19 de juliol del 2025

2025, Escapada familiar a La Provença, La Camarga i Arles

2025 Escapada Sensorial

La Provença, La Camarga, Arles

Sortim de Terrassa el dia 7 de Juliol del 2025

A les 7h30’ amb  94.277 quilòmetres


Dilluns 7 de juliol del 2025

Viatgem amb els cosins Tina i Isidre, doncs no coneixen la Provença, els fa molta il·lusió veure camps de lavanda i no han anat mai en autocaravana, així doncs una bona experiència.

La nevera plena, àpats al congelador, he pensat que no vull perdre temps cuinant així podem aprofitar al màxim les visites a camps i poblets. Els armaris tots ben endreçats, tots acomodats i cap a la Jonquera falta gent.




La calor va augmentant però encara és suportable, arribem a Valensole, just quan és hora de dinar.

Parem taula i dinem un menú refrescant.

Després de dinar ja ens posem per carreteres per tal d’aturar a tots els camps que trobem interessants.

                                 










Nosaltres vam ser-hi l’any 2023, més o menys per les mateixes dades i caram! Quin canvi! Els camps, alguns ja preparats per ser segats, de fet ja hi ha segadores, ha fet més calor i la plantació és avançada.

Quina és la meva sorpresa al veure molts camps de gira-sols, molt bonics, atura, baixa, retrata, torna a pujar, torna a baixar, retrata, torna a pujar i així fem carreteres gaudint moltíssim de tot allò que veiem.

                                  







Seguim direcció Puimoisson, Coordenades 43.86281, 6.1277 i aturem al mirador Poteau de Telle, per la D953

Esperem canviar el color lila de la lavanda pel groc dels Helichrysum Italicum, se la coneix com a curry, sempreviva o immortal, però només en queda la forta olor, doncs els camps ja són segats.




                              Fotos de l'anterior viatge, mostra de quina planta és

Hora de berenar, la Tina ens ha portat una deliciosa coca d'Ullastrell, tot un clàssic.

Ja es va fent hora de tornar i anem altre cop a l’aparcament que hi ha a Valensole, és gran i espaiós. Baixem a fer una visita al poble que és a tocar, pujant un carreró que va a parar al bell mig del poblet, un sortidor bonic i uns safareixos molt antics, moltes flors, en resum maco.













El motiu d’aturar a Valensole, és que hi ha una saboneria, la fàbrica DMP, ja som clients de fa temps, tenen molt bon producte, així que aprofitem per fer compra, fins dimarts no obren.

Després de sopar hora de fer llits i recol-locar, riem doncs sembla que fem un “Tetris”, en aquestes que truquen a la porta, obrim finestra i uns noiets, 15-17 anys ens demanen , utilitzant el traductor, si teníem pastilles pel dolor, doncs un company s’ha trencat la clavícula i li fa mal. Jo amablement els dic que pastilles pel colesterol i glucosa si que en tenim però el que demanen no, que vagin a la farmàcia doncs és just al final del carreró. I, marxen.

Ja gairebé agafem el son quan escoltem com piquen les parets de l’autocaravana, l’ensurt en fa posar a tots els peus al terra, els cosins més que espantats, diem, els noiets que estan enfadats .

Mirem no veiem ningú, i tornem a intentar buscar el son. I...allà les 12, altre cop, pap, pam, pim, pom, pa, pa pa, pa!!!!!!!! . Ara ja les cames ens tremolen a tots, jo dic marxem, el meu marit baixa, jo amb camisa de dormir també surto, Feli, vine, Feli vine. Quin fred!, Quina por!, dona voltes pel aparcament, no es veu res, i ja quan és dins de l’auto assegut al volant, els veig al raconet, on hi ha el carreró per pujar al poble, ens hi acostem amb l’auto i ells havien carregat munició, Tomàquets, pedres, prunes, gínjols. Tot llençat amb força a l’autocaravana. Els tomàquets i les prunes regalimant ben xafats, la resta malmetent la paret de l’auto.

