Viatges, Islàndia 2013 en autocaravana

L’any 2013 vam fer un viatge impressionant, Islàndia.

Aquest viatge va ser dels que et canvien la vida, per a mi el més impactant i sorprenent.

Aquest relat és llarg amb moltes experiències viscudes. L'aniré penjant per trams, poc a poc en uns dies de molta complicació, estem en estat d'alarma per causa d'un virus que envaeix el món.

Confinats a casa, miro fotos, llegeixo apunts i recordo Islàndia, això em dona força per suportar les instruccions que rebem de les autoritats.

Decidim vacances a ISLÀNDIA

Ja fa bastants anys que viatgem en autocaravana, sense ànim de presumir hem fet bones tirades, generalment amb les nostres filles i mascotes. Han estat viatges preparats, sense luxes i molt casolans sobretot a l’hora de fer àpats i vida familiar. Hem guardat els recursos econòmics per fer visites a museus, parcs d’atraccions, punts turístics etc

Aquest any anem pensant on podríem anar que encara fos desconegut per nosaltres, i tot mirant per internet relats de viatges ja fets, quina és la nostra sorpresa quan llegeixo que uns autocaravanistes havien anat a Islàndia. La resposta del Feli, si, però per on? busca que buscaràs i llegint el "relat" del Joan, La Rosa i la Núria, veiem des d’on surten i la companyia del Ferry.

És un projecte gros, molt gros però no paro de buscar, ara el meu afany és contactar amb aquesta família que segons entenc viuen a Sabadell, com ho faré? i si busco per ACE Passió? aquí hi ha e-mail i contactes, allà vaig, ens vam registrar, ens van acceptar i en un plis ja ens parlàvem per telèfon i venien a berenar a casa, carregats de plànols, informació, consells i un àlbum de fotos impressionant.

Bé, la il·lusió que teníem encara va créixer més, ara tocava prendre la decisió final, fer números, ajustar dates, degut a que és un país que no volen gossos havíem de deixar l’esquitx per tant més feina. En fi valorant pros i contres i amb la bona col·laboració de les nostres filles i la meva amiga Carme, ens decidim, a fer el pas següent, reservar passatge al Ferry, dubtes molts, i si no hi ha lloc? i l'autocaravana?  Buf! quin patir.

Vam escriure un mail a l’agencia Ruta Solar i la “Gitte” ens va fer tots els tràmits, pagaments, assegurances, tot lo més normal del món.

Per nosaltres que no havíem tret mai ni una entrada online ens creava una gran inseguretat.

Bé ja havíem llençat la pedra, la sensació de dubte hi era, por també, però la gran il·lusió i entusiasme sobrepassaven les incerteses.

Quan ja anàvem comentant la nostra decisió a amics i familiars, veiem mirades o escoltàvem comentaris, com volen dir, amb lo senzill que és agafar un avió i que t´hi porti amb només sis hores de viatge!

El nostre pla era pujar fins a Dinamarca, primera parada Freiburg, segona nit, frontera Dinamarca i ja tercera nit al pàrquing del Ferry per embarcar al Norrona al matí següent.

El Norrona és l’únic Ferry que va a Islàndia, són dues nits i tres dies de viatge fins arribar a Islàndia!

Penso que la opinió de la família i coneguts, al tractar-nos d’agoserats, tenien raó però per a nosaltres el més important era anar amb la nostra caseta, els nostres llits i la nostra alimentació. I anant fent recorregut per aquell desconegut país, parant, engegant, dormint i rodant per on ens vingui de gust.

Preparatius

Jo no recordo mai haver preparat tan bé un viatge, vam baixar a la llibreria Altaïr a comprar guies, plànols, mapes de carretera. Els GPS no tenien senyal l’any 2013.

Estudiar per internet llocs importants, ampliant-los del que la guia ens deia.

I una cosa molt, molt important que l’experiència ens va donar, la preparació del vestuari, per anar a Islàndia.

Cal preparar molt bé el vestuari.

Vam pujar un dia a Andorra, temporada de calor per tant rebaixes de roba d’hivern, a mi em faltava una jaqueta, que abrigués, no engavanyés, transpirés,  paravent i impermeable, i calçat, una bota lleugera, per caminar i sobretot impermeable. Això fet.

La Núria té la jaqueta de quan va anar a Suècia i el Feli també esta servit.

Un altra dia vam anar al Decathlon i que si uns mitjons, uns pantalons impermeables i en un racó hi havien uns pantalons molt rebaixats, únic color única talla i els vam comprar un per cadascú, beneïts pantalons!!!!, fa cosa dir-ho però només ens els vam treure per passejar per Reykjavík i encara els vam trobar a faltar!

La gorra, ens vam haver d’adaptar al les gorres del país, els que portàvem sortien volant.

Senzill resum, La roba per anar a Islàndia ha de ser d’abric, lleugera, transpirable, paravent, impermeable i... sobretot que eixugui ràpid.

La motxilla si pot ser impermeable, sempre ha de portar, banyador, tovallola, sabatilles de goma, pantaló impermeable, tovalloleta petita per anar eixugant, objectiu, mòbil etc etc.

El clima a Islàndia canvia cada 5 minuts. Plou, fa sol, fa vent, neva i tot amb poca estona.

Al final de moltes pel·lícules es veuen el que en diuen “ Las tomas falsas” Jo començo la meva experiència a Islàndia explicant al màxim de real possible, situacions gracioses, obstacles o alguna quina altra aventura viscuda.

Sense tot això no haguéssim pas gaudit d’ aquest inoblidable viatge.

Per a nosaltres el millor que hem fet mai!!!!!

Em fa il·lusió compartir-ho amb qui li pugui interessar. 

Mapa

Aquest viatge el vam preparar amb molt de temps, llegint guies, mirant mapes, llegint moltes pàgines d’Internet, mirant fotos, i sobretot ubicant els llocs d’interès en un “mapillu” casolà on jo anava rodolant, etiquetant i sobretot situant els llocs d’interès, aquest mapa era per a mi, mes o menys com la bíblia per un bon cristià.

Doncs bé, l’ultima setmana abans de marxar entre una cosa i l’altra el “mapillu”  es va quedar a casa.

Ja enfilàvem Alemanya quan em va venir com un flash, dic el mapa s’ha quedat a casa. Ràpidament envio missatge a la Mireia, va a casa busca, troba el mapa i l’envia per foto de missatge, que malauradament no es pot obrir, però també l’envia per e-mail. Bé una cosa feta però com el descarreguem? pensa que pensaràs escollim una població de Dinamarca on sembla prou gran per trobar un lloc Wifi, així que allà anem, i preguntem a un xicotet jove que ens dirigeix a un Macdonals, beneït sigui, dinem allà mateix, no comento el tema menjar, engeguem l’ordenador, descarreguem la foto la passem a u Pen , ja la tenim, ara a buscar un lloc que revelin fotos, ja el tenim! ara esperar 1 horeta a que surti revelada i tatxaaaaaan ja és nostre el mapillu tamany DIN A4 aprox, Perfecte!. Sembla una tonteria però em va fer patir.

Butà

El dia 15 d’Agost enmig d’un dia gris on el cafè del matí és el més important del dia el butà no funciona, que serà? doncs que s’ha acabat! jo no se si riure o plorar, amb els anys que portem mai amb 15 dies havíem buidat una bombona de butà, en aquest cas propà, ja que el vam canviar pensant amb possibles gelades, la qüestió és dura menys el propà?, hi havia alguna fuita?, no era prou plena? la sort és que en portàvem una de petita i ha funcionat fins el dia 21.

I donem gràcies als amics de Lleida que ens n’han deixat una de mini per poder fer el dinar d’avui i el cafè de demà que és el dia en que embarquem.

Blue Lagoon

El dia del Blue Lagoon va ser esplèndid, assolellat i molt bonic, vam gaudir d’un bany propi d’Islàndia, però que com tot has d’anar seguint la seva normativa, i la veritat molt estricta, entrar, polsera en mà, escollir taquilla, marcar-la, posar-te la roba de bany, passar per la dutxa, rentar-te tot el que t’indiquen amb el seu sabó i anar a fer el “banyito”.

Temperatura uns 5 graus exterior, però bon sol i aigua calentona.

Fins ara tot normal, vam fer les pallassades conseqüents amb les seves aigües i fangar, ben empastifats, vam riure, ens vam relaxar i tot perfecte, ja decidim marxar i volem rentar-nos amb els nostres sabons però no, hem d’utilitzar el pot blau i el pot blanc que ja són a cada dutxa, jo sense ulleres no veig que hi posa, la Núria no entén islandès i deduïm que el blau és el sabó i el blanc el xampú. Rentem i ensabonem, i esbaldim, si si...

Després d’eixugar-nos en uns tocadors de “marquesos” amb assecadors, bastonets de les orelles, desmaquilladors d’ulls, tot alto “estànding”.

Ja vestits anem notant com la nostra pell s’anava estirant i ressecant com si fóssim bacallans, els cabells encara eren humits. El circuit ara ens conduïa a la botiga, la noia de cosmètica ens va donar una mostreta d’una crema que sort en vam tenir per poder expressar-nos ja que estàvem totalment inexpressives. La pell del nostre cos era cartolina pura i dura.

A mida que anaven passant les hores els cabells agafaven una duresa increïble, la Núria portava “rastes” i jo com que si m’haguessin abocat una llauna de laca, el Feli era el mateix Tintin.

Deducció el pot blau era el sabó i el blanc la crema hidratant.

Solució una dutxa amb molta aigua seria necessària, En vam trobar una al mig d’un camp que es feia dir càmping, feina vam tenir per tornar a trobar el nostre cos, i la Núria ho va haver de fer amb aigua freda doncs el dipòsit d’aigua calenta del càmping era petit i jo vaig gastar-la tota.

I ara una petita definició d'aquesta meravellosa illa.

 Definició d’Islàndia

Terra insòlita, preciosa, natura salvatge, atractiva, una simbiosi entre naturalesa agresta i cultura refinadíssima.

Un país que va a cavall entre Europa i Amèrica des del punt de vista geològic però que aquesta divisió geomorfològica també es veu en la cultura social. Cada cop més estan molt receptius a les influencies nord-americanes.

