Cinque terre – Venècia - Chamonix – Disneyland París – Carcassonne 2017

Cinque terre – Venècia - Chamonix – Disneyland París – Carcassonne

                              Estiu 2017

 Feli i M.Carme

Del 8 al 17 d’agost del 2017

Sortim de Terrassa el dia 8 d’agost a les 8h 50 minuts amb 2.251quilòmetres, direcció Cinqueterre Italia.

Aquest estiu hem pensat en fer una passejada per Cinque terre, trajecte una mica agoserat ja que fins aquest any no portàvem aire condicionat a l’autocaravana. Així que contents i decidits busquem un destí calorós.

Es diu Cinque terre, doncs qui ho composen són cinc pobles de la província de La Spezia, banyada pel mar de Liguria, a Itàlia.

Els pobles es diuen Monterosso, Vernazza, Corniglia, Manarola y Riomagiore.

Aquesta regió, gràcies a les característiques geogràfiques mostra una especial bellesa. El seu paisatge muntanyós, i els seus poblets amb cases enfilades i acolorides sembla que hagin de lliscar fins el mar.

La mà de l’home ha aconseguit aprofitar el terreny utilitzant una tècnica especial per tal d’aprofitar les terres per l’agricultura sense fer malbé l’equilibri ecològic.

La comunicació entre els pobles es fa mitjançant el tren, o el mar. La carretera és molt estreta i amb revolts molt tancats, els vehicles grans no s’aconsella que hi circulin.

Cinque terre va ser declarat Patrimoni de la humanitat de la UNESCO. També és Parc natural.

8 d’agost 2017

Sortim a les 9h. Molt il·lusionats i sense por de patir calor quan travessem França, gràcies a la nova instal·lació de l’aire condicionat.

Ja en mig de la França, termòmetre enfilat i l’aire condicionat parat. No puc explicar el nostre sentiment, ràbia, impotència, tristesa. Vam fer telefonades al mecànic però cap sol·lució. Al cap de 3 minuts de funcionar, l’aire s’atura. Així que resignats i sobretot suats, seguim la nostra ruta.

Parada per dinar i continuar, amb intenció de parar ja a Itàlia a Albissola Marina. Àrea de pernocta N 44.32434, E 8.49931 , complicat d’arribar-hi doncs un col·lapse de cotxes total. I quan arribem al lloc, un altre desengany, aquella àrea l’han habilitat per cotxes, barrera i fora.

Així que decidim anar directament a La Spezia 

Area Comunale

Via delle Casermette
19100 La Spezia 
Italia

GPS:

N 44.10420,  E 9.85908
N 44°06'15",  E 9°51'33"

Serveis gratuits d’aigua i desaigua.

Aquesta àrea pertany a la Creu Roja hi deixen aparcar unes quantes autocaravanes, tenen horari d’obertura i de tancament. Ens va d’un pel que no ens tanquen, però podem aparcar-hi. 

Places amb electricitat només algunes, aigua i desaigua disponibles.

No passa gens d’aire, portem la escalfor enganxada. Jo dormo amb tot obert, diria que les cames em surten per la finestra, en fi una nit de calor.

9 d’agost 2017

Deixem l’auto i anem a buscar el bus que ens portarà a l’estació. Cal comprar el bitllet en quiosc o “tabaquino”, la multa per viatjar sense bitllet pot ser gran.

Ens avisen a l’arribar a l’estació, traiem bitllet per tot el dia, pots pujar i baixar tantes vegades com vols. 16 euros.

Decidim baixar al poble de dalt de tot: Monterosso, és el més gran de tots cinc i té platges força extenses. Emquedo meravellada amb l’estesa de para-sols de colors i alineats. Moltíssima gent, a les platges pedres molt boniques.

El poble queda repartit en dos costats per un turó. A un costat hi ha el nucli del poble, carrers estrets, restaurants, la plaça i l'església; i a l'altre costat tot de platges i un gran passeig. Carrers animats. Tot bonic i ben cuidat.

