Estiu 2020
Aquest any decidir si sortim a fer una
escapada i on anar ha estat molt complicat. El tema Covid preocupa.
Molts dubtes i incerteses ens envaeixen,
escoltes les notícies i et venen ganes de no bellugar de casa, com a molt
acostar-nos al nostre estimat Pirineu. Però aquesta decisió és la que pren
molta gent, així que deduïm resultat multitudinari, cosa que cal evitar.
Així, en l’últim moment, decidim omplir de
queviures l’autocaravana, aquest cop més que mai, molts menjars fets i amb
bosses “zip” al congelador, fruites i verdures i un rebost a petar.
La roba com cada any de calor i de fred.
Com he dit “a petar”, més que mai, intentarem
freqüentar els supermercats lo just i necessari.
Anirem cap a la Jonquera i sobre la marxa
decidirem.
Vacances 2020
La Provença, Àustria, França
Dia 1- dimecres 12 d’agost 2020
Quilòmetres 42.955
Sortim de Terrassa a les 8:56, fa un
dia mica griset, cosa que agraeixo doncs temo la calor i la França.
La nostra intenció és rodar fins la Provença,
fer visita d’alguns poblets i sobretot veure algun camp de lavanda, sembla ser
que fins a mig agost poden veure's.
Anem directes a Gordes, un bonic poblet enfilat dalt d’un turó, amb un mirador inclòs, realment encantador.
Seguim cap l’Abadia
de Senanque, regentada per una Comunitat Cirtencense. Està en una
vall i lo curiós es que l’acompanyen rengleres i rengleres de lavanda, no
estaven en flor, segurament les havien recollit fa pocs dies. Tot i així molt
bonic i calorós. Massa calor pel meu gust.
Pensàvem quedar-nos al pàrquing de Gordes però
feia molta calor i decidim pujar a Sault, hi ha una bona àrea, amb
serveis i gratis.
Obrim auto que es refresqui i demà serà un
altre dia
Quilòmetres 42.606
Coordenades Sault, França
N 44,0940800
E 5,4131870
Dia 2- dijous 13 d’agost Sault
Sortim de l’auto per fer una passejada pel
poble i buscar un punt d’informació, preguntem per on trobar camps florits i la
noia diu que ho tenim malament, que per veure-ho bé el millor temps és juliol.
Una mica de decepció, però a mi em costa molt rendir-me
així que proposo anar direcció Banon, he llegit que hi ha molts camps.
I sí, de camps, moltíssims!!!!!! Però gairebé
tots segats, buf! buf! per fi en veiem uns que encara no ho estan, les
flors ja són una mica seques però tot i així jo em vaig sentir molt feliç, vam retratar, buscar papallones, abelles, abellots... una mica de tot. Semblava que s'afanyaven com si el temps se'ls acabés, anant de flor en flor a una velocitat increïble.
Seguim per carretera per anar a buscar l’autopista que ens portarà a Itàlia.
A mi els quilòmetres no m’espanten però la
calor em pot. Sincerament vaig passar mala estona fent el tram de Montecarlo,
Mónaco etc etc.
Indiquem al Gps un àrea per dormir a Ovada,
ja era coneguda per nosaltres, però en temporada d’hivern. Ara més
concorreguda, però és prou gran.
Al vespre va costar una mica refrescar, però
per fi bona temperatura i bon dormir.
Quilòmetres 43.120
Coordenades Ovada, Itàlia N 44,6403850
E 8,6502650
Dia 3- divendres 14 d’agost, Àustria
Sense pressa , després d’esmorzar, buidar i
omplir aigües ja rodem direcció Àustria.
La calor ja es fa present, gairebé els 35
graus, ni puc fer ganxet, el fil no corre, aguantem fins prop del llac Garda,
allà ja es veuen uns núvols que tenen ganes de descarregar, i sí es posa a
ploure amb ganes, això baixa la temperatura i cada cop més a prop del nostre
destí.
Arribats a Kufstein, en una àrea prop
del poble, al poliesportiu, temps de berenar una mica i torna a ploure amb
ganes, veurem si serà de llarga durada, estem a Àustria, què hi farem.
Quilòmetres 43.702
Coordenades Kufstein, Àustria N 47,587276
E 12,167788
Dia 4- Dissabte 15 d’agost, festiu
Nit descansada, i després d'esmorzar fem una
visita pel poble, és bonic i animat.
Tornem a l’auto doncs avui toca fer la ruta
del “Doctor en los Alpes”, intentarem trobar racons on es va rodar la sèrie.