La llum d’Islàndia a l’estiu es molt pura, les nits semblen màgiques.

No s’acaben els fenòmens volcànics i hidrotermals, mes de 30 volcans són actius.

Està tocant al cercle polar àrtic.

Paisatges deserts tan encantadors com misteriosos i a un pas llengües de gel, no pas massa lluny cràters i muntanyes de lava negra, rius de lava en forma de crestes o erupcions frustrades que es van petrificar sense arribar a esclatar. Muntanyes de pedra que es lava fent unes formacions que fins hi tot pots imaginar qualsevol forma.

Hi ha muntanyes que cauen al mar fent uns penya-segats impressionants, serveixen de niu a mils gavines que aprofiten tenir el mar a prop per fer una bona pesca i donar el peix a les seves cries que sense parar de cridar reclamen a la mare i a la vegada la situen.

Si retires la mirada del mar i el penya-segat mires a l’altra banda i veus verd, verd i més verd amb tres puntets que son ovelles, sempre hi ha ovelles i de tres en tres, s’enfilen van pel pla o travessen la carretera seguint la primera que és la mare.

De tant en tant una caseta, admiro als islandesos com poden viure en aquella solitud.

COMENCEM!!!!!

ISLÀNDIA 2013

Feli, Núria i Mª Carme

del 27 de juliol del 2013 fins al 24 d'agost del 2013

Dia1-Dissabte 27 de Juliol del 2013

km 49.288

Sortim de Terrassa a les 8 del matí, molt, molt carregats, la Mireia i el Dídac ens surten a acomiadar, sentim emoció al pensar que estarem molts dies sense veure’ns.

Ben disposats per travessar França. Anem pujant i la temperatura també ho fa, 37, 39, 40, 42,... fins a 45 graus, amb una tovallola humida anem sobrevivint, semblava que no es podria aguantar.

Una altra complicació, el trànsit, retencions i més retencions ens fan endarrerir la marxa per fi després de rodar tot el dia arribem a Freiburg on vam marcar àrea de pernocta, per cert era caducada doncs no existia, però ens vam quedar a fer nit al mateix polígon industrial, una gran tempesta tota la nit i molta calor.

Km 50.347

Dia-2 Diumenge 28 de Juliol 2013 

Són 2/4 de 10, arranquem amb ànim de travessar Alemanya, el dia tret d’avorridet, ha esta suportable, no ha fet tanta calor i això ho hem agraït. També hi ha hagut molt trànsit que ens ha allargat la ruta.

Entrem a Dinamarca i parem a la primera àrea, són 2/4 d’11 de la nit.

Km 51.245

Dia3-Dilluns 29 de Juliol 2013

Ens aixequem amb tranquil·litat, veiem que no estem massa lluny de la terminal, Hirtshals (port de Dinamarca) anem bé de temps.

Buidem i omplim aigua neta. Fa un dia esplèndid.

Quan arribem prop d’Aalborg decidim entrar i parar per si trobem Wiffi, ja que em vaig descuidar un mapa on hi tenia uns apunts que me’ls vaig “currar” moltíssim. La Mireia me’l ha enviat per missatge, recordo, que en l’any 2013 no hi havia Wiffy , només en alguns llocs,  però no el puc descarregar, també l’ha enviat per e­-­mail, per això necessito internet. Preguntem a un xicot i molt amablement ens envia al McDonald’s, Oh!! Oh! Oh! visca el McDonald’s, del menjar en parlem un altra dia, je je, connectem, obrim, descarreguem, copiem en un PEN i a buscar una copisteria!!! n’he vist una! 

                    

fàcil, no podia ser, el PEN i la màquina no eren massa compatibles, l’altra màquina trigava 1 hora en revelar, és igual! esperem! i per fi!!!! Ja tinc el “mapillu”!!!! quina alegria!!!!

  i bona visita al poblet, molt bonic per cert.

Seguim pujant i a les 17h 30 minuts ja som aparcats, en una duna prop de la terminal, hi fem una mirada, passegem per la platja i esperem.

Entretinguts estem, doncs en un moment comença una gran activitat, arriben tot una colla de 4x4 equipats per fer expedicions al centre d’Islàndia, unes rodes exagerades, uns volums damunt de camions com cases flotants, tot molt molt impactant, van, acceleren, inspeccionen, venen, fins que accepten esperar, tots anem agrupant-nos en aquella esplanada, això sí tots apuntem a la mateixa direcció, la terminal.

Mentre esperem, observem, hi ha gent de tot estil, de totes edats, ens crida l’atenció una mena de camió on hi ha acoblat un remolc, tot fet a mida, i l’interior disseny pur i dur. D’altres ampolleta de vi en mà i la llonganissa que no falti, celebren l’arribada a port, una furgoneta califòrnia, no massa jove amb una parella de la nostra edat, també ens expliquen l’aventura, un atracament en una àrea de França, quina moguda!!, l’amistat entre campistes ja es va mostrant.

Son no en tenim massa , l’emoció prevaleix, però cal descansar.

Bona nit i fins demà.

Km 51.598

 Dia4-Dimarts 30 de Juliol 2013    

No han fet falta despertadors, tothom està impacient, del nostre país trobem una parella de Castellar del Vallès, un matrimoni de Lleida, el Pepe i la Neus i una parella de l’Ametlla del Vallès, el Xavi i la Montse amb qui guardem una gran amistat.

Els grans volums van cap a la zona d’embarcament, nerviosos accelerant motors, els fan tornar, no aturen ni els motors. La gent camina amunt i avall, mirant rellotges, a la que un entra al cotxe tots ho fem, però el vaixell encara no hi és. Per fi se sent un soroll, sembla el de “Vacaciones en el mar”, quina bestia!, però hi cabrem tothom? penseu que tret dels turístes hi ha un munt de camions de transport, és al-lucinant,

 tots amb molt d’ordre ens vam posicionant direcció una guixeta, ens donen unes targetes i ens retrobem amb els de Lleida i l’Ametlla, fem broma amb el tema pernil, llonganissa, i la Montse fins hi tot ens ensenya un vinet que bé caurà juntament amb el fuet. Al cap d’una estoneta s’acosta el noi del “xalequillo” i ens diu que a l’auto només quedi el conductor, els acompanyants i paquets, o sigui una bossa amb algun queviure, alguna roba, el necesser, entreteniments i un bon abric. Seguint els consells dels amics experts de Sabadell.

Anem caminant per la passarel·la, sense perdre de vista al Felicianet que és engolit pel gran vaixell, mentre li fem alguna fotografia. Buf! Quina emoció!!!!!

   

Ens trobem a recepció i molt aviat obren el passadís dels camarots. El trobem i amb tarja magnètica obrim i ens acomodem, el camarot no te finestra, amb preocupava una mica, però quan vaig veure l’espai entre terra i porta vaig deduir que entraria claror suficient, la veritat és que era més econòmic.

Hi ha un quadre, el Preikestolen, i la veritat el camarot no és petit, 4 llits, un tocador, 2 armaris i cuarto de bany, em criden l’atenció el munt de nanses que hi ha arreu, dutxa, lavabo, passadís, per tot- arreu. (Ho vaig entendre l’endemà!)

Ja instal·lats, toca passejar, descobrir, tafanejar.

Sortim a acomiadar la costa, la coberta és plena de passatgers, però en poca estona tots cap dins, un vent i un fred totalment insuportable.

I ja dins les sales del vaixell toca gaudir d’un “Mareig de vaixell” mai millor dit. Que ens acompanya tot el dia.

La frase mes repetida és... i la gent fa creuers!!!!

Dinem, rotem, badallem, singlotem, repetim, badallem, rotem, singlotem, fem la xerradeta amb qui ens trobem i ja de retiro a descansar.

                              

Bona nit

Dia5-Dimecres31 de Juliol 2013  

 

Tota la nit aquell “va i ve”, he anat dormint i despertant, la por de veure molta foscor, m’ha passat, doncs per sota la porta entra la claror del passadís.

Ens despertem empolainem i anem a la cafeteria a complir amb l’esmorzar, un bon cafetó i unes llesques de pa amb un símil de pernil, però bé.

El “senyor Mareig” encara ens acompanya així que decidim fer us de la “biodramina” que molt amablement la meva amiga Carme ens va cedir.

Esperem faci efecte ja que el dia es llarg, gris, plujos i fred. Anem canviant de sala, les cadires, els sofàs, tots diferents, això si còmodes, i si trobem el Xavi i la Montse ja tenim el riure assegurat i la distracció garantida, quina parella tan fantàstica!, explicant experiències d’ells i el seu tot terreny, molt valents! Han recorregut mig món.

                         

A mitja tarda els altaveus anuncien l’arribada a les illes Feroès, fem parada uns 30 minuts, hi ha molta moguda, maletes, gent preparada per baixar i uns paisatges molt bonics, veiem terra!!! i decidim sortir a coberta, respirar aire pur, fa molt fred i vent!!! 

El Norrona travessa un munt d’illes, sembla que vagin separant-se perquè nosaltres puguem passar. Impressionant!!

Seguim navegant i un cop deixem les illes, Uf! Uf! Uf! la mar que fins ara només era salada s’ha convertit en una mar brava, bravíssima, jo no ho havia vist mai, tothom d’un costat a l’altre, agafant-se a les baranes i amb sensació d’enlairar els peus del terra, la Núria i el Feli van sopar, jo una llauneta de pinya a la cabina, literalment vam caure damunt del llit, el Feli arrossegant-se al Wc, i sense comentaris, estirats estàvem bé, però el meu cos quedava separat del matalàs amb els salts del vaixell, llavors tota la ferralla cruixia i també escoltaven el xafffff!!!!! de quan xocava la part frontal del vaixell amb l’aigua. Quina nit!!!!!

Jo només pensava amb el “Titànic”, quina nit!!!! 

Dia6-Dijous 1 d’agost 2013

Seydisfjördur (port Islàndia)

Avui la Núria fa 18 anys!!!!!! Jo he recordat molt com em trobava 18 anys

enrere, igual de marejada!!!!! Per molts anys Nuriona!!!  

