7 de juliol del 2024

Florència, Roma, Venècia, una escapada per Itàlia

 

                       ESCAPADA A ITÀLIA 

                    Florència- Roma- Venècia

Del dissabte 22 al diumenge 30 de juny del 2024

                          Feli, Mª Carme i Núria 

Dissabte 22 de juny del 2024 

Sortim a les 10h 40’

Amb 79.644 quilòmetres

La Núria té una setmana de vacances i ens ha demanat fer una passejada, sembla ser que li fa una mica de il·lusió anar cap a ITÀLIA.  Com sempre omplim l'autocaravana, roba, rebost i sobretot menjars ja fets que només calgui escalfar, tinc molt en compte la dieta vegana, tot preparat i al ritme de cadascú.

Arranquem a les 10h 40 minuts



Destí Ovada, en aquest poble hi ha una bona àrea d'autocaravanes, amb serveis i segura. Jo penso que no arribarem doncs sortim tard i l'autopista és molt plena, anem anant.

El temps acompanya uns nuvolets ens emparen de la calor.

I anem i rodem, ja som als túnels d'Itàlia, es va enfosquint, jo pateixo doncs és tard, però la tossuderia del Feli pot més, així que arribem a Ovada a les 22, 30, deunidó. Sort de la il- luminació dels cents de túnels, han ajudat.



Avui dissabte toca sopar pizzes, una mica desganats degut al cansament però pizzes Fetes.

Cansats, bona nit i un bon descans.

Nit plujosa

 

Ovada, Area Sosta Camper Ovada

Coordenades N 44.6366, E 8.6443

Quilòmetres 80.503


Diumenge 23 de juny del 2024

 

Ens desperten les campanes del poble, un bonic despertar.

La nit molt tranquil.la , plovisqueja.

Esmorzem I planifiquem, avui mana la “meteo”, tot el nord d'Itàlia està mullat, on hi ha sol és al sud, així que cap allà anem.

En principi posem direcció Roma, però al passar prop de Florència és com si aquesta ciutat ens atragués, cop de volant, canvi de coordenades i cap a l’àrea de Gelsomino, aquesta àrea ja la coneixem. I si, en un “plis” aparcats.

Que fem? És bona hora dic... vinga ens anirà bé estirar les cames.

Però primer de tot, abans de sortir i veient que demà hi haurà pluja al matí, proposo anar a fer visita a la “Galería Uffizi”, no hi hem estat mai, la Núria molt hàbil ens compra les entrades, em sobta que sent dilluns hi hagi venda, i visita, però si, si, ja les tenim, pel 24 matí a les 11, fantàstic!. 

Anem a la parada del bus que és a tocar, mirem horaris però ... buf!, ens cal esperar bastant, vinga caminem, total, només són 45 minuts, mare meva!

Sort que fa baixada, la temperatura boníssima i cap al centre, que el  Ponte Vecchio m'espera!

Fem una bona passejada, recordem llocs visitats fa un temps, però Florència no cansa, la mires amb una llum diferent, segons l’època de l'any, no fa ni fred ni calor. 






Aquesta hora es molt bona els carrers no són massa plens, retratem i ja que esperem es faci fosc per poder contemplar els ponts, el riu, els reflexes, doncs fem una pizza, Deliciosa.

I caminant ens apropem a fer fotos del Ponte, que bonic!





 Molt satisfeta i a la vegada “matadeta”, veig un taxi que s'atura per descarregar i sense dubtar ho li dic, podem? Si, si,  “benne”, apa ja tornem cap a l'auto. Ens deixa a la barrera d'entrada, 20 € i a casa.

Però el dia no s'ha acabat!, avui revetlla de Sant Joan i nosaltres seguim la tradició degustant coca de Terrassa i una copeta de cava.

Ara si, feina feta

Quilòmetres 80.9102

Firenze - 12 Via del Gelsomino

Coordenades N43.7524, E11.2447


Dilluns 24 de juny del 2024

Despertador a les 7, neteja, esmorzar, empolainats i amb tranquil·litat anem a buscar el bus nº 11, el museu ens espera.

Enguany no cal anar a comprar el bitllet al “tabaquino”, menys mal! s'han modernitzat! Pots pagar amb tarja directament.

El bus arriba a l'hora i amb el ritme que els caracteritza s'introdueix a la ciutat per un carrer estret i ocupat. A una velocitat ràpida com si l’empaités el mateix diable. Arribem a la nostra parada i amb paraigües anem fent temps esperant l'hora d'entrar al museu.




