Viajeros Enamorados de Noruega
Viajeros Enamorados de Noruega
És un grup de Facebook, neix amb l’esperit de compartir un projecte, tot el relacionat amb Noruega, i el composem persones que estimem i valorem la llibertat de recórrer món en autocaravana/ Camper.
Dins del grup compartim experiències,
àrees de pernocta, llocs interessants, excursions, dubtes, propostes, suggeriments, imatges... d’aquest país tan
estimat, Noruega.
Va ser un 24 d’agost del 2022 i després
de tafanejar Facebook on anava llegint aventures, experiències, fotos de
Noruega. Vaig veure que podria ser un bon grup on formar-hi part, així que vaig
demanar si m’admetrien i em van acceptar.
Nosaltres ja coneixíem Noruega, vam ser'hi l’any
2003 i també l’any 2014. I estàvem preparant viatge pel proper setembre-octubre
del 2022, amb la finalitat de veure Aurores boreals.
Ja dins el grup, llegeixes un,
llegeixes un altre, qui pregunta, a vegades tens resposta o aprens del que diu
un company.
La veritat que l’experiència del
2022 la vaig poder compartir molt i va ser molt ben rebuda.
A continuació els administradors
comencen a fer propaganda d’una quedada, la 4rta, nosaltres mai hi havíem anat
a cap d’elles, sentim curiositat, ens animem a participar-hi i ens hi apuntem.
Es farà a Almazán, província de
Soria els dies 14, 15, i 16 d’abril del 2023.
En la trobada a part de les xerrades i ponencies hi ha concurs de cartells i de pastissos, nosaltres participem en els dos.
Ben carregats i expectants
emprenem ruta cap Almazán, uns 500 quilòmetres des de Terrassa.
Quan arribem, ja ho tenen molt ben
senyalitzat i acotat, contenidors als quatre costats, sortides d’emergència...
ens fan pagar 5 euros per les despeses que puguin sorgir, identificacions, etc
etc.
L’espai és molt gran, amb lloc per
buidar i omplir a la zona del costat, ja que és l’àrea oficial del poble. La
veritat, molt bé.
Els organitzadors ens van situant
i les autocaravanes van arribant. Sempre atents al WhatsApp del grup, ja que les instruccions les rebem tothom per
aquest canal.
La primera sensació és que la gent
ja es coneixien de fa anys , però nosaltres som sociables i fem bones amistats.
Descric una mica el poble d’Almazán
Almazán, és un bonic poble
envoltat de muralles, amb molta història i el riu Duero el travessa, donant-li
una gran riquesa, tant en l’antiguitat com ara actualment.
Per accedir al centre del poble cal fer-ho per unes portes que li donen un encant especial.
L’Església de San Miguel, ubicada
en plena Plaça Major, dalt del poble. Si, el poble és enfilat, això era
importat en l’antiguitat doncs servia molt per observar i defensar-se.
L’Església pertany al segle XII, d’estil
romànic amb trets cistercencs. Exteriorment destaca el cimbori, una cúpula
estrellada d’estil mudèjar.
Hi ha el "Palacio de Altamira o de
Los Hurtado de Mendoza".
L’Arbreda, acompanyada pel riu
Duero és el pulmó del poble, li dona un caire fresc i verd preciós. Per cert on
ens han fet aparcar és a tocar de l’arbreda. Escampades per tot el poble hi ha
escultures, diferents temes, diferents autors, diferents materials, degut a que
s’hi va fer un concurs-exposició i es van quedar repartides per la zona. La veritat
li don una visió molt enriquidora.
L’agricultura, la ramaderia, la
micologia i les fàbriques de mobles, ara ja no tant, són les fonts principals d’ingressos.
I al voltant del poble hi ha uns
miradors, de construcció moderna, amb bones vistes.
No puc pas oblidar la gastronomia,
aquí cal venir amb gana i menjar unes racions de “Torreznos”, acompanyats d’unes
cerveses. Els “Torreznos” el millors que he menjat mai!!!!!
L’Ajuntament ens deixa fer ús del
teatre i el poliesportiu.
El programa queda així. Sempre obert a canvis doncs el fred i el vent obliguen a fer modificacions d'alguna actuació.
Ens sorprèn la temperatura , doncs
fa molt fred i molt vent, anem preparats i no passem gens de fred. El cel amb núvols
que van i venen fa que puguem admirar unes vesprades fantàstiques, el cel s’omple
de colors.
En el concurs de cartells hi ha una
bona colla de participants, nosaltres presentem el nostre i queda en quart
lloc, vam fer-lo amb molta il·lusió, més encara quan veiem l’entrevista que la Televisió
de Soria va fer, el nostre mural va ser de bona ajuda per la locutora.
Un altre dia es van presentar els
pastissos a concurs, nosaltres també hi participem amb un pa de pessic de
xocolata, cobert amb fondant, amb els colors de la bandera noruega i una bona
caixa de galetes en forma de autocaravana. Important dir que el motlle el va
modelar el Feli, així que són úniques. No vam guanyar, però si que a l’hora de
tastar, el nostre va volar.
Les xerrades van ser molt
enriquidores, escoltar experiències, reptes, inquietuds, tothom expressava els
seus sentiments.
Un cop al Teatre Calderón, Els organitzadors
van cridar pel nom a tots els viatgers que en el seu dia vam trepitjar Nordkapp,
que d’una manera u altra vam abraçar l’emblemàtica bola. Sigui amb pluja, neu,
boira, vent gèlid... la qüestió ser-hi.
Doncs mica en mica vam anar pujant
a l’escenari i se’ns van entregar uns diplomes/certificat. Un gran detall!!
Moltes gràcies!!!!
Important també les inquietuts particulars, sabent
que nosaltres havíem estat a Noruega 3 vegades amb criatures de diferents
edats, amb èpoques diferents. Tot és motiu de preguntes i aclariment de dubtes.
Mitjançant àlbums, mapes i enraonar vam intentar ajudar a qui ho va necessitar.
El “Sopar de traje” es va convertir
en un “dinar de traje”, la climatologia mana, el fred del vespre no permetia un
sopar a l’aire lliure, a l’hora de dinar vam estar molt bé, compartint diferents
menjars, xerrant, rient, en resum una estona fantàstica.
I ja per acabar la “quedada”, diumenge
al matí ens trobem a la plaça del poble on dues guies de turisme ens acompanyen
a fer una passejada i donen unes magnifiques explicacions sobre la història d’Almazán.
Poc a poc les autocaravanes es van
retirant, ens acomiadem de bones persones amb qui hem fet amistat. Nosaltres
ens quedem a fer-hi nit, demà serà un altre dia per tornar cap a casa sense
pressa.
En fem una valoració molt positiva, aquesta trobada ens ha fet reviure
experiències d’aquell bonic país, ens ha fet tornar a tenir ganes de visitar
llocs on no coneixem, i sobretot ens ha fet pensar; pensar en que nosaltres
viatgem amb un límit de temps, les nostres arrels són tan grans i fortes que no
ens permeten viatges de llarga durada, val a dir que no m'és cap problema, però
he volgut expressar el nostre sentiment.
Hi ha companys que viuen en l’autocaravana, han deixat enrere tota una vida. D’altres
marxen per 5 o 6 mesos. Tenen tota la meva admiració. Felicitats i endavant!