Anem cap Ellmau i de sobte veig
l’església, dic, aturat! Enrere! És al poble de Going on hi ha la fonda,
la font, l’església, el cementiri… una passada, em vaig commoure i tot.
No érem sols, quin munt de gent i de totes les
edats, tothom retrata que retrataràs, fascinats de veure en directe el que tants
cops ens han ensenyat a la televisió.
Fem visita a l’església, amb mascareta tothom,
i anem a dinar a l’auto.
Seguim la ruta ara direcció Ellmau,
diuen que es pot veure la consulta, llàstima que no la podem visitar doncs al
ser festiu és tancat.
No deixen apropar l’auto al destí doncs està
prohibit, així que sota un sol impressionant toca fer caminada i costa amunt,
més d’un quilòmetre, però allò semblava la Rambla de Barcelona, joves i grans
tothom cap a la consulta.
Igual igual que a la sèrie, fins i tot la
placa del Doctor Roman. Molt curiós.
Tornem acaloradíssims a l’auto i decidim anar
a fer visita a un llac proper.
Mare meva!!!! No podíem pas imaginar on ens posàvem,
una carretera-camí estreta i molt enfilada, cotxes que baixaven i nosaltres
sense poder enretirar-nos, espantós!!! Amb ganes de trobar el famós llac.
Per fi arribats, però el pàrquing a vessar i
no ens deixen pas aparcar.
Jo m’apropo al vigilant i amb un català
expressiu al màxim li demano uns minuts per respirar i veure el llac, fer unes
fotos i marxar. El senyor imagino per llàstima ens va deixar aparcar en un
raconet i sí, era molt bonic, les persones pagaven per accedir a la gespa i
banyar-se. Prou ple. Ja una mica més assossegats tornem a posar-nos al caminet
i creuant els dits per tal de que no pugessin masses cotxes.
Ja prou aventures per avui anem sobre segur a
fer nit al pàrquing de Going, és tranquil amb bones vistes i el soroll
d’aigua del riuet que tenim darrere és molt relaxant.
Quilòmetres 43.781
Coordenades Going, Áustria N47,514202
E 12,334621
Dia 5- Diumenge 16 d’agost, Cataractes de Krimmier
El destí d’avui és anar a veure unes
cataractes i fer una caminada. Però veig un dia radiant i esplèndid així que em
fa il·lusió tornar a veure la fonda i l’església amb el fons de muntanyes que
avui són netes i sense núvols mostrant un paisatge espectacular .
Aturats, embadalits, bocabadats. Senzillament preciós.
Ens acomiadem i...
Cap a les cataractes falta gent, situades al
parc natural de Hohe Tauern. Hi ha pàrquing
molt a prop, fas una caminada, pagues entrada 4 euros i seguint un caminet
arribes a la cascada, al peu, esquitxen bastant, retratem, fem “postureo”, en
fi, en gaudim una bona estona, després veiem un camí que tira amunt i ens fa
gràcia seguir-lo, deunidó! quina pujada!!!!!! Però nosaltres amunt, amunt, ens
anem aturant per respirar.
Hi ha miradors per veure la cascada en diferents
nivells, arribem fins dalt de tot, bé sembla dalt de tot però el camí continua
doncs fa diferents salts. Ens aturem a l’alçada de 1220 metres, només queden 3
miradors, penso que suficient, després d’un confinament, desentrenada i amb un
peu ben esberlat.
Baixem i anem a dinar a l’auto.
Mirem ruta i pensem que ara toca veure neu a
poder ser, busquem una glacera que sigui important i aparquem a un pàrquing a
prop d’un funicular.
La glacera és Kitzsteinhorn,
prop de Kaprun, a l'alçada de Zell
and see.
Quilòmetres 43.891
Coordenades prop de Kaprun, Àustria Pàrquing N 47,2404960
E 12,7313840
Dia 6- Dilluns 17 d’agost Glacera de
Kitzsteinhorn
Deixem l’aparcament on hem fet nit, una
senzilla esplanada on hi hem aparcat unes furgonetes i nosaltres, doncs en els
pàrquings dels elevadors no permeten pernoctar.
Ben equipats, botes, pantaló llarg, i jaqueta
d’abrigar, ah! I mascareta anem cap a la taquilla per treure els tiquets,
barats no son però després del vist el preu és just. 47 euros per persona.
En total cal agafar 4 elevadors, així vas
enfilant alçada.
Les vistes són molt boniques, de cop no veus
res, un núvol ho tapa tot, però de la mateixa manera que ve marxa i veus verd,
aigua, cascades, bens, i anant enfilant fins que s’arriba dalt.