Quina nit!!!! Les aigües super mogudes, el vaixell no ha parat de bellugar, el mareig ens envaeix, els altaveus anuncien que hem de deixar la cabina i no ens aguantem drets, quina impotència! Em dutxo agafada a la nansa, perdem l’equilibri, quin horror! I per recollir ens repartim les tasques per fer-ho tot d’una, tot una odissea.

I quan decidim sortir, veiem la cara de tots els passatgers, tots tenim el mateix color, entre blanc, grog i verd.

Per fi la Biodramina que ens va vendre el recepcionista, qui més semblava un rei mag repartint caramels, ens va  fent efecte, el vaixell arriba a port, i mica en mica tothom ens posicionem als vehicles i cap “al carrer”!!!! A tocar terra, jo gairebé faig com el Sant Pare fent un petó al terra, però quina sorpresa!!!! el terra encara es mou, aquesta sensació va durar estona.

Ara estàvem molt al cas ja que els nostres amics de Sabadell embarcaven per tornar i si, tot seguit ja veiem com ens saludaven amb les mans, vam parar, abraçar-nos i observar la carona trista i a la vegada satisfeta de la noia, enamorada d’Islàndia, cosa que després del viscut entenc perfectament. Elles van embarcar i nosaltres després de fer un desitjat pa amb tomàquet i pernil, ens posem en marxa direcció al punt d’informació d’Elgistadir.

Comença l’aventura en terra ferma!

Després de recollir mapes i informació ens acostem al banc per treure diners i ja estrenem a una carretera sense asfaltar que ens porta cap a Borgarfjordur, els frarets ens esperen. Els trobem, no en veiem masses però aprenem molt bé quin és el seu hàbitat i ho trobem molt interessant.

Descobrim els nostres primers fiords els del Nordest i quedem entusiasmats, aquelles muntanyes volcàniques amb neu fins a peu de carretera, només fem que dir Oh! Oh! Oh!, i no sabem el que ens espera. Sorpresaaaaa!!!!!.

                                                     

Tornem a agafar la carretera 1 i cap al llac Myvatn.

Degut a que aquesta zona és molt acurada amb tota la qüestió mediambiental, no ens deixen fer nit on voldríem i ens dirigeixen cap al càmping a Reykjahlio on passem la nit.

Però abans d’anar a dormir la Núria bufa espelma amb una mena de mousse de gerds.

                                     

                             

La mousse podria ser més bona, però estem prou satisfets.

Km 51.988

Dia7-Divendres 2 d’agost 2013

Descansats, esmorzats i refets fem “planing” per avui. Primer de tot, anar a Informació i treure bitllet per demà anar a Askja, cap problema, ja els tenim. (Com a consell, mirar la meteo abans de fer l'excursió, nosaltres no ho vam fer i el dia no va ser pas adient)

I comencem la planificació del dia, anirem a Dimmuborgir on hi ha uns grans blocs de lava que tenen formes molt estranyes, amb una mica d’imaginació pots veure-hi qualsevol cosa, els Islandesos parlen que en aquella zona és on hi viuen els 13 Pares Noels, són tradició nadalenca, viuen amb la seva mare, una ogre molt dolenta i al llarg d’aquestes festes fan moltes entremaliadures. Cada dia un d’ells fa un disbarat a cases i granges i deixa un regalet als nens i nenes. Cada Santa Claus te costums diferents.

                            

                                         

                                

A aquests no els vam veure però a qui sí vam trobar era a centenars de mosquits que volaven per tot arreu, sort que no picaven. Boca tancada, colls enfilats, i anant admirant la bellesa que teníem al voltant.

 

                                                                             

Després anem a Jarobodin Nature Baths, on descobrim uns “Banyitos” molt bonics, sobretot pel entorn on estan ubicats, ens va sorprendre molt aquelles muntanyes color cafè i que fumejaven per tot arreu, posàvem la ma i realment sortia un aire molt calent, això ens va fer pensar tot el que hi deu haver sota.

Seguim cap a Námafjall, una zona de fenòmens geotèrmics i fumeroles  espectacular però hi fa molta mala olor, ho aguantes perquè el que veus és captivador, els colors, les aigües blavoses bullint sense parar, el sorollet d’ebullició constant i els rierols multicolors.

Així que pinça al nas i a gaudir del espectacle.

Una mica més endavant hi ha el Krafla, és un crater força enunciat, cal enfilar bastant fins arribar a la boca del volcà, i oh! Sorpresa doncs l’aigua és d’un blau preciós i encara hi ha neu a tocar. Potser perquè era el primer ens va impressionar força.

Baixem i anem a veure les cascades Dettifoss i Hafragilsfoss, impressionants!!!!! degut a la gran quantitat d’aigua que aboquen.

Tornem cap el Llac Myvatn a veure els Pseudocraters, on hi fem una bona passejada, és curiós i bonic, veiem molts ànecs i aus de tota mena, de fet aquest llac ja te nom de mosquit degut a la gran quantitat que n’hi viuen, per tant aliment assegurat per tantes aus que hi habiten.

Ja anem de retiro cap a Reykjahlio, al càmping a preparar la motxilla pel dia següent que toca excursió.

Faig un entrepà de truita i un de “nocilla”, agafem fruits secs i aigua.

Km 52.138

Dia8 Dissabte 3 d’agost 2013 

Avui excursió al volcà Askja.

L’Askja és un volcà amb molt renom a Islàndia, té un cràter de 8 kilòmetres d’amplada. Només s’hi pot accedir a l’estiu i cal anar-hi amb un vehicle especial, és per això que vam treure els bitllets el dia abans.

Ens despertem a 2/4 de 7, els entrepans ja son a la motxilla, hem inclòs els pantalons impermeables per si feien falta, també el banyador i tovallola, els pals per caminar...

                  
Ja som a l’aparcament on ens espera l’autocar, és molt alt, amb rodes enormes, cul enfilat, tot imprescindible per poder travessar rius, munts de lava i terreny abrupte.
A les 8h tots preparats, pugem a l’autocar, la guia es presenta, es diu Arne, molt amable i ens garanteix pluja per tot el dia, que hi farem!

El temps, no és massa bo, la guia ja ens ho fa saber, de visibilitat poca. (avui dia, això no hagués passat doncs hauríem preguntat a la “meteo”, quin temps farà???? I... canvi de plans!)

Estic una mica espantada doncs aquesta excursió es forta, cal fer 100 km en un bus especial fins arribar al refugi i després caminar cap al cràter i veure el “víti”, llac del cràter. Tinc por, aguantaré?

                            

El camí es distret, mars de lava, al·lucinant! Camps lunars! Flipant!, rius, cascades, camps de líquens, tot un espectacle.

                            Parella de Lleida

Quan per fi arribem al refugi de sota l’Askja comença a caure aigua-neu i sobretot molt vent, vent que ens empeny pel darrera, això ajuda a caminar.

L’Askja és enmig de muntanyes negres, on hi ha un bon gruix de neu, així que el contrast és espectacular.

La caminada és diversa tan aviat has de trepitjar neu, on el pal ajuda i molt, com, caminar sobre terra i roca volcànica, potser negra, potser vermella però sempre acompanyada del blanc de la neu.

                            

                                      

                                      

El cel ben cobert d’una boira color gris però que malgrat tapar el paisatge ens deixa veure el camí impactant i difícil per on passem. Sempre amb el vent bufant pel darrera. Fa fred, molt fred però amb l’esforç no el notem, les mans, ja no ens les sentim. Ens sentim humits, mullats.

                             

Per fi fem l’ultima enfilada 

                            

on quedem impressionats, primer degut al víti, quina caldera! És enorme! Tot i que en diuen la caldera turquesa i ara és color orxata, degut al mal temps, no em decep, és grandiosa i amb un gran desnivell.

El fort vent em dona inseguretat al trepitjar el terra, tot nevat i glaçat.

Fem fotos, aguantant la caputxa, fent equilibris, i tornem.

Però ara hi ha canvis, el vent de front, l’aigua neu ens punxa la cara, caminem i de tant en tant ens espolsem, semblem l’esquitx, el nostre gosset,  quan surt de la dutxa, la cara xopa i caminem doblant l’esforç, dur, molt dur.

Xops per fora i eixuts per dins, la motxilla però xopa xopa, no vam pensar en comprar-li impermeable. (consell, imprescindible motxilla impermeable o impermeable per vestir la motxilla).

Per fi arribem a l’autocar, la resta del grup ja son dins, s’han tret pantalons, sabates, algú es posa el banyador del marit o simplement queda amb roba interior, la veritat una mica caòtic, però la calefacció és posada i mentre tornem ens anem eixugant.

Dinem dins l’autocar i la guia va explicant coses curioses d’Islàndia.

Ja som a Reykjahlio i oh! Sorpresa!, algun "trol" ha encallat la porta de sortida de l’autocar i no s’obre, així que per acabar-ho d’adobar-ho hem de sortir per la porta del conductor, millor dit “descender” quina alçada de cotxe! Com el qui baixa d’un primer pis, boníssim tenint en compte que hi ha ocupants que van amb una indumentària peculiar.(roba interior i impermeable pel damunt, banyador etc etc.) Tot un espectacle!!!!

Entrem a l’auto, buidem tot el mullat i anem a estrenar  “banyito” a unes piscines properes, jo il·lusa de mi, m’imagino que són cobertes, ja ja ja, doncs no, són a l’exterior i has de passar mullat ja que primer cal passar per dutxes, i fas la desfilada a l’aire lliure, cap a la piscina! quina impressió!!!!! la veritat és molt forta.

Ara bé un cop et poses dins les aigües amb diferent temperatura resulta molt gratificant i relaxant. Sobretot després d’un dia tan fred i humit.

Bona experiència!

                         

Cap a caseta i a descansar,

Jo contenta i satisfeta d’haver aconseguit un dels reptes d’Islàndia, Pujar al Askja!!!!

Dia9-Diumenge 4 d’agost 2013 

Hem descansat, ens feia falta. El dia segueix gris i anem a veure la cascada de Godafoss, la valorem molt positivament, fa vent i fred.

 

Dinem al mateix pàrquing, mentre van arribant molts autobusos amb turistes, és potser l’únic lloc que sembla la "Rambla de les flors". Poc a poc s’aixeca el dia i fins hi tot podem contemplar uns aventurers que es llencen amb canoes cascada avall, impressionant.