No demanem guia, està molt ben indicat, seguim fletxes i sobretot gaudim de tantes obres, moltes conegudes de quan estudiàvem, et fa sentir feliç ser-hi tan a prop, observar aquells tuls, aquells cabells rinxolats, sembla que el podem tocar, el vidre, igual que si s’hagués de trencar,  I el vi hagués de vessar. Els plecs dels vestits, els mocadors, els brodats, mare meva quina riquesa.






















Retratem i retratem, en ajupim, fins i tot anem per terra, per fer fotos des de diferents angles. Ens volem endur tot el que veiem, sembla que necessitem tenir-ho al nostre núvol.



L'esquena comença a parlar, mirem rellotge i portem 3 hores passejant, ja arribem a la sortida, ha parat de ploure.

Avui toca dinar pasta, aturem a un petit bar i ens atenen molt bé, cal esperar una bona estona, la cuina no és ràpida, però estem asseguts i descansem. 

Demanem “espaguetis carbonara” i “tortellini espinacs al pesto”, regat amb un “lambrusquillu”. De postres un tiramisú i el Feli vol tastar un cafè italià, qui el fa anar com una moto tota la tarda.

En resum un dinar excel·lent.




Ja al carrer, seguim fent visita, anem a veure el "porquet", Església de San Lorenzo, i busquem el carrer de les botigues de pell, on perdo l’enteniment, davant de tants objectes per regalar. Ja és habitual.








Ja ben cansats busquem parada del bus número 11 i cap a l’auto, dia ben complert.

I al vespre un espectacle de focs artificials plens de llum i color, en honor a Sant Joan Baptiste, patró de la ciutat. Els focs es fan a la Place de la Sante Croix. I ressonen per tota la ciutat.

Que veure a Florència:

Piazza del Duomo.

La Catedral de Santa María del Fiore (Duomo).

Campanile de Giotto.

Battistero di San Giovanni.

Mercato Nuovo o del Porcellino.

Piazza della Signoria.

Palazzo Vecchioresidència de la poderosa família Medici.

El Palacio Pitti. 

La Galería Uffizi.

Ponte Vecchio.

La Iglesia de Santa María Novella.

Galería de la Acadèmia que guarda la escultura més famosa del món, el David, l’obra mestra de Miguel Ángel.

El Mercado Central, ubicat al cor del barri de San Lorenzo.


Dimarts 25 de juny del 2024

Ens despertem sense pressa.

Nit descansada, i ja preparats deixem Florència, direcció Roma, el tram no és llarg, la temperatura comença a canviar, la calor es fa present, i això que és juny. Anem gaudint dels meravellosos paisatges de la Toscana.




Aquest cop valorem si anar al càmping Flaminio, hem mirat i els preus són elevats, ens hem informat i hi ha una àrea amb bona comunicació al centre.

Allà que anem, és grandiosa, pots omplir aigua i bona, amb molts punts repartits, hi ha buidador i dutxes, llocs per rentar plats. No arriba a ser càmping, però no gens malament. 25 euros nit.


Dinem i ens preparem per fer la visita tarda nit a la ciutat.

El Tramvia és a tocar. Ara bé no penseu que és un tramvia normal, és estret, vell, gastat, deixat, brut, sorollós, amb una alçada per pujar-hi que sort del gimnàs, que fort!



Uns 30 minuts fins al final. Allà hi ha metro i bus, el 70 t'acosta a molts punts d’interès.

La veritat anar amb la Núria és una passada, portes la “guia maps” sempre connectada.

Fem trams caminant, visitem La "Basilica Papale di Santa Maria Maggiore", i també la Basilica di Santa Prassede, és just al costat i pot passar desapercebuda.






                                               Basilica di Santa Prassede


Busquem bus per anar al Colisseu.


 



Donem voltes per anar veient aquest gran monument històric i em crida l’atenció la gran quantitat de fonts per anar omplint ampolles, surt aigua fresca i molt bona, fins hi tot hi ha aixeta on omplir aigua molt més freda, en diuen agua frizzante. Curiós 

Una bona passejada i cap a la Fontana di Trevi.

Jo mai havia vist tantíssima gent, un formiguer de persones, mare meva!, aprofitem el moment en que s’alça algú, fem foto, llancem moneda. La tradició és la tradició. i a retirar-se hi ha cua.





Ara ens cal esperar que es faci fosc, sopem una amanideta que a mi em ve molt de gust.





Ja és fosc i retratem la Fontana il·luminada. 


Fita aconseguida, ens obrim pas entre turistes, venedors, sorolls, i sobretot molta atenció, doncs altaveus van recordant prudència, davant de possibles lladres.

I… cap a l'auto, bus 70, qui ens deixa a tocar del peculiar tramvia i auto.

Corre un aire fresquet.