Tot està nevat, hi ha activitats pels nens,
fas caminada, ara caic ara m’aixeco, hem rigut moltíssim i anant pujant fins un
mirador.
Com ens ha costat, pujar, enfilar cames i
falta d’aire, que malament ho he passat, però les vistes m’animen a tirar
endavant, per fi als 3000, els núvols hi són, però es mouen i van destapant
muntanyes amagades, molt bonic, el paisatge canvia per moments.
Després hem vist una mena de túnel, nosaltres
cap dins, buf, buf, quina pujada, quin ofec, mascareta, tot tancat, falta
d’aire degut l’alçada, en fi un poema. Per fi hem trobat la sortida i oh! Oh! Oh!,
un altre mirador, el de dalt de tot, quines vistes 3.029 metres. Fotos i mes
fotos d’un paisatge canviant degut a la meteorologia. Hem passejat i gaudit.
Descansats hem anat agafant els telecabines i
poc a poc anant baixant.
Cap a l’auto a dinar
Després hem buscat on fer parada per dormir,
hagués anat bé a Zell am see, però impossible trobar un aparcament.
Mirem àrees i en trobem una a uns 20 quilòmetres,
diu la ressenya lloc molt bonic, prop d’un rierol, envoltat de muntanya! Sí
bonic i verd! Però sense wifi. Ho sento però, és ”el culo del mundo “.
Quilòmetres 43935
Coordenades Pàrquing, (no cal)
Dia 7-Dimarts 18 d’agost Hallstatt
Seguim cap a Hallstatt on hem llegit
que és molt complicat aparcar, hi ha una circumval·lació al poble, ja que l’han
fet només per vianants, aquest poble és classificat un dels més bonics d’Àustria
i a més també diuen que s’hi van inspirar per fer la pel·lícula de la “Frozen”.
Mentre el de recepció dina, nosaltres també ho vam fer, a les 2 paguem i anem de visita, la veritat molt bonic, un poblet tocant al llac amb unes vistes precioses. De sobte aigua va! I nosaltres mitja volta, ja havíem recorregut mig poble quan de sobte torna a sortir el sol, que fem? Voleu retratar amb un altra llum? Doncs apa som-hi! Amunt que fa pujada i retrata que retrataràs. Vam poder copsar el poble amb una bona diversitat de colors.
El Feli proposa l'àrea de Obertraun
Oh!oh!oh! Quina preciositat, gespa, el llac, possibilitat de banyar-se, ànecs, cignes i unes vistes meravelloses. La veritat s'hi està molt bé.
Avui sí que has encertat!!!!
Quilòmetres 44.051
Coordenades
Obertraun, Áustria N 47,558832
E 13,679636
Dia 8-Dimecres 19 d’agost. Gmunden
Després d’esmorzar anem de visita al llac, el
dia s’alça assolellat després d’una nit amb molta pluja.
M’ha agradat moltíssim veure aquell paisatge, el llac envoltat per unes muntanyes esplèndides que es reflecteix en les aigües transparents, fins i tot veiem una glacera amb neu perpètua, els cignes han vingut a menjar doncs els he portat unes patates una mica caducades, realment una passada, hem fet moltes fotos.
I ja, caminet a Gmunden. Un altre poblet també amb fama de bonic. Ben aparcats al centre fem caminada al voltant del llac fins arribar al Castell d’Ort, situat al mig de l’aigua només enllaçat amb un pont, donant una imatge preciosa.
També hem visitat l’església i voltants.
Ha fet moltíssima calor
Sortim del poble per buscar un càmping, avui
toca fer dutxa amb cap i tot, els dia a dia els portem sense endarreriments,
però fer caps a l’auto és una mica complicat.
Arribem al destí i “completo”, parem a dinar en un pàrquing i prosseguim,
Pel que veiem trobar càmping prop del llac és pràcticament impossible, tenen costum de fer vacances en aquests llocs.
El Feli n'ha trobat un, a la muntanya, al costat d’un riu, és senzill, petitet però amb bones dutxes. Estem tots que brillem.
Relaxats i amb rebequeta fem cadascú el que volem.
Quilòmetres 44.208
Coordenades N
47,6167020
E 13,8126000
Dia 9- 20 d’agost, de Salzburg a Tirol
Sortim del càmping per anar cap a la zona de
Tirol, hem de creuar un tros d’autopista d’Alemanya, estem preocupats doncs no
sabem si ens deixaran entrar i sortir pel tema Covid. A mida que avancem veiem
molts rètols i jo diria que cues en una àrea per tal de fer proves.