 

 

Marxem cap a Husavik, la fita és veure el poblet petit i bonic i pujar a una barca per veure les balenes.

La noia de la taquilla ens diu que millor esperar a demà la tarda ja que amb el temps que està fent no és aconsellable. En principi decidim esperar i aprofitem la tarda per anar a veure fòssils, tema curiós doncs nosaltres els buscàvem pel terra i resulta que es veuen a la paret de la muntanya i per capes. Ho retratem, fem la cabreta i una experència més.

i cap a Husavik a fer-hi nit.

Fem temps wassapejant en una wifi que hem trobat. Ens posem al dia.

Km 52.341

Dia10-Dilluns 5 d’agost 2013

Nit amb molt vent i pluja, matí amb un cel tapadíssim, decidim no esperar i dirigir-nos cap Akureyri, la capital del nord. El temps a mida que anem avançant va millorant.

                        

Ja hem arribat i directes a l’oficina d’informació, ens diuen que també fan sortides per veure balenes, així que allà anem, ens prenem una biodramina i molt il·lusionats pugem a l’embarcació.

el vaixell va ple de gom a gom, tothom dempeus, ens fan posar una mena de impermeable per protegir-nos d'una possible mullena.

Ja en marxa i amb molt balanceig busquem, mirem a una banda i l’altra, amb  fred!... molt fred!!! si l’hagués de mesurar, m'atreviria a dir, que va ser el dia en que en vaig passar més.

Era bonic veure el mar, les muntanyes i com ens allunyàvem de la població.

Per fi la guia va parlar i va dir, tothom atents! mirant, veiem unes esquenes de balena, però prou. Una mica frustrats i sobretot gelats vam començar a recórrer la tornada.

No visualitzarem ni cues ni sortidors que era el que tots volíem, un altre dia serà. Ens van retornar el tiquet amb validesa per 2 anys.

Mira ja tenim motiu per tornar-hi!!!

                             

Tornem a l’auto ens fem una xocolata calentona i ens refem.

Fem un vol per la ciutat, petita, però molt bonica i sobretot amb molt d’ambient, fet a destacar d’entre els poblets islandesos.

              

Hem llegit que hi ha un parc temàtic nadalenc. Allà anem i quina presa de pel! No és més que una caseta-botiga de boles de nadal.

                 

Decidim deixar-ho per avui i anar a dormir a les casetes típiques de Glaumbaer. Això no ha fallat, són maquíssimes i curioses. Ho passem d’allò més be fent de “teletubbies” , fins hi tot la Núria s’anima i baixa rodolant una de les verdes muntanyetes.

Dormim al mateix pàrquing, molt tranquils i podrem ser dels primers a l’hora de fer visita pel seu interior.

Km 52.557

Dia11-Dimarts 6 d’agost 2013

    

                                    

Ben esmorzats tornem a visitar les casetes típiques, però per dins i encara més, tenen tríptic informatiu en espanyol, l’únic lloc!!!!, la veritat s’agraeix doncs és molt interessant entendre com vivia aquella gent.

Seguim la ruta cap a Blonduós, on hem llegit que hi ha una església en forma de volcà, moderna i amb un disseny molt adient al país. És bonica de debò.

Comprem pa i ous.

       

   

     

Enfilem per la península de Vatnsnes amb unes carreteres típiques i sense asfaltar, descobrim una fortalesa molt antiga, però molt curiosa, Borgarvirki. Dinem amb aquell cúmul de pedra molt ben alineada, com a escenari.

                   

Al llarg del camí ens trobem amb paisatges propis de la zona, veiem extensions de prats verds on hi gaudeixen un munt de cavalls islandesos, són uns cavalls molt bonics, llargues crineres i frondoses cues, però jo els veig una mica curts de potes, que hi farem, són així. 

Seguim cap al nord per trobar la famosa pedra que emergeix del mar en forma de rinoceront petrificat. El veiem des d’un mirador, no m’ha defraudat doncs fa un efecte lluent damunt d’un mar blau matisat pel blanc de les onades.

El retratem però no en tenim prou, davant nostre hi ha un gran penya-segat, en  fem un breu estudi i ja és nostre, baixem fins a tocar el mar, anem apropant-nos, trobem aigua que ens impedeix poder tocar la pedra, així que recordem que portem unes estupendes sabates de “Goretex” i caminem per damunt les aigües fins a tocar el famós “emblema islandès”. Ja és nostre, tocat i retratat.

Ara cal enfilar el penya-segat, fent memòria dels consells de la Victoria i la Carme, les meves mestres del gimnàs, amunt que fa pujada i gairebé com si d’escalada es tractés, ja som dalt.

                          

 

              Amb una sufocació!!!!

La Carretera 1, la “Ring Road” és la carretera circular d’Islàndia, és l’única asfaltada. Així que la resta són de grava compactada, estretes amb sots, forats i tolls. Ara bé si son carreteres F, precaució, doncs  només podem anar-hi amb 4x4.

I això comporta molta pols i els cotxes bruts.

Totes les gasolineres tenen un espai per poder netejar els automòbils quan faci falta.

  

                                           

Agafem l’auto i seguim la península. Ara toca anar a veure foques, parant a Illugastadir, n’hi ha moltíssimes, per veure-les millor cal fer-ho amb    prismàtics, hi passem una bona estona.

                                    

I una altra curiositat d’aquest lloc, hi ha moltes gavines/orenetes, la gavina àrtica o “sterna”.

                              

Aquesta au ens va impressionar, la seva manera de pescar, es llença de cap al mar literalment, i amb el  peix a la boca vola cap la seva cria que és al camí, o a la carretera, o al prat, en fi n´hi ha a centes i no s’equivoca, imagineu tantes mares per tantes cries? un veritable galliner.

Ah! Amb l’agreujant que si passes prop de la cria, la mare t’ataca sense miraments, i la part còmica és que per no espantar la cria et desvies, la cria igualment s’espanta, vola, defeca, cau la defecació i si hi ha la Núria sota millor que millor, doncs és una bona receptora.

En fi vam riure una bona estona.

Una característica d’aquesta au, és que l’estiu el passa a l’Àrtic on hi neixen les cries, quan emigra vola cap a l’Antàrtida, és impressionant la tirada, creua tot l’hemisferi.

Cal vigilar molt al circular, hi ha molt perill d’atropellament, de fet ja hi ha molts enunciats avisant.

Seguim cap a Bru on posem benzina i ens preparem per fer la península de Vestfirodir , que també li diuen “la maneta”, degut a la seva forma.  

   

                          

Costegem, bordegem fiords i ens aturem al Bitrufjrdur, al costat del fiord on hi ha una calma exagerada.

                              

                              

Km 52.819

Dia12-Dimecres 7 d’agost 2013

   

Avui per esmorzar, pa del país

                       

i ens  disposem a fer el recorregut per la península de Vestfirodir o com li diuen “la maneta”. La principal atracció és el paisatge, fiords, muntanyes nevades, muntanyes verdes, negres, volcans, cascades i aigua molta aigua.

Això s'ha de veure, no hi ha paraules fer definir-ho. 

  

  

Parem a Holmavik, un poblet pescador, i amb unes piscines, Oh! Oh! Oh! Avui he començat a entendre la filosofia islandesa en relació als banys. Les hem ben aprofitat.

                             

Ben nets, polits i relaxats, som-hi! a enfilar fiords. Hem fet parada per dinar i cap a Isafjordur. Trobem un anunciat on diu que es veuen foques, per cert són molt a prop.

                        

Aquí a Hvitanes hem viscut una cosa insòlita, a peu de carretera hi ha una taula amb dues caixes de plàstic, una conté binocles, molt bons per cert, l’altra una llibreta on pots donar la teva opinió. Pots utilitzar els binocles gaudeixes de les foques a tocar i tornes els prismàtics ben recollits.

Ho trobem super curiós!!! I ningú se’ls emporta!!! No sé pas, el temps que durarien aquí al nostre país.

Mentre anem fent carretera, kilòmetres i kilòmetres, penso, en cas de tenir una emergència? com ho fan?? I de sobte s’acosta una avioneta, entenem que és l’única solució per anar ràpid.

Arribem a Isafjourdur, poblet una mica més gran, però amb una sensació d'aclaparament doncs té una muntanya bestial a un costat i el fiord davant. 

  

Seguim direcció Pingery i sorpresa! Un túnel amb bifurcacions interiors i un sol carril!! 6 km. Buf!!! no ha vingut ningú de cara. De fet fa hores que anem sols.

Qui ens han anat acompanyant tot el viatge són els vens, els ànecs i els cignes. Natura pura.

Fem nit al càmping de Pingery per carregar bateries

Km 53.148

Dia13-Dijous 8 d’agost 2013

   

Volem visitar Pingery i no hi ha un ànima! No se pas on s’han posat la gent del poble,

així que arranquem per anar seguint explorant aquest territori, solitari, silenciós i fascinant. Costegem fiords, pugem, baixem ports i deunidó com impressionen. 

Ja veiem de lluny la cascada de Dynjandi, és preciosa.

Ja arribats i com apareguts per obra de màgia, hi ha gent, no sé per on han arribat, però tothom fem el mateix, retratar i admirar la bellesa de la cascada i les seves germanes.

Com que s’hi pot pujar, allà que anem, “deunidoret” com puja, molt amunt amb poca estona. Però, ha valgut la pena l’esforç.

Dinem al mateix pàrquing.

Ja rodem pels últims fiords de “la maneta”, jo ho agraeixo doncs ja em falta una mica de civilització, fa massa temps que estic envoltada de vens, foques, ànecs, cavalls, aigua i volcans, necessito gent, soroll de societat.

Tot i així, la valoració que dono a aquesta regió és excel·lent.

Continuem fins a Flókalundür, ens han dit que hi ha un toll natural, no ha estat fàcil de trobar, ja que no està anunciat, per fi el veiem, ens canviem i som-hi, la veritat vaig passar una mica de vergonya, això d’un bassal amb aigua enmig del no-res... però en un plis ja érem dins.

L’aigua calentona sempre ve de gust, malgrat el terra una mica llefiscós. Des de dins veiem el mar a tocar, els aneguets nedant i les gavines pescant, puc ser repetitiva però com sempre dic, un espectacle!!!!.