Fa 31 anys que viatgem i mai ens havíem trobat amb això. L’ensurt, la taquicàrdia, la tremolor, l’alça de tensió. No la puc definir, només aconsellar NO APARCAR A L’APARCAMENT DE VALENSOLE

Arranquem i fem quasi tres quilòmetres a les fosques, per acostar-nos a la fàbrica on comprarem els sabons.


La meva cosina només fa que dir i si venen, i si ens troben. Pobrets dubto que tornin a agafar una autocaravana.

Coordenades Aparcament  N 43.836616766057965, E 5.986760266874741

6018 Place Frederic Mistral 04210 Valensole France

Fàbrica sabons Du Monde à la Provence (DMP) N 43.84241, E 5.97916

Quilòmetres 94.880


Du Monde à la Provence | Valensole

Du Monde à la Provence | ValensoleDimarts 8 de juliol del 2025

Ens despertem i seguim amb la mala sort.

Anem a comprar sabons a la fàbrica Du Monde à la Provence | Valensole

I com a excepció i per descans del personal, obren a les 14 hores.


Quedem una mica aturats, però anem amb autocaravana, així que fem un gir a la ruta establerta i marxem cap on hauríem anat després, ja tornarem.

Seguim gaudint pels diferents camps i anem cap a l’Abadia de Senanque, Abbaye Notre-Dame de Sénanque, Coordenades N43.92798, E5.18674  primer de tot visionem Gordes, Coordenades N43.91131, E5.20017 un poblet preciós enfilat en un muntanyí on hi ha de ben segur més turistes que pedres, sempre és ple i molt complicat d’aturar. Li diem adéu i cap a la Abadia. Arribem aviat, no hi ha massa gent.











Els camps encara florits i ben vius, és preciosa, els agrada moltíssim, retratem, visitem i ja dinem.

Els turistes van omplint els llocs on hem passejat tan tranquils.

Ara toca anar a fer algun port de muntanya, de ben segur els camps encara llueixen amb intensitat de color, com més frescos més endarrerits.

Anem cap el Col de l’home mort, corbes, amunt, fins el mirador. Molt preciós, camps de lavanda a tota la vall. Col de l'Homme Mort Coordenades N44.15702, E5.49769

                                    

Tornem a fer baixada, fotos i “postureo”. Avui vestim de blanc tal i com mana la tradició. Fa un vent gelat que ens obliga a aguantar el barret, però ens fem un tip de riure. Ho passem molt bé. 

                                        





                                 

                                       

Ara ens dirigim a Sault, Coordenades, Pàrquing P3, N 44.09441, E 5.41326

Sault és petitó, amb una construcció molt de la Provença, finestrades de fusta, balcons i generalment tot pintat color lavanda, botiguetes amb el tema principal, sabonets, bossetes i plantes de lavanda. Ja n’anem ben impregnats.



Seguidament ens acostem cap a Ferrassières  Coordenades N44.1352, E5.47814 un  bon lloc per gaudir de més camps.

                                

                              

Ja una mica cansats d’enfilar i baixar de l’auto anem cap a Forcalquier, hi ha una bona àrea, i demà arribarem a Valensole, no volem fer-hi pas nit, no fos cas que hi hagi “tomatina” altre cop.

Ara és hora d'organitzar la collita.

                                     



L’àrea com sempre, anivellada i amb ombra.

Coordenades Forcalquier N 43.95789 E 5.79031

Quilòmetres 95.083


Dimecres 9 de juliol del 2025

Creuem els dits, a veure si per fi podem fer la desitjada compra.

Aparquem a la mateixa fàbrica i si, tenen obert. La botiga temps enrere era més gran, ara molt més petita, no llueix. Però com ja se el que vull, directe a la prestatgeria i omplir cistells.




Un cop a l’auto ja acomiadem la Provença per anar direcció la Camarga, una regió que sempre passem i mai aturem.

Direcció Salin-de-Giraud

Següent parada Salin-de-Giraud.

Hi arribem dalt d’un transbordador de curta durada qui ens ajuda a travessar el riu Ródano.