Quilòmetres 81.188

Àrea LGP Roma Coordenades N 41.874819 E 12.554352


Dimecres 26 de juny del 2024

I ja dimecres, avui toca conquerir Roma, val a dir que la ciutat ja la coneixem, fa uns anys ja vam fer un recorregut molt i molt complert, així que en farem una actualització, si, com si d'una aplicació es tractés.

Fem el nostre recorregut, tramvia i avui volem experimentar metro doncs és bona opció per anar a Plaça Espanya. Veiem que per anar amb metro cal caminar molt més, passadissos interiors, molta escala, automàtica si, però molta distància. 

Volem veure la Plaça Espanya, ja que quan vam ser-hi estava en obres i hi havia un teló.

Doncs avui ens hem trobat un grup d'activistes llençant pintura vermella a tots els esglaons, l'han deixat feta una pena, tot ple de policia, la científica, tot acordonat… en fi, una experiència.



Haurem de tornar per si un dia la podem veure com és. Je, je.

Tornem a agafar metro doncs és la millor opció per anar al Vaticà. De gent, i gent tot un espectacle, “ ¡¡¡¡Como estaba la plaza!!!!” ¡¡¡Abarrotaaaaaaaaaa!!!

Cau un sol de justícia i la cua per entrar a la Basílica dona la volta, toca esperar més  d'una hora, sort que portem protecció pel sol.

Fem xerrada amb una parella de Gavà, ens fa distreure l’estona d’espera, però quina calor!

Per fi dins i… ho sorpresa! Aquí no trobem activistes però si bastides, a la dreta, bastides al fons. La Pietat en restauració i l'altar major també. Així que decepció, paciència i conformitat. 

Gaudim però de la bellesa i riquesa del lloc, cal ser positius.





















A la sortida busquem un espai per dinar i refer esquenes.

Seguim ruta direcció el castell de Sant Àngelo, impressionant, també concorregut i bonic.





Busquem un bus k ens porti al barri del Trastevere, entrem a la basílica, la veritat no la recordava, preciosa, i amb molt valor d’antiguitat. El barri amb molt d’encant, els carrerons, la vegetació, flors, botigues...













Següent visita seria el Panteó, però tanca aviat, així que decidim fer Plaça Venècia i Foro.








Aquesta foto necessita aclariment, no porto el mateix pantaló, un problema degut a la desintegració de la goma, provocant una caiguda involuntària d'aquest, m'ha obligat a aturar en una paradeta de carrer i comprar una faldilla d’emergència. Hem rigut i jo molt apurada.

La Plaça Navona també és tapiada en obres.

Els cossos ja demanen tornar, esperem bus 70 i tramvia. 

Dia molt ben aprofitat.

Amb una bona dutxa reparadora. Sopar i a fer nones


Dijous 27 de juny del 2024

 Avui toca fer quilòmetres, posem destí Venècia 

Buidem auto i omplim. I, amunt que fa pujada. Jo pensava que la temperatura milloraria però de cap de les maneres. Aturem per dinar i a mitja tarda entrem al càmping Fusina.

La temporada encara no és alta, així que la freqüència de vaporettos no és la mateixa que a l’estiu i l’últim torna en un parell d’hores. Per tant no surt a compte desplaçar-nos fins a Venècia.

Si que fem visita a les dutxes, l’aigua de Fusina, sempre és ben rebuda, traiem la calor acumulada, ens relaxem i asseguts cara el mar amb Venècia de fons sempre és un privilegi.










Corre un airet prou bo, passen vaixells, petits, mitjans, grans i molt grans. És al·lucinant.

Sempre acostumem a aparcar al mateix lloc, pam més, pam menys. Però repeteixo tot un privilegi.

La nit ja comença a ser xafogosa.

Quilòmetres 81.710

Coordenades Camping Fusina N45.4196, E12.2567

 

Divendres 28 de juny del 2024 

Despertador a les 7, anem ràpid per tal d’agafar el primer Vaporetto. 


El dia sembla enteranyinat, però hi ha una humitat exagerada, quasi un 90%.

Les cares xopes, regalimem aigua.

Ens preguntem que volem fer i decidim, doncs, ens deixem portar. Venècia sempre té racons per descobrir, i això fem.





Veiem la Plaça Sant Marcos molt ocupada, hi ha un gran escenari, i un altra andròmina pels treballadors d'obres, per guardar materials i imagino fer ombra.









El sol ha fet fora tota teranyina i s'ha apoderat del cel, llueix i escalfa com si del mes d'agost es tractés, sumant-li la humitat de quasi el 90 %, es fa complicada l'existència.






Jo sempre parlo de les meves sensacions, doncs vull dir que he vist una Venècia molt més neta, cuidada, balcons florits, aquest tema, fa anys que vaig comentar-lo, dient si posessin floretes als balcons, finestrades etc, donaria un toc a la ciutat i ves per on m'han escoltat. Terrasses acurades, carrers força nets, tot com més ordenat.