Hi passem una bona estona fins que gairebé estem ben arrugats.

Seguim la ruta en mig de fiords i preciosos paisatges fins

arribar a  Porskafjördur on hi fem nit.

 

Km 53.346

Dia14-Divendres 9 d’agost 2013   

Avui ens hem aixecat ben aviat, és el meu aniversari i degut a que aquest lloc esta totalment incomunicat, estic patint per si algú de la família em vol felicitar, Cal tenir en compte la franja horària, portem dues hores de diferència, així que sense esmorzar avancem just fins a tenir cobertura. Automàticament els missatges es disparen, i fent el cafetó jo vaig donant respostes contes. La veritat necessitava comunicar-me, han estat molts dies de solitud.

Pròxim destí Borgarnes, bonica ciutat, imagino influenciada per la necessitat de veure gent. Posem gasoil i a la mateixa gasolinera hi ha wifi, ens posem al dia entre e-mails i watsshaps, veiem fotos del nen, i també n’enviem nosaltres.

Ha estat bé, aquesta estoneta ens ha apropat una mica als nostres essers estimats, per un moment oblidem la gran distància que ens separa.

Hi ha un supermercat on hi comprem un pastisset, i un pollastre a l’ast per cert boníssim.

                          

Entrem a la Península de Snæfellsjökull, aquest territori està marcat per les històries del famós Julio Verne, aquí amb aquest increïble volcà és on van trobar la inspiració per fer el famós “Viatge al centre de la terra”. Parlem del escriptor i entenem el perquè aquesta muntanya-volcà, ha estat escollida, té un to misteriós i està en perfecte sintonia amb la obra.

Vam estar al cas de no ser engolits! Je je je

                           

                           
                         

Ens acostem al peu de la glacera del volcà Snaefellsjökull.

I de sobte una mena de boira misteriosa la va abraçar i es col·locà damunt de la muntanya com si d’un barret es tractés. Ja ens ha tornat a canviar el temps. No fos cas que oblidem on som!!!!

                          

 

Continuem per trobar la costa de Dritvik, a la platja de Djúpalónssandur hi ha uns penya-segats, negres amb pedres de tota mida i uns camps de lava en aquest cas de gran alçada que juntament amb el verd de la molsa, fan un conjunt perfecte. Aquells paisatges, es que no em canso d’admirar-los, la natura està en lluita constant, aquella terra vol tornar rebrotar, els volcans van arrasar, però el verd vol viure i lluita i lluita per sobreviure. És una meravella.

La costa, increïble, munts de lava contrasten amb les onades blanc i blaves, el terra ple de pedres, rodonetes i fines, jo me les hagués emportat totes, que boniques!!!!

També ens trobem les pedres de diferents pes i mida que servien per fer la prova als víkings, si eren capaços d’enlairar-les totes, podrien tenir l’oportunitat de ser.ne.

Nosaltres ho vam intentar i només el Feli ho va aconseguir, però va quedar a la penúltima. Millor, perquè ara posar-se a fer de Viking, seria massa complicat.

Aquesta badia va ser llar de molts vaixells de pesca i un dels pobles de pescadors més prolífers de la península.

Hem llegit que hi ha un toll natural, amb bombolles i aigua viscosa que és molt sana i amb propietats medicinals, la busquem, però quan la trobem no som capaços d’entrar-hi. Aigua sulfurosa total. Massa natural. Buf!

Avancem cap a Borgarnes doncs ja és tard, entre l'hora i la claror allarguem molt el dia.

Aparquem al poble, bufo espelma, mengem i a descansar.

         

Km 53.762

                                  

Dia15-Dissabte 10 d’agost 2013 

 

Sortim després de posar gasoil direcció Reykjavik, uns 73 km, quan falta poc podem escollir si anar directament o costejant, optem per anar per un túnel nou de peatge que passa sota del mar. Bona experiència.

Hem arribat al càmping on fem una bona dutxa, l’aigua sulfurosa total, pudenta però reconfortant.

Ens empolainem i cap al centre, ho fem caminant ja que no sembla massa lluny.

Seguint el plànol fem un tastet dels punts més importants.

Reykjavik  és la capital d’Islàndia, ciutat moderna, dinàmica, creativa, oberta, acollidora, neta, segura i molt especial.

A Reykjavik s’hi fan festes i celebracions tot l’estiu, degut a que acull un gran nombre de turistes.

És des d’aquí on surt la majoria de gent per fer excursions i descobrir l’illa.

La segona setmana del mes d’agost Reykjavik es vesteix amb els colors de l’arc de Sant Martí, just nosaltres ens trobem enmig de la “festassa de l’Orgull Gai”. Hi ha activitats diverses, tant per grans com per petits. Concerts, desfilades, teatre... El que destaca d’aquesta festa a la capital és que tothom hi participa. Es disfressen, passegen pels carrers totalment decorats, les botigues s’engalanen, els aparadors, els dependents, fins i tot, una gran traca i focs artificials.

El dia és griset, però això no impedeix fer algunes visites, comencem per l’escultura "El Viatger del Sol", es va construir per commemorar el 200 aniversari de la ciutat, situada al passeig, a primera línia de mar.

 

Hallgrímskirkja és una de les esglésies més sorprenents del món. Mesura 74 metres d'alçada i la seva arquitectura està inspirada en les columnes de basalt, tan pròpies d’aquesta terra de foc i gel.

 

El port vell, és una de les zones amb més ambient de la ciutat, es veuen antigues casetes de fusta que s’han convertit en restaurants.

                                    

El carrer més comercial es diu Laugavegur. És ple de bars, restaurants, botigues de roba i alguna botiga de "souvenirs". 

L’Harpa, un gegantesc edifici, situat en el passeig marítim, destaca per la seva impressionant façana, està feta per un entramat d’hexàgons de vidre.

La característica d’aquest edifici és la gran acústica que té, això el fa ser un gran centre per fer-hi concerts i conferències.

 

Ben cansats i satisfets, cap al tard, agafem un bus que ens porta a la porta del càmping.

Dia16-Diumenge 11 d’agost 2013

  

Avui segon dia a la capital, sortim del càmping per  baixar al centre amb bus, però ja que fa un dia esplèndid volem veure els monuments i carrers amb aquesta llum tan increïble.

Ens aturem al monument de la barca, "El Viatger del Sol", és molt més bonica amb aquesta claror!, la retratem per totes bandes.

Propera visita el mercat "Kolaportio", és una gran nau, propera al port on s’hi ven de tot, primera mà, segona mà, roba, sabates, música, joguines i menjar. Hi ha de tot, un cop dins sents una sensació estranya, però no deixa de ser curiós. Ens ha cridat l’atenció la parada de carn de tauró i de balena. Buf quina mala olor!!!!

Repetim visita al passeig marítim i Harpa 
Quina passada amb aquella claror! cal aprofitar, doncs el temps pot canviar en qualsevol moment.

Hem agafat un bus turístic que ens ha portat a diferents llocs, amb la possibilitat de baixar, fer la visita i tornar a pujar, a més té auriculars en espanyol, així ens hem assabentat de tot.

Hem visitat  La Perla, edifici situat en un turó, una mica allunyat del centre, però des d’on hem gaudit d’unes boniques vistes panoràmiques.

Aquest edifici que té forma d’una gran perla, serveix per emmagatzemar l’aigua calenta per a la ciutat. 

                                 

Hem tornat a fer botigues, ens feia falta per poder comprar els records per la família i amics, això és complicat doncs tot és molt car i llanós i no hi ha massa botigues de “souvenirs”.

Dinem agafem bus i cap al càmping.

Dia17-Dilluns 12 d’agost 2013

  

Sortim del càmping de Reykjavik amb un fantàstic dia, assolellat al màxim, bon dia per anar a Blue Lagoon, una mica intrigats amb tot allò que hem llegit del fang blanquinós, l’aigua blava, la bona temperatura. Serà veritat?, serà com ho hem vist anunciat?

Blue Lagoon, o llacuna blava, és un dels llocs més populars d’Islàndia, no m’estranya gens. 

El preciós blau lletós de les seves aigües, l'acumulació de silicis i d’altres minerals rics per la pell, la temperatura de l’aigua entre 39ºC/102ºF, el contrast amb els negres camps de lava i el verd de la molsa. Tot fa que el lloc sigui senzillament meravellós.

Anem apropant-nos i l’entorn per arribar-hi és fantàstic, un mar de lava, molsa groga a banda i banda de la carretera, combinat amb el negre. Tot espectacular.

A l'arribar veiem un edifici fet amb total harmonia amb l’entorn, molt modern i amb unes senyoretes ben guarnides i conjuntades. Ens pregunten quin bitllet volem, nosaltres fem l’Standard, 40 euros, suficient. Sense massatges, ni barnussos, ni sucs ni tractaments.

Ens donen la polsera màgica per tenir seguretat a la taquilla i com que ja teníem l’experiència d’Hongria ho vam fer molt bé.

Ens fan passar per la dutxa, obligatori i seguint les seves instruccions i cap a la llacuna, la veritat no em va decebre gens, quin color! Quina sensació! I ja dins que agradable! La temperatura, la viscositat de l’aigua.

Anem fent una mica el que fa tothom, ens dirigim als punts on hi ha el fang blanc i ens empastifem, quin riure!, quina figura! però com tothom fa el mateix és un ridícul compartit.

Hi ha cascades, sauna ho provem tot, ho passem d’allò més bé.

Ja és hora de marxar, estem ben arrugats.

A les dutxes, no ens deixen que agafem els nostres sabons així que fem servir els seus, un pot blau i un de blanc. Que contenen? Doncs suposem que el blau és el sabó i el blanc??? Potser xampú ????. Costa una mica desempallegar-nos de tant fang però fidels a la cosmètica netegem i netegem.

Passem a vestir-nos en uns vestidors de luxe, amb tocadors, bastonets de les orelles, desmaquillant, assecadors, tot net i preciós.

Ja sortim i anem notant com la nostra pell va quedant rígida com un bacallà. Al passar per la botiga de cosmètica, sortida obligada, s’acosta una senyora amb un pot de crema i ens convida, la veritat és que gràcies a això vam poder parlar ja que teníem la cara estàtica i no podíem articular paraula.