Nosaltres anem tirant fins entrar
tranquil·lament altre cop a Àustria, la nostra fita és arribar a Rattenberg, però rebem notícies del Xavi i la Montse
de l'Ametlla. Uns bons amics que també son per la zona, proposen fer una
quedada en un lloc comú, ells escullen pàrquing
doncs han d’obrir la tenda. I allà que anem, amunt amunt d’una muntanya,
carretera super estreta i en un parc de cérvols, lloc tranquil i fresquet, no l’oblidarem
pas el recorregut! Mare meva! Quina carretera! No van tardar en arribar.
Quina alegria la trobada!!!! Feia dies que no
ens veiem i retrobar-nos tan lluny de casa ha estat molt emocionant.
Després de saludar-nos i fer una passejada
veient vaques, cavalls, prats i boscos, preparem un sopar per a tots, un pa amb
tomàquet, pernil dolç i salat, llonganissa, una taula de diferents formatges,
una amanida variada i de postres un tiramisú comprat al “Hoffer”, jo diria que
és el nostre “Aldi”. Tot boníssim, regat amb un vinet “BACH
EXTRÍSIMO”, el que portàvem.
Xerrem moltíssim, el Xavi que sempre te aventures i
desventures per explicar, la Montse qui és una guia turística en persona, no
ens cansem d’escoltar-los. Quina vetllada tan agradable!!!! Conversant i rient
es fa l’hora de anar a dormir.
Ells a la seva tenda muntada dalt del seu
cotxe i nosaltres a l’auto.
Quilòmetres 44.493
Coordenades Wildpark
Aurach, Áustria N 47.41349,
E 12.45395
Dia 10- Divendres 21 d’agost. Rattenberg, Alpbach, Weer, Wattens
Ens hem despertat en un dia assolellat,
tornarà a fer calor i forta, els “veïns” ja piquen a la porta per saber a quina
hora obre la cuina, la cafetera en marxa, les torrades, els cereals i el pa amb
embotit, tot funciona, tornem a compartir experiències xerrant, rient, fins que
ja és l’hora d’acomiadar-nos, ells busquen muntanyes per enfilar i nosaltres
busquem poblets amb bonics paisatges.
Dinem al mateix aparcament i marxem cap a Wattens
per veure l’exposició de la fàbrica Swarovski,
fa anys que ho coneixem, hem fet visites en altra època, ara doncs al museu no
hi entrem, fem la botiga, per cert molt diferent, imagino que s’han hagut de
renovar i els resultats no són massa del nostre gust ni de les nostres
possibilitats. Caríssim tot, però hem recordat bons moments.
La calor que fa és espectacular, no ho havíem viscut
mai.
Després anem cap a Weer, i Sant Peter,
molts bons records de quan anàvem a l’Alpen Camping, em vaig ben
emocionar. Les misses que havíem escoltat, les olors a herba fresca i a vaca.
Tot em va traslladar a anys enrere, les
passejades en bicicleta, la Núria a la cadireta, el gosset dins la cistella,
els camps de panís, els ocellots que voltaven pel costat, mentre pedalàvem fins
a Insbruck. Que bé ho passàvem!!!!
En fi tot això és nostre i no ens ho pren
ningú.
Parem per a dormir en una àrea de Wattens, prop de les piscines.
Coordenades Wattens N 47,2937800
E 11,5801820
Dia 11- Dissabte 22 d’agost, adeu Tirol
Arrenquem en un altre dia assolellat, avui
diem adeu al Tirol, però volem acomiadar-nos fent una ullada a poblets típics
alpins, visitem Gotzens, Sellrain….,
recorden una mica els nostres pobles del Pirineu.
Al Tirol però, tot és exagerat, la
vegetació, les muntanyes, els colors, les extensions dels prats, els rius, el
seu cabal, tot presenta uns paisatges espectaculars.
Tan bon punt traiem tiquet, cartells anuncien
retencions, en principi penses seran de moment, però a mida que anem tirant,
para, engega, para, engega a 5 quilòmetres hora i aturats. Entenem que això
serà llarg, anuncien fins Affi, és a Verona. Jo no sé si és pel
fet de ser cap de setmana, o perquè tots els italians han sortit a la
carretera.
La calor no la puc descriure i tampoc ho vull
doncs no vull mal a ningú, a la cabina 38 graus, el sol directe, jo penso... no
ho aguantaré. I així anar fent, les àrees pleníssimes, és hora de dinar, no
sabem on posar-nos. Ens posem mal aparcats en una àrea gasolinera, just per
dinar, i tornem-hi però la cosa no millora. El sol ja cau i encara rodem per
l’alçada del llac de Garda, Moltíssims cotxes agafen la sortida i com no
caben a l’autopista això provoca un embús, imagino que aquesta és la causa del
efecte acordió.