De la temperatura també en vull parlar, una humitat tan i tan exagerada que anem xops i mullats i calats. No hi estem acostumats i en algun moment sembla que ens falta l’aire, però nosaltres valents a conquerir Cinque terre!

Tornem a l’estació, que queda a tocar i baixem a Vernazza.

Cal fer una caminadeta gens pesada fins arribar a la platja. El poblet preciós. Gràcies a les fonts que hi ha per tot arreu podem passejar i resistir la calor extrema. Tothom es remulla, beu i es refresca. Una església molt bonica i una platja de roques estranyes i de moltes formes, barquetes per tot arreu, banyistes i molt ambient. Realment uns paisatges preciosos. Les casetes també de colors.

Tornem a buscar el tren i parem a Corniglia, aquest és el poble més petit de tots cinc. Es diferencia dels altres perquè no connecta amb el mar directament, està situat en una muntanyeta d’uns 100 metres, envoltada de vinyes que estan mirant el mar.

Per accedir al poble cal pujar una empinada escala de 386 esglaons, o bé fer-ho per carretera. Nosaltres com a bons turistes anem per les escales, i em va fer riure quan al primer esglaó veig la propaganda d’una farmàcia del poble. No m’estranya, a les 13h sota una calor infernal.

Nosaltres pugem cap al poble suant la cansalada, i, a l’arribar esbufegant veiem un mini bus que fa el trajecte, tren-poble, amb el mateix bitllet.

Quedem sorpresos i a la vegada satisfets, ens podem permetre menjar un gelat, hem cremat moles calories!

Ja un cop al poble, molt bonic, carrers estrets i amb moltes flors, dinem unes ‘focacces’. I cal comprar una samarreta pel noi, em fa angunia que vagi tan mullat.

Per baixar agafem el mini bus. Tren i cap a Manarola, bona baixada i cap a la platja.

Que difícil se’m fa escollir quin dels pobles he trobat més bonic. 

Manarola és pintoresc, és el poble per fer-ne aquarel·les i olis, Manarola vist des del mirador (molt important) de la dreta mirant al mar és fantàstic! Fem moltes fotos, ens volem endur tot el que veiem.

Manarola és molt més bonic vist des del mateix poble.

Bastant cansats i acalorats anem a buscar el tren i ja a conquerir Riomagiore, l’últim dels cinc pobles. Riomagiore també és petit, jo diria que molt més tranquil, també preciós.

Val la pena observar tots els mosaics que hi ha en el túnel que condueix de l’estació al poble.

Entre aquest poble i Manarola es pot fer una caminada senzilla i molt accessible, destaca per les seves vistes espectaculars, en diuen la Ruta de l’Amore.

D’aquí ja tornem a La Spezzia a buscar el bus que ens porta cap el càmping, les línies de bus son només L i S.

10 d’agost 2017

Avui decidim fer la ruta amb vaixell, d’aquesta manera tindrem una altra visió. Tornem a buscar el bus i parem just al port.

Hi ha molts vaixells i et donen un horari, d’aquesta manera saps quan pots pujar o baixar i canviar de poble.

Nosaltres anem directes a Monterosso, aquelles pedres de la platja m’estaven cridant.

La visió des del mar és espectacular, val la pena observar els pobles des d'una altra perspectiva, també es veu la zona muntanyosa i el sistema de conreu, i el tren que majoritàriament passa per túnels.

Hem passat el dia amb molta calor però l’airet del mar ho ha fet més suportable. Ara bé hem quedat ben rostits. 
El vaixell ens va aturar a Portovenere, un poble del mateix estil que sorprenentment  recorrem i també ha valgut molt la pena, preciós.

11 d’agost 2017

Sense pressa, mentre anem esmorzant, valorem que pot ser millor canviar el destí. Florencia, Pisa, Sant Giminiano, no es bellugaran i amb una mica de paciència els podrem visitar en temps de fresca.

Així que decidim anar a buscar un lloc no tan calorós. Tot anant amunt direcció Austria, llegim el rètol de Venècia i recordem que fa temps que no la visitem.