 




Tampoc he vist aquella massificació de gent, imagino que les dates contribueixen, degut a no ser el mes d’agost. O potser... són a Roma!!! Je, je.

Hi ha moltes fonts d'aigua per anar omplint, bancs i ombres poques, però carrerons estrets i frescos si, així anem passant el dia.

En un raconet ens trobem l’església de Sant Barnabà, la seva façana es va fer servir com a biblioteca en la pel·lícula “La Última Cruzada” d’Indiana Jones.


Dinem en un restaurant una mica distant del centre, no tan car, i per dinar, avui pizza, ens acomiadem d’Itàlia!



Pont amunt, pont avall, escales amunt, escales avall, vidre de Murano arreu, no ens cansem de mirar, penjolls, arracades, animalons de tota mena, gerros, en fi decoració de tota mena.




Les forces van minvant, arribem al Gran Canal, quant de trànsit!, els cants dels “gondoleros”, els taxis, els transportistes, amunt i avall, el canal ben concorregut. Per fi arribem al gran pont de l’Acadèmia, a prop Zattere, on agafem el penúltim vaporetto.



Arribem a l'auto i ens falten cames per anar a la dutxa, súper necessària.

I ja a l'auto finestres tancades i aire condicionat, tanta humitat em desespera.

Els mosquits fan festa major amb la meva arribada.


Dissabte 29 de juny del 2024

Despertador a les 7, xops, amarats, acalorats, enganxosos, esmorzem i fugim.

Buidem, així anirem més lleugers, paguem càmping i oh! Sorpresa! l'auto no arrenca. Imaginem que les humitats no li han agradat,  l'arrencador portable fa bona feina. Autocaravana en marxa i ens dirigim a un supermercat proper. Tenim per costum, en el país que visitem, fer un recorregut per un gran supermercat. Allà trobem els productes típics i en fem carregada per portar a família i amics. Aquest cop, pasta i formatge parmesà

El Feli espera fora, compra ràpida i en marxa.

Veiem que el Gps ens marca una ruta de tornada diferent, nosaltres li tenim confiança i acceptem.

Ens dirigeix a Torino, Grenoble i ja França, Valence i avall.

El Feli diu, ja m'està bé, estalviarem ruta de túnels, Mònaco, Sant Remo, tot aquella autopista obres, calor i embossos.

La veritat veure el paisatge canviant en poca estona va ser positiu, muntanyes verdes, poblets encantadors, neu, boires, algun plugim, rius amb molta aigua. Que bé vam respirar.

La vall de Susa, el Montblanc a la dreta. Tot preciós.





Anant, anant, arribem a un túnel, el de Fréjus. El túnel de Fréjus, és un túnel de carretera que uneix França i Itàlia, per sota la muntanya de Fréjus, entre Modane y Bardonecchia. És una de les rutes més transitades per transportistes i turistes que queden atrapats i han de passar si, o si pel túnel.

Aquest túnel porta molta crítica doncs és car 72 euros per quasi 13 quilòmetres.

En fi coses que et trobes al viatjar. Jo em quedo amb les bones vistes i veure muntanyes nevades que després de les calors que hem passat, sempre són refrescants.

Anem anant passem Grenoble, Valence, s'acosten nuvolades i en uns moments, aigua a galledes.

Ja portem fets més de 700 quilòmetres i busquem una àrea dels del Camping- Car Park. Som prop de Montelimar i a Viviers, just sortir i fer 10 quilòmetres, hi ha una àrea, pinta bé,  amb llum, bona posició, tranquils i segurs. Imprescindible quan ets a l’autopista francesa.

                                       

                                           

Descansem.

Quilòmetres 82.497

Viviers Camping- Car Park

Coordenades N 44.482189 E 4.679836


Diumenge 30 de juny del 2024 

Falten 480 quilòmetres per arribar a casa, esmorzem i en marxa.

Al fer el retorn cap a l’autopista demano fer breu parada per retratar camps de lavanda, ahir al passar em va semblar veure’n. Tinc passió per aquests camps, sens dubte no és la Provença, però els colors i les olors si que hi són.

 He baixat un moment, he respirat, la flaira a lavanda m’omple, em refresca i m’aporta una energia positiva, he retratat, i m'he conformat.





Ara fa un any vam viatjar a la Provença, vaig ser molt feliç.

Ja dins l’autocaravana,  pulmons plens, vista alegre i cap a casa “viento en popa a toda vela”.

Un sol radiant ens acompanya, temperatura suportable i endavant.

 

Arribem a Terrassa a les 14h 20’



Quilòmetres 82.984

Quilòmetres fets en total 3.340