Parem a posar gasoil i aigua, avui la dutxa és molt necessària després de tantíssima
calor. De pas mirem algun lloc per fer nit prop de Bergamo.
Ens aturem a la Ville
de Alme, molt tranquil i molt bé, obrim totes les finestres i
aconseguim baixar uns graus la temperatura de l’auto.
Sopem, i com cada dia ens veiem uns capítols
de la sèrie “Perdidos”.
Quilòmetres 45.081
Coordenades Villa d’ Alme, Itàlia N45,7384120
E 9,6243830
Dia 12- Diumenge 23 d’agost, Col
du Grand-Saint-Bernard
Després d’esmorzar tornem a fer autopista,
desitjant, que avui no estigui tan plena, de moment circulem bé ens queda però
fer un bon tros i costerut ja que cal travessar la Vall d'Aosta,
paisatges preciosos però moltíssimes corbes i enfilats ports de muntanya.
Volem pujar pel Col du Grand-Saint-Bernard,
nosaltres ja el coneixem però la Núria no, i ens fa il·lusió que pugui viure
l’experiència. Així que amunt, amunt, vigilant de no encaminar-nos cap el túnel
que travessa el port, és molt pràctic però et perds les vistes meravelloses,
amb molta atenció ho fem bé i amunt, amunt que fa pujada fins el Col du Grand Saint- Bernard.
Aparquem a la banda Suïssa, ja que el Col fa frontera entre Suïssa i Itàlia. Fa un dia esplèndid, amb un vent i un fred que estic segura s’enduu virus i impureses. La gent prudent amb mascaretes, aquestes s’agraïen, com si fossin bufandes, gorra i ben abrigats fem fotos per tot arreu, que bonic!
Arribem a l’Hospital on hi ha els gossos “Sant
Bernat”, la Núria prefereix no visitar-los, hi ha gent per treure tiquet i
poder tocar-los, i fins i tot passejar-los.
A partir del segle XVI almenys, els Canonges
de l’hospital tenien grans gossos que amb el temps van ser coneguts com a raça
Sant Bernat, que ajudaven al rescat dels viatgers.
No deixa de ser una atracció turística, però és
bo conèixer com anys enrere feien una gran labor per tal de fer rescats.
Dinem i continuem direcció Chamonix.
Arribem a l'àrea de sempre, aparquem i sortim a fer una passejada pel poble, amb jaqueta que és ben rebuda.
El poble de Chamonix sempre té bon ambient. En
aquella hora els restaurants plens de gom a gom, i excursionistes amb cara de
cansats també buscant on reposar força.
Una mica cansats degut imagino al canvi de
temperatura tornem a l’auto, i fem la rutina diària, sopar i “Perdidos”, això
sí amb una temperatura ideal i unes vistes immillorables.
Quilòmetres 45.430
Coordenades
Chamonix-Mont-Blanc, França N 45,91575,
E 6,86944
Dia 13- Dilluns 24 d’agost, Aiguille du Midi, Chamonix.
Chamonix desperta amb un dia clar, algun nuvolet
al cel fa que el paisatge sigui encara més bucòlic. Esmorzem i preparem tot per
pujar a L’Aiguille du Midi.
Anem a treure tiquets i tot molt controlat,
puc dir que ha estat el lloc on ens hem barrejat amb persones, pots de Gel
hidroalcohòlic arreu, ens fan passar per grups, abans però, un arc ens pren la
temperatura a tothom. La veritat molt vigilat.
Ja surt el nostre nombre i cap el funicular a
gaudir de les vistes.
Primera parada, canvi de cistella i amunt, aquí
puges ràpid i molts metres. L’últim tram es fa amb ascensor.
La zona es acotada, vas de mirador en mirador
donant la volta per les zones permeses, no és com a la glacera que pots sortir
i trepitjar per on vols. Te lògica doncs és molt empinat tot plegat.
Repetim l’experiència del mirador transparent,
és una mena de balcó, de la mida d’un ascensor, fet amb un material
transparent, vidre, i és clar poses els peus i sembla que camines sobre el buit.
La veritat val la pena. És molt preciós.
Als volts de les tres tornem cap a l’auto
després de fer un munt de fotos.
Dinem, descansem i cap a mitja tarda fem una
altra passejada pel poblet.
Quilòmetres 45.430
Coordenades Chamonix-Mont-Blanc, França N 45,91575
E 6,86944
Dia 14- Dimarts 25 d’agost De Chamonix a
Collioure, Aturem a Annecy
Acomiadem