Doncs cap a Fusina, el càmping que tants cops ens ha acollit. Fusina és un bon lloc per aparcar, hi ha parada de “vaporetto” i et porta a Venècia en 20 minuts. Els bitllets es poden treure a la mateixa recepció.

Camping Fusina
Strada Provinciale 23
30176 Fusina 
Italia

GPS:

N 45.41942,  E 12.25612
N 45°25'10",  E 12°15'22"

Aparquem al lloc de sempre amb vistes espectaculars cara a Venècia, val a dir que jo en sóc una enamorada.

Els vaixells passen a tocar de l’auto i sorprenentment no fa calor, es veu que el dia abans va fer tempesta i refrescar l’ambient. Sort per nosaltres. Vam dinar, ens vam ben dutxar, doncs val la pena aprofitar les estances. I ben polits, “vaporetto” i a conquerir la ciutat mentre el sol ja va caient.

Venècia m’esborrona, la miri d’on la miri m’agrada, la flairo, la observo, racons, raconets, finestres, arcades, ponts, els sorolls de les góndoles i els cants dels gondolers. Tot per a mi té un encant. Però, repeteixo un cop més, el que dic sempre. Si jo fos l’alcalde, quanta reforma faria, i això em fa pensar, es tot una façana? ja en tenen prou amb tot el turisme que hi va? s’aprofiten dels quantiosos certàmens i festivals? Veig que amb tot això n’hi ha prou. Dons jo en voldria més. En fi és una meva opinió, però Venècia m’enamora.

Una bona passejada i sobretot fer fotos, ja de vespre agafem el “vaporetto” i cap al càmping.

Descansem i demà més.

12 d’agost 2017

El destí d’avui és visitar la Venècia que és menys coneguda, traiem un bitllet de vaixell d’un dia i amb el mapa a la mà pugem, baixem, visitem, caminem, tornem a pujar i així veiem llocs mai vistos, l’únic inconvenient que aquests vaixells van molt plens de gent, i... va passar el que acostuma a passar en aquests cassos, el moneder del marit va volar.

Dins de la desgràcia, van ser només els diners, doncs la cartera anava a un altre lloc. Tot i així et sents frustrat, impotent, rabiós, i més.

Sort que ens en n'adonem quan ja som quasi marxant, així el dia va ser bonic.

Ben xafats i desanimats vam decidir marxar cap a casa.

13 d’agost 2017

Mentre esmorzem mirant el mar, amb una sensació estranya, vull enemistar-me amb Venècia, però no puc, la vull massa. El silenci envaeix l’auto, per fi parlo, dic: si marxem ara, amb aquest sentiment ens quedarà una amargor de vacances; perquè no anem a veure una muntanya blanca? la que sigui, la qüestió que sigui blanca. I després...arribem a Disney doncs hi seran els néts. I, ja saps, el fet de poder abraçar-los de ben segur ens allibera de penes i angunies. Així que direcció  Disneyland París. Avantatges d’anar amb autocaravana, ningú t’espera i vas on vols.

Sense acabar el cafè amb llet, mapes damunt la taula i tot decidit. La “Carolina”, la nostra GPS, acostumada als canvis, ens porta cap a Chamonix, gaudim de les vistes de la Vall d’Aosta i ja ens comencen a acompanyar les muntanyes nevades, sembla que l’aire ja arriba una mica més avall, respirem millor.

A la tarda arribem a Chamonix, aparcats sota mateix de Aiguille du Midi, ja ho coneixem però sempre és preciós.

L’àrea és gran i amb molta moguda, molts cotxes i autocaravanes de muntanyencs que poden gaudir de moltes i boniques excursions.

Parking du Grepon
Chemin À Batioret
74400 Chamonix Mont Blanc 
Francia

GPS:

N 45.91575,  E 6.86944
N 45°54'57",  E 6°52'10"

Aquest és ‘de pago’, n’hi ha un altre però jo no el conec. Per a mi aquest està bé.