L’atractiu de la zona, l’increïble espectacle de les mines de sal, les més grans d’Europa, que s’alcen brillants i reflectides sobre els quadrants color rosa i púrpura intens, donant un aire totalment màgic.











La raó d’aquesta increïble coloració és degut a la presència de l’alga microscòpica “Dunaniella salina”, s’ha adaptat a viure en condicions extremes d’aigua salada i al produir “carotenoides” per protegir-se de la sal, acoloreix l’aigua amb aquestes precioses tonalitats que van del vermell al rosa, fins el púrpura i depenent de com la llum enfoca canvien espectacularment.






La veritat ha estat una visita calorosa, “picorosa” doncs l’aire tan salat es fa notar a la pell, però puc dir fita aconseguida!

Travessem La Camarga

Aquesta regió al sud de França s’estén entre els braços del delta del “Ródano” i la “costa Mediterrània”.

El territori està format per aiguamolls, salines, arrossars i moltes llacunes. Habitades per cavalls preciosos i impressionants toros. A les aigües s’hi concentren quantitat de flamencs, instal·lats en aquesta època de l’any, cignes i diferents tipus d’ànecs.













Les cases o cabanes dels guardians, habitatges dels pescadors, agricultors i pastors, són peculiars, pintades de color blanc, amb teulades de canya i no oblidem el símbol de la Camarga presidint la façana.



Aquesta creu simbolitza, les tres virtuts, Fe, Esperança i Caritat

La creu símbol central del cristianisme

L’ancla, representa l’esperança ja que és símbol d’estabilitat i seguretat, especialment en situacions complicades, com un naufragi.

El cor, representa la caritat, amor i compassió.

Anem a fer nit a Arles, tenim coordenades de càmpings, però són complerts, així que decidim deixar la ciutat i fer nit a un aparcament conegut a S. Martin de Crau. Bona ombra i molta tranquil·litat.








(13310) Saint-Martin-de-Crau - 45 Avenue Nostradamus

Coordenades N 43°38’19.1868” E 4°49’10.722”

Quilòmetres 95.345

Dijous 10 de juliol del 2025

Ens despertem després d’una nit tranquil·la i cap a Arles falta gent, hem buscat un aparcament, segur i prop del centre. Molt bé.

6 Rue Lucien Guintoli

Coordenades N 43.6710, E4.6252

Arles, Sempre ha estat una ciutat de pas, al travessar França ens queda al costat, li diem adéu i seguim. Aquest cop l’hem volgut visitar, ens interessa la seva història, el seu patrimoni però sobretot el lligam que té Arles amb el pintor Vincent Vangoh.

El pintor va passar una temporada a Arles, va crear-hi al voltant de 300 obres, algunes de les més famoses. La ciutat va ser font d’inspiració pel artista, es veu que la llum de la Provença el va captivar.

Hi ha uns 10 llocs identificats

- Place du Forum per *Le café le soir,*

- El pont de Trinquetaille correspon a la *Escalera del puente de Trinquetaille,*

- La Place Lamartine en *La casa amarilla*

- Rue Mireille en *El antiguo molino,*

- El jardín del bulevar des Lices en *El jardín público,*

- L’ espai Van-Gogh en El jardín de la *Residencia de ancianos* ,

- *El puente Langlois* aux lavandières, més conegut com El puente Van Gogh,

- El Quai du Rhône. *La noche estrellada,*

L’ajuntament ha posat uns rètols per reconèixer el lloc on es va pintar l'obra del pintor, la veritat és curiós.































Mengem una crêp bretona just davant del monument Arena, molt bonic tot plegat, m’ha agradat la ciutat.

I ja anem baixant cap a casa, aturem sota uns pins per dinar, la calor es fa present.

I pel camí fer classe de ganxet, l'Agustina vol aprendre a fer lavandes, no ha estat fàcil, però ho aconsegueix!

Jo faig uns gira-sols


En resum molt satisfets per haver pogut fer el viatge amb els cosins i que gaudissin dels acolorits i perfumats paisatges.

Arribem a Terrassa amb 95.780 Quilòmetres