactament aquesta tradició de regalar-la i menjar-la el dilluns de Pasqua? L’existència d'aquest pastís dolç està documentada per primer cop el segle XV, tot i que molt historiadors asseguren que ja des d'abans es menjaven mones a Catalunya. Quan es feien a casa, aquestes menges eren una mena de tortell fet amb pasta de pa i on era costum posar-hi ous amb la closca pintada.

Per què se'n diu mona?

L'etimologia d'aquest nom prové de l'àrab antic. En aquesta llengua, s'utilitzava el mot "mûna", que servia per definir el tribut d'arrendament de terres que es pagava amb pastissos i ous durs. Aquesta paraula hauria passat al llatí, que hauria adaptat el mot fins a convertir-lo en "munda", nom amb què es coneixien les paneres ornades i plenes d’objectes, particularment coques i pastissos. El costum es podria haver estès per Roma, on aquest regal hauria pres el nom de "monus". L'evolució del nom explicaria la raó de la nomenclatura actual.

14 d’abril del 2018

Quatre dècades de Carnavals a l’escola

L’escola és un lloc en constant evolució, sempre amb la primordial intenció d’educar a tot l’alumnat, hi ha hagut una gran evolució, en els carnavals hi podem veure una petita mostra.

Al començament dels 80 el carnaval gairebé no feia ressò a l’escola i per seguir una mica la tradició la mainada venia disfressada de casa, amb motiu lliure i eren els mestres qui amb unes disfresses ben elaborades, sorprenien a tota la comunitat educativa.

Els anys 80

Clicar damunt la foto fer veure el reportatge

Als anys 90, volem millorar i donar protagonisme als nens i nenes, en agrada que cadascun pugui fer·se la seva pròpia disfressa.

Busquem temàtiques atractives, que portin bons missatges, que siguin d'actualitat, etc.

Utilitzant bosses de plàstic de colors diferents ens inspirem, així que, apa! tothom, a treballar!!!

OFICIS, 1988

PERSONATGES DISNEY, 1989

Clicar damunt la foto fer veure el reportatge

AUS, 1990

Clicar damunt la foto fer veure el reportatge

1991 (En recerca )

LA PEL·LÍCULA DE LA BELLA I LA BESTIA, 1992

Clicar damunt la foto fer veure el reportatge

EL MAR ÉS VIDA, 1993

Clicar damunt la foto fer veure el reportatge

CUIDEM EL NOSTRE COS, 1994

Clicar damunt la foto fer veure el reportatge

1995 (En recerca)

CENT ANYS DE CINEMA 1996

Clicar damunt la foto fer veure el reportatge

EL MATERIAL ESCOLAR, 1997

Clicar damunt la foto fer veure el reportatge

EL PARC VALLPARADÍS, 1998

Clicar damunt la foto fer veure el reportatge

MENJA BÉ PER CRÉIXER MILLOR, 1999

Clicar damunt la foto fer veure el reportatge

VIATGEM PER LA HISTÒRIA, 2000

Clicar damunt la foto fer veure el reportatge

Entrem a un altra dècada i com sempre més agosarats que mai!

El mercat ofereix diferents materials, escuma, “goma eva”, purpurines...

Tot això fa, que la creativitat que caracteritza a la nostra escola, es desenvolupi, encara molt més.

No en tenim prou dissenyant i preparant disfresses que engalanem les parets de conjunt amb el tema carnavalesc.

Quina escola tan preciosa que ens queda!.

CAMINEM CAP A L'EURO, 2001

Clicar damunt la foto fer veure el reportatge

LES QUATRE ESTACIONS, 2002

Clicar damunt la foto fer veure el reportatge

MÀSCARES VENECIANES,2003

Clicar damunt la foto fer veure el reportatge

PAïSOS DEL MÓN, 2004

Clicar damunt la foto fer veure el reportatge

GÈNERES LITERARIS, 2005

Clicar damunt la foto fer veure el reportatge

JO TAMBÉ REGO EL MEU HORTET..., 2006

Clicar damunt la foto fer veure el reportatge

TERRASSA UNA CIUTAT...2007

P5 vam elaborar els gegants i caps grossos de la nostra ciutat, cada nen en representava un, amb les seves característiques. Ho varem completar tenint visites d'alguns personatges famosos. Va ser molt enriquidor. Els geganters de Terrassa també em van obrir les seves portes per tal de poder fer una bona observació dels gegants.

GEGANTS I CAPS GROSSOS