Una mica abrigats fem una passejada pel bonic poble. Com que les fotos no ens surten prou bé degut a que no hi ha massa claror decidim fer un altre volt al matí.

14 d’agost 2017

Amb polar posat, un sol radiant i un cel clar Chamonix es desperta. Cues pel telefèric, bars amb gent esmorzant i nosaltres retrata que retrataràs. Expectatives acomplertes i cap a l’auto.

Direcció París.

Vull comentar que nosaltres tenim debilitat per París ciutat i també per Disney. El visitem bastant i aquest any, per circumstàncies, ens vam treure el pas anual. És clar que hi ha moltes avantatges i val la pena d’aprofitar.

Viatgem tranquils i a la tarda vespre ja arribem al pàrquing d’autocaravanes, situat al mateix parc. No és un càmping, però sempre hi ha qui posa taules i tendals. Mmmmm, no hauria de ser així. Sí que hi ha lavabos i dutxes, cosa que agraeixes en dies molt calorosos.

15 d’agost 2017

Plou tota la nit, el matí desperta griset, cosa que jo agraeixo. I pel que es veu no entren massa cotxes, també és favorable per nosaltres. Així que després d’esmorzar i al so de la música ens dirigim al parc.

Passem un matí molt agradable, podem pujar a diferents atraccions sense fer massa cua, dinem i ja la família són a punt d’arribar. A l’entrada és on ens trobem, ens abracem, els nens molt contents de veure els avis, nosaltres amb el fet de poder abraçar a tots vam rebre una injecció de força i ja veiem les coses amb un altre color. De fet, bon lloc Disney per omplir la ment de coloraines i el món de fantasia també  ajuda a superar-nos.

Una tarda meravellosa, amunt, avall, ara aquí, ara allà. Molt bé. Fins i tot em trobo amb alumnes de l’escola. Fotos de record i cap a l’auto. Quin dia més bonic, hem estat molt feliços.

El sopar tots junts dins l’auto, i ja ens acomiadem de filla, gendre i nets, ells segueixen les vacances i nosaltres ja tornem cap a casa.

16 d’agost 2017

Avui toca carretera, suar, i anar tirant avall. Ho fem per Clermont ferrand, i el noi diu, no vull arribar avui mateix, seria massa tard, què et sembla si parem a Carcassonne?, estirem les cames fent una passejada i fem nit a l’àrea que hi ha. Ah! Doncs perfecte!

Sortim per Carcassonne est, i en el moment de passar màquines, el ticket queda enganxat, ni dins ni fora. Truquem i parlem per l’intèrfon i la madame diu “ya pueden pasar”, paguem i barrera alta. Per casualitat miro el rebut i Horror!!!!!!!!! Massa diners. Apa! Una més. Com tot, cal reflexionar, i demà ho veurem d’un altre color.

Aire de Càmping-Car Carcassone
D104
11000 Carcassonne 
Francia

GPS:

N 43.20013,  E 2.35311

N 43°12'00",  E 2°21'11"

Ja gairebé és fosc, però Carcassonne és bonica de totes maneres. La Cité murallada i il·luminada ens dóna unes vistes espectaculars. Els restaurants són plens de gom a gom, la temperatura alta! Però sembla que a la gent no els importa, tot és ple, hi ha molt ambient, caminem amunt i avall i cap a l’auto.

17 d’agost 2017

Bé ara toca esbrinar què ha passat a l’autopista.

Fem volta per tornar a ser a la sortida Est, busquem qui ens pot donar explicació i ens envien a Narbonne. Però, personal, ningú, per telèfon ens diuen que hem de fer tràmits per correu electrònic. Bé, una feinada, però amb final feliç: ens van fer l’ingrés i tot correcte. Queda com una experiència i una passejada. Aconsello demanar sempre rebut i comprovar-lo.

Ja tenim Barcelona a prop, fem autopista i a migdia a casa.

Aquí acabo el relat d’enguany, més curt, diferent d’altres anys però com és habitual, viatjar t’omple de noves experiències i fer un canvi d’aires sempre és positiu.