Al mateix pàrquing vam dinar, envoltats de monstres com aquests, molt abundants a l'illa.

A mida que anava passant l’estona, els nostres cabells estaven tiessos, durs, agarrotats, encarcarats, la Núria semblava que portava rastes, el Feli el mateix "Tintín",  i jo, com si hagués de fer l’anunci “del nen que juga a la gallineta cega i quan es troba l’escombra diu... mama!”

Llavors en mig d’un atac de riure deduïm que el pot blanc era crema hidratant i nosaltres la vam repartir generosament pel cap com si de xampú es tractés....

Seguim cap al sud, a Krysvik, gaudint del paisatge, la fusió de lava i molsa, al llarg dels kilòmetres ens acompanya fins arribar a Grindavik.

Des d’aquí ja veiem fumaroles, una muntanya amb grans fenòmens geotèrmics, potser no tan famosa com Hverir però també molt bonica i pudenta.

Tornem enrere , ens cal travessar la capital i sort de la bona orientació del Feli, recordo que anem sense GPS. No ha estat fàcil però per fi fem camí cap al Parc natural de Tingvellir.

Ja de ple al famós “Cercle d’or”, un recorregut molt típic i que no es pot deixar de fer. Aquest circuit està composat per; el Parc Natural de Tingvellir, El salt d’aigua Gullfos, La Vall de Haukadalur on hi ha els famosos guèisers Strokkur i Geysir.

 En aquest parc, Tingvellir  visitem el lloc on es reunia el "Parlament" islandès, aquest espai està senyalitzat amb una bandera del país.

El llac, molt bonic, en fem fotos, és el més gran d’Islàndia i amb uns illots que són cràters.

També fem una bona passejada per la Falla d’Almannagja, impressionant esquerda, degut a que és on conflueixen les plaques d’Amèrica i Euràsia, ups! això fa pensar oi? Diuen que cada any fa un important moviment.

 

Ens quedem a dormir en una gran esplanada i resulta que és un càmping, ho sabem perquè passen a cobrar.

Només hi ha una dutxa, jo entro primera i amb la feinada per poder trobar el meu cos, gasto tota l’aigua calenta. Pobreta Núria s’ha de  dutxar amb aigua freda.

Dia18-Dimarts 13 d’agost 2013

  

Avui dia plujos, i te pinta que aquest fenomen serà de llarga durada, ens fa malicia doncs el paisatge d’avui no té res a veure amb el d’ahir.

Arrenquem i ens dirigim cap a Selfoss, primera parada Kerid, un cràter amb aigua, però el que més crida l’atenció són les parets de terra vermella i herba verda, bonica barreja.

Està plovent amb ganes, però això fa que els colors siguin més destacats i el paisatge sigui preciós.

Després anem a Geysir, la pluja encara ens acompanya, fem recorregut en mig dels guèisers, uns petits, d’altres més grans, fins a trobar el famós Strokkur , sorprenent l’empenta i l’alçada en que surt l’aigua, mes d’un surt xop,ja que l’explosió no va sincronitzada i quan menys t’ho esperes explota.

Hem retratat, fet vídeo, ens hem mullat, passejat, sense pensar amb el temps, ens ha agradat moltíssim veure aquests fenòmens, et fan reflexionar pel què deu haver sota els nostres peus.

                                           

Ja anem bastant mullats, així que per acabar-ho d’adobar, ens acostem a la cascada de Gullfoss, que jo conec com la de “l’arc de Sant Martí”, ja que si li toca el sol projecta un espectacular arc multicolor.

, 

No cal dir que amb el temps que feia, no el vam veure, però sens dubte la cascada és preciosa, la seva forma, la quantitat d’aigua, el soroll, molt, molt espectacular.

Portem tal humitat al damunt que ens hem fet una xocolata calenta i certament ens hem refet.

Arrenquem i ens aturem al poblet de Selfoss a dormir.

Km 54.252

Dia19- Dimecres 14 d’agost 2013

  

Avui el dia no sembla pas que vulgui canviar, es gris i plujós. Anem al supermercat del davant a comprar pa.

Em sento enfadada, millor dit frustrada, no pas pel fet de mullar-nos sinó que  el cel tapat m’enterboleix els magnífics paisatges.

Pensem que seria important trobar un lloc on ens informessin de la previsió del temps, anem entrant en la mentalitat islandesa, anar on hi hagi sol. Així que busquem i veiem una biblioteca, aquí hi ha el punt d’informació; tenen wifi, cafè i el què ens sorprèn és la gran amabilitat. Fem la xerradeta, la senyora s’esforça perquè l’entenguem, ens deixa  mirar l’ordenador, informa de la meteo del dies, i hores següents i per si no n’hi ha prou, va i ens demana disculpes, diu, Islàndia és així, que hi farem. Assessorats, orientats, hem xatejat, ens hem actualitzat i a seguir, mentalitzats de que ens mullarem anem cap a Seljalandsfoss, la famosa cascada que es pot passar pel darrera. Així aprofitem la mullena i la recorrem pel darrera, com esquitxa! Però impressiona. Les càmeres protegides al màxim i complint amb la seva feina, registrar al màxim tot el que veiem.

Seguim cap a Skogar per visitar la cascada de Skogafoss.

Com és hora de dinar ho fem i ves per on aclareix i podem fer el recorregut sense caputxa!. Pugem els 430 esglaons per poder veure d’on ve l’aigua i la seva caiguda, val la pena les vistes són excel·lents. 

  

Baixem i ens dirigim a la glacera de Sólheimajokull, el sol ha marxat i torna a ploure, i, de quina manera. La “carretera” camí de carro i “balance”, “balance”, però nosaltres cap allà.

Hem arribat fins al gel, encara és ple de cendres de l’ultima erupció del volcà veí.

En aquesta glacera en temps de molt fred s'hi fan excursions per dins les coves de gel, en el mes de juliol, agost no s´hi pot entrar per perill d’enfonsament.

Xops però entusiasmats anem cap a Vik, per gaudir de les platges negres.

A mida que avancem el temps millora i nosaltres ens posem roba còmoda i eixuta, per avui ja prou mullar-se.

Anem on hi ha un far i quan arribem al pàrquing, oh!oh!oh! que veuen els nostres ulls, cents de frarets, “Pufins” com en diuen ells. Correm a posar-nos roba per sortir, sembla que tenim por de perdre’ls, però no, és la seva hora d’estar al penya-segat, passegen, miren, esperen a la mare, quin espectacle! Són a tocar.

Tots tres amb càmera i a retratar pufins falta gent. Que “monus!!!!”, caminen com a ànecs, volen molt bé , neden perfectament i  es submergeixen com els pingüins, quin ocell tan estrany, però que dolços son.

Ens feia falta una bona motivació! que feliç vaig ser!!!!!

Baixem a dormir a la platja de Gördum, ha de ser preciosa, però tot és tapat, resem un Parenostre perquè el temps canviï. Així sigui.

Km 54.410

Dia 20-Dijous 15 d’agost 2013

  

Nit d’aigua i més aigua. Matí segueix plovent i per si encara no fos prou, vaig per fer el cafè i oh! Sorpresa no surt gens de gas. Tot el viatge he notat el propà estrany, com em poca força però no li dono importància ja que és la primera vegada que no portem butà, el fet però es que ha durat molt poc.

Per sortir del pas hem buscat una cafeteria, rara, rara. El cafè d’un termo, la llet d’una gerra, vas de paper, en fi una cosa una mica estranya. Però, era cafè!!!

Com que segueix plovent i veig una botiga gran, no massa habitual en aquell país, entrem, passegem, ens firem, mira, del perdut treu-ne el que puguis. Vam passar una bona estona, era com si estiguéssim envoltats de civilització.

Ara s’ha aclarit, visitem la platja de Vik on hi ha els “trols” en mig de la costa, unes roques de lava que surten del mig de l’aigua, bonic i curiós. És lo típic de Vik.

  

Seguim cap a la platja on hem dormit, A Gardar , aquí hi ha una paret de prismes basàltics, és preciós, les ones d’un mar esverat, la platja de pedres negres de tota mida.

     

    

Fem pallassades, fotos, i sobretot recollim pedres, jo sembla que m’hagi begut l’enteniment, quina passada! Totes son ideals per pintar-les, omplo bossa i no m’adono que ve l’onada; ja ja ja només em passa pel damunt, i més encara, tinc companyia a la Núria també li passa el mateix, totes dues per terra, confinades en mig de les pedres negres, mullades però totes dues braç enlaire per salvar la càmera fotogràfica. Quin tip de riure, que bé ho hem passat. Ah! El Feli també s’ha mullat!

   

Un dia més “al mal tiempo buena cara”.

Fem nit al mateix càmping de Vik, no te res d’especial, però va bé endollar el calefactor qui eixuga ràpidament tota la roba humida i a més tenim wifi.

Km 54.501

Dia 21-Divendres 16 d’agost 2013

   

Al matí el solet treu el nas, aprofitem per fer fotos del càmping, queda bastant clar com són els càmpings d’Islàndia.

Pugem a l’església i des de dalt hi ha bones vistes, fa il·lusió veure els verds tan nets i la fauna passejant lliurement. 

Seguint per la carretera sembla que aquesta bonica illa ens presenta un mostrari de tots els seus paisatges. És increïble, amb qüestió de minuts passem d’esplanades verdes, a zones groguenques, o grans extensions de color negra amb rierols d’aigua i al fons una gran llengua de gel i neu.

La carretera 1 ens porta fins Skaftafell on parem i dinem, agafem forces doncs volem visitar la cascada d’Svartifoss, en diuen la cascada negra, el seu descens és en una paret basàltica de roca hexagonal, fa que sigui un paisatge encantador.

Cal caminar una estona però ho fem bé. Tenim bon temps cosa que agraïm. Ja arribem i la veritat m’ha encantat, em feia molta il·lusió veure-la, no m’ha decebut gens.

Tornem cap a l’auto i berenem, hem fet gana amb la caminada. El Feli proposa anar a veure la llengua de la glacera del Skaftafellsjökull, uns kilòmetres més, a peu pla però. Ha valgut la pena tant el camí per arribar-hi com la glacera, quina quantitat de gel, i quins colors.

Seguim fent carretera i parem a un altra "llengua", impressionant també, és com si tot estigués paralitzat però a la vegada hi ha un cert moviment.

Ara però busquem lloc per dormir, hem llegit que hi ha un llac petitó que es diu Kviarjokull, però ens el passem; recordo, que els rètols a Islàndia són petits i degut a que els noms són complicats de llegir i retenir es fàcil passar de llarg.

Sabem que el llac gran no és massa lluny, el Jökulsarlón. Un llac que es forma al final de la glacera Skaftafell, on hi van a parar icebergs grans i de tota mida, es van movent i es desplacen direcció al mar.

El dia va enfosquin, arribem. 

De sobte, ens apareix una posta de sol amb una intensitat de colors, grocs, taronges, vermells, tots fusionats amb els blaus i blancs del glaç, i encara més, s’escolten els crits de les orenetes àrtiques i el vocalitzar de les foques, amb uns cruixits dels icebergs que es van esquerdant i s’obren pas per anar al mar.

  

  

Vam emmudir per un moment, només podíem dir OH! Oh! OH!, la Núria es queda estupefacta, a mi em venen ganes de plorar, de fet alguna llàgrima cau. Es preciós! Jo mai havia vist un paisatge tan espectacular. Un impacte total!

Per un moment et passen per la ment moltes coses, però davant de tot el que veiem, està clar que hem de fer el que calgui per tal de no espatllar aquest meravellosos racons.

Ens quedem a dormir al peu del llac, a l’hora de sopar no encenem cap llum, ens sap greu espatllar l’escenari i decidim sopar amb la llum d’una espelma.

Ens posem al llit escoltant de fons les onades del mar, el cruixir dels icebergs trencant-se, el vocalitzar de les foques que mentre  neden i fan saltirons no paren de xerrar i les orenetes àrtiques que no paren de xisclar.

Jo he deixat la finestra de l’habitació oberta un privilegi obrir els ulls i veure aquella imatge.

Nit relaxada i molt satisfets.

Km 54.705

Dia 22-Dissabte 17 d’agost 2013

A la majoria de Festes Majors, al final hi ha una traca que omple de color la festa, jo diria que el recorregut per Islàndia fa el mateix, visites, paisatges... però aquests últims dies són com una “traca”, sembla que ens vulguin dir... Mai ens oblidareu!!!! I certament així és.

Reprenc el relat 
  

Ja s’escolta moguda a l’aparcament, els turistes, bocabadats, ocupen el pàrquing i corren desesperats a fer fotos, imaginen que els icebergs marxaran i es quedaran sense, i això no és així, marxen si, però en venen més d’altres mides, formes i colors. Sap greu que aquelles moles de glaç de tants anys acabin fonent-se en el mar.

Fem l'esmorzar amb unes vistes immillorables.

 

En el llac hi ha dues atraccions importants, una, passejar amb un vehicle amfibi, vaixell-cotxe que t’apropa als icebergs, i també unes llanxes fora borda que fan el mateix, amb més velocitat és clar.

Nosaltres i amb la previsió de bon temps decidim anar cap al lloc on et recullen per fer la passejada amb motos de neu.

Així que carretera amunt fins el trencall de la F985, aquest si està ben anunciat, i llegim que la sortida és a les 14h. Com que ens hem d’esperar una bona estona l’aprofitem, tornem enrere cap el nostre estimat llac de Jökulsarlón per fer la passejada amb el vehicle amfibi.

Parem a posar diesel, us poso una imatge d'una gasolinera.

Pugem i oh! sorpresa, la barca és plena amb un grup de xinesos, tots anem vestits amb una armilla salvavides, no cal dir que aquesta armilla la porta molta gent i possiblement algun dia ha plogut i per tant s’ha mullat i fa una “olor” típica, bé, no en parlem, la vista és el que val, i també quin tip de riure, aquest xinesos semblen "gallines", no callen i quines expressions, tots a l’hora, foto a la dreta i tots a l’hora foto a l’esquerra, amb acompanyament de “ooos” i “aaaas” la guia no pot dissimular el riure.

Fem una agradable passejada pel mig del llac vorejant icebergs i fins hi tot ens en van donar per fer un tastet. Va ser interessant, la guia parlava una mica d’espanyol i ens en va fer un resum. Fantàstic!!!!!

Ja a terra encara enriolats, tornem a anar cap el pàrquing on ens han de recollir per pujar a la glacera de Skaftafell, en mig de Vatnajokull.

Com que és hora de dinar fem un remenat de patata del pot “Torti-ya!” (quina trobada!) i ou, fuet i préssec de llauna. Senzillament, deliciós.

Ja van arribant els 4x4, descarreguen el personal, que arriben contents i eufòrics. Pugem nosaltres, caram quins cotxes!, ens han de pujar 16 km fins arribar a la glacera, no cal dir que entenc el motiu del disseny del vehicle, pujades, barrancs, estimbats, sots, i amunt! Amunt!.

Ja som dalt, hi ha una mena de refugi, amb mica de cafeteria, el noi mateix conductor ens cobra, ens dona un equipament especial, casc i ens mira els peus, depèn del calçat et donen botes, per sort nosaltres anàvem bé, nomes m’hagués faltat haver-me de posar unes botes...

Tothom fem la nostra figura, no cal dir-ho, però l’emoció tot ho pot. La Núria super nerviosa, ja que el monitor li ha dit que si s’atreveix ha de conduir ella la motoneu, això és tot un repte!

Ens acostem a les màquines, grosses per cert, ens fa una explicació de com s’engeguen, manera de conduir, precaucions , en fi tot el que cal saber.

El Feli condueix la nostra i jo faig fotos, mica complicat degut a la velocitat, inestabilitat etc, però en faig i moltes.

Ja arrenquem, alguna moto marxa a la deriva, la recullen, i per fi ja encarrilats, anem anant en ordre, semblem una fila de formigues en una glacera, és al·lucinant.

La Núria se'n surt estupendament, és genial l’experiència i hem après que aquesta glacera és la més gran d’Europa.

Cansats i molt satisfets per l’experiència, ens vam treure l’uniforme, pugem al “cotxet” i ens acompanya cap al pàrquing.

Buf la meva esquena!!!!

Molt contents per lo viscut, ara toca dirigir-nos cap a les muntanyes de colors, Landmannalaugar, és la nostra última fita, l’hem deixat per demà degut a la previsió del temps, recordo Islàndia l’has de seguir amb la previsió del temps sota el braç, així que hem de recular uns kilòmetres, no ens sap greu per tal de veure les muntanyes amb bona llum.

Quan passem pel nostre estimat llac Jökulsarlón ,hi ha una claror que pot ser interessant per fer boniques fotos, decidim doncs aturar-nos i fer visita a la desembocadura, seguint la platja on van a parar els icebergs i...OHHHH!, si el llac ens ha impactat, la platja també ens deixa bocabadats, mare meva!!!!!! quan veus totes aquelles moles de glaç, aturades a la platja de pedres negres lluents degut a l’aigua, fent un deliciós contrast amb el blanc, blau i el glaç cristal·lí Oh! Oh! Oh! Estan esperant que la marea pugi i així els arrossegui cap l’oceà.

Vam quedar molt impressionats, els icebergs tenen formes, ens posem davant, darrera, damunt, no se, és complicat definir-ho amb paraules, però el meu cor estava tan eixamplat que em semblava que volia sortir a expressar la meravella.

 

No crec que oblidem mai el que hem viscut avui.

La Núria ha recordat un conte molt bonic “En Luli l’iceberg”, l’hem repassat i reflexionat, ha estat genial!.

Km 54.899

Dia 23- Diumenge 18 d’agost 2013

 

Desperts, esmorzats i descansats, després d’un gran dia, avui ens dirigim cap a Landmannalaugar.

Cal tornar enrere, recordo que ens anem adaptant a la previsió meteorològica i seguim els llocs on hi fa bon temps. Anem baixant i gaudim del paisatge, avui les muntanyes no porten “boina” fa un molt bon dia, les vistes són esplèndides.

Ja entrem a Kirkjubaejarlaustur, i recordem que en aquesta zona hi ha un terra en forma de prismes, però on? I oh! Sorpresa!!! una munió d’autocaravanes, això vol dir cosa bonica segura, allà que anem, trobem i retratem, curiós!

Seguim fent camí i ja es fa l’hora de dinar, com que som prop dels Pufis, a la platja de Dyrhólaey, pensem parem i dinem.

Avui no son als penya-segats, n’hi ha però no tants, avui son a l’aigua, com neden! Fan igual que els pingüins, es submergeixen aguantant molta estona dins l’aigua, àgils, lleugers. Increïble!.

Fem fotos als penya-segats i seguim el camí cap a Hella , allà hem d’agafar la F26 i ens aturarem a Leirubakki, on demà a les 10 el bus fa parada per portar-nos a Landmannalaugar.

Passem molt a prop del volcà Eyjafjallajökull, va fer una gran erupció el 14 d'abril del 2010, provocant moltes inundacions i problemes en l'aire degut a la quantitat de cendres.  

Km 55.199

Dia 24-Dilluns 19 d’agost 2013 

Es presenta un matí clar  i amb aquells núvols típics del país, però no ens preocupen ja els coneixem. Hem esmorzat bé, ahir vespre ja vaig fer els entrepans i amb la motxilla a l’esquena anem a la parada del bus. Jo una mica neguitosa doncs em fa patir que no vingui ple i no hi capiguem, doncs aquest bus surt de Reikjavik. Però aquesta gent ho tenen controlat, no en ve solament un sinó que en son varis, així doncs cap problema.

També val a dir que depenent on l’agafes el preu és diferent.

Agafem el nº 11 i amunt que fa pujada, el camí no és tant llarg com anar a l’Aska, però el camí tela, tela, rius, roques, pujades, baixades, sots, de tot. Quins saltirons!

El paisatge espectacular!! I tenim el volcà l’Hekla a tocar, jo li vaig dient tu tranquil eh!

S’esperava una erupció el 2010, ja que cada 10 anys esternuda però no ho va fer ell, ho va fer l’Eyjafjallajökull. 

L’autocar te wifi així que entre paisatge i watssaps estem distrets.

Per fi arribem a les meves muntanyes, haig de dir que em feia molta il·lusió poder presenciar en directe aquest paisatge. Aquest lloc és centre neuràlgic de molts excursionistes, uns marxen direcció a la dreta, d’altres van cap l’esquerra, això si, tots molt equipats a fer el “treking” que hagin escollit.

 

L’equipament és molt necessari doncs en una hora va caure aiguaneu, va ploure, va fer sol i un aire que ho va eixugar tot.

Jo molt satisfeta doncs vaig poder gaudir del paisatge amb molt bona claror.

En aquest lloc també hi ha gorgs naturals, però no ens hi vam banyar ja que estaven molt ocupats.

Hi ha pedres verdes, roses, vermelles, blaves, tot un espectacle!, a mi se'm fa curt, m’hagués agradat poder ser-hi més estona però el bus espera, així que marxem.

El temps va canviant, pluja, núvols, l'arc de Sant Martí. En resum ambient total de l'illa.

Quan tornem a l’auto fem dutxada, ens canviem i tornem a buscar la F1, anem avançant. 

On farem nit? Perquè no? a la nostra àrea "particular"! Doncs cap al llac Jökulsarlon. Necessitem escoltar el “vocalitzar” de les foques i el “ki-ki” de les sternes.

Avui estem acompanyats d’una autocaravana de lloguer, s’han instal·lat cara al llac amb finestra oberta. Al mati hi fem la xerradeta, resulta que són de Madrid i ens comenten la seva sensació, estan com nosaltres entusiasmats i emocionats.

Km 55.518

Dia 25-Dimarts 20 d’agost 2013  

Després d’una nit molt, molt airejada apareix un dia clar i assolellat al màxim. No podem deixar de fer fotos altra vegada, veiem el llac en una tonalitat que no tenim, tot és diferent.

Sens dubte aquest llac ens ha marcat, a tota hora és al·lucinant. Avui s’han trencat 2 icebergs enormes fent un soroll estrepitós. Impressionant!.

Per fi ens posem en ruta.

Ja anem dient que hem complert les fites establertes, jo vaig repassant el meu mapa particular i fent creuetes a tot el recorregut.

Ara ens queda anar a Höfn, un poblet pescador molt famós per la pesca del “escamarla- llagosta”.

Ja hi som, gran, gran, el poble no és, tampoc una aglomeració de turistes, nosaltres i poc més, però és bufó, passegem i fem un tanteig de menús, la veritat son caríssims, i no ens sembla adient, veig que majoritàriament hi ha poca motivació per anar a un restaurant.

 

Jo tinc els escamarlans entre cella i cella, i de tossuda no em guanya ningú. Veig un supermercat “Netto”, ja està, idea!!!, entrem i veiem en una nevera la marca de la “naviera” que envasa els productes, i veiem unes bosses d’escamarlans pelats i congelats, mmmm... aquesta és la meva! 500gr, uns 15 euros, cap al cistell, ja tinc el dinar pensat.

Mentre, busquem un bon lloc per aturar-nos a dinar, els escamarlans es van descongelant. Parem i faig un arròs caldos d’escamarlans i brou “Aneto” i “Visquin els catalans i els islandesos”!!!!!!, ha quedat immillorable!!!

Seguim recorrent els fiords de l’est, pujant ports, carreteres molt regulars, i un paisatge propi d’aquesta zona. 

Descobrim un punt de reciclatge, n'hi ha molt pocs, el retrato com a curiositat.

Arribem a Egilsstadir i ja ens dirigim a Seydisfjördur, anem amb temps, però som patidors, no fos cas que el vaixell marxi sense nosaltres.

Entrem al càmping, calefactor en marxa, tenim 4 graus.

Km 55.869

Dia26- Dimecres 21 d’agost 2013 

Nit molt descansada, sense vent i amb la tranquil·litat de que som al port.

Tot preparat per fer el cafè i oh! Sorpresa!!!! el gas ha expirat, era la bombona de reserva, hem fet curt de gas.

Sortim cap al punt d’informació pensant trobar un lloc on fer l’esmorzar. Veiem un punt d’informació, com a experts islandesos ja associem, punt d’informació igual a cafetera je, je i no ens equivoquem. Hi ha cafè, llet, sucre.... Bones taules, wifi, informació, una mica de tot.

Anem al taulell per preguntar com va lo de la “Tax free”. El senyor de la informació molt amable ens diu que cal posar un segell si el tiquet passa de la quantitat de 5000 Krs, els altres tiquets quan s’entreguen al vaixell et fan el retorn en efectiu.

Hi estem una bona estona, retratem el poblet i anem cap al càmping on hi tenim el Pepe i la Neus de veïns, la parella de la furgoneta “Califòrnia”, qui també molt valents han fet la recorreguda per l’illa.

Quan saben que no tenim gas ens deixen una bombona per poder escalfar el dinar, i poder fer el cafetó demà al matí.

Passem la tarda a l'autocaravana,  escrivint i veient pel·lícules.

Amb motiu d’agraïment els convidem a fer un sopar català, pa amb tomàquet i pernil, llonganissa i bon formatge.

De postres un pa de pessic islandès i ho remullem amb una ampolleta de cava.

Xerrem, riem intercanviem moments viscuts i ho passem molt bé.

Recollim i a dormir, demà hem d’anar a la fila per embarcar a primera hora.

Km 55.855

Dia 27- Dijous 22 d’agost 2013

 

Buf! Quina moguda, tot el càmping frisa!, les tendes ja han recollit, els grans vehicles ja escalfen motors, mica en mica tots anem sortint i ens posicionem a la zona de “chequing”, tres hores abans. Es fa una mica pesat, jo diria que a Dinamarca tot va ser més àgil. Seguim el mateix procés, els acompanyants anem caminant i el vehicle amb conductor cap a la bodega.

La “biodramina” a la panxa i amb esperança de que el mar no estigues tant esverat.

Vam posar les coses a la cabina i sortim a la terrassa a acomiadar Islàndia amb molta tristesa però molt satisfets amb tot el que ens ha mostrat.

Tothom és a la terrassa i mica en mica ens anem quedant sols, fa un aire exagerat però volem aguantar encara que sigui asseguts al terra, no volem deixar de veure aquella costa, ja gairebé ens tomba el vent i ens hem d’amagar.

          

No tardem massa a trobar-nos al “senyor mareig”, quin rotllo! Tot i que anem “empastillats” tenim una mena de mal cos, juntament amb una son que no em deixa ser persona.

Anem trampejant les hores, ara aquí ara allà, confiant que després de Feroes la cosa millorarà, val a dir que la mar esta molt més calmada de baixada.

A la matinada els altaveus avisen que arribem a Feroes, s’escolta moviment de maletes, cotxes, passatgers pujant i d'altres baixant.

El vaixell torna a posar-se en marxa.

Dia 28- Divendres 23 d’agost 2013

Ens despertem i el primer que fem és canviar l’hora.

Anem a esmorzar i ens preparem per un dia més.

El Feli i la Núria es posen una peli a l’ordinador, jo escric una mica. Cal anar passant les hores.

Els nens no paren de jugar, amunt i avall dins el parc infantil, no es troben gens malament.

                         

Les senyores, no paren de xerrar i llana en ma i agulles, tot el dia “ganxetegen”, tenen temps de fer gorres, bufandes, mitjons i més. Els homes, mengen i beuen, jo no entenc on posen tanta cervesa. Mare meva!!! I nosaltres tenim l'estomac tan tancat que no hi entra ni aigua.

Sortim una bona estona a la terrassa, fa un bon sol, això ens aclareix una mica.

                                   

Passegem per dins el vaixell, entrem al supermercat fem el xafarder, i anem fent estona.

                

                                       

Ja és hora d’anar a dormir, la veritat estirats és com ens trobem més bé.

L ‘experiència en el Norrona és dura, parlo per mi, però val la pena per tot el que s’aconsegueix fent el trajecte en aquest vaixell. Et porta a aquell país meravellós on hi hem viscut tantes experiències magnífiques, tot això amb la nostra estimada autocaravana, ha valgut la pena!!!!.

Ara però, com a cosa a millorar, cal buscar una bona solució per tal de no marejar-se.

Dia 29- Dissabte 24 d’agost 2013

Ja s’escolten els altaveus dient que hem d’anar deixant les cabines. Normal doncs han de netejar per la tornada.

Podem anar recollint amb tranquil·litat, la mar avui està molt plàcida.

Aguantem sense la “biodramina”, és preferible doncs hem d’agafar carretera per anar baixant cap a casa i ens cal estar ben clars.

Ja arribem a Dinamarca, tothom a la porta de les bodegues desitjant trepitjar terra ferma.

Tots busquem el vehicle, no és fàcil, semblem sardines en llauna, ben apretadets. I amb paciència doncs la sortida es fa molt lenta. Som molts.

Tothom està nerviós, ara per sortir, aquelles “bestiotes” que frisaven per entrar, ara ho fan per sortir.

Ja a l’autopista no calia preguntar qui venia d’Islàndia, tots empolsinats i bruts. Sembla que la pols que ens acompanya ens acosta a la nostra estimada Islàndia.

I cadascú al seu ritme va agafant camí de tornada.

Jo vaig acaronant una pedreta que tinc a la butxaca buscant-hi consol.

Els paisatges ja no són el que eren.

Anem baixant, ens aturem a les 22h, prop de Hanover.

Km 56.435

Dia 30- Diumenge 25 d’agost 2013

Avui poca cosa a dir, autopista i més autopista.

Ens aturem a les 21h a l’àrea del Jura, posem alarma, reixes, “fermines” i cadenes. Podem dormir tranquils.

Falten només 800 kilòmetres per arribar a casa

Km 57.398

 Dia 31- Dilluns 26 d’agost 2013

Ens despertem “doreta”, són les 6.

Ja tenim ganes d’arribar a casa, fa molts dies que som fora. No estem acostumats a fer sortides tan llargues, però aquest cop ha hagut de ser així, el destí era molt llunyà.

Arribem a Terrassa a les 16h.

Km. 58.175

I aquí acaba el relat del nostre viatge.

Un viatge, que a mi m'ha canviat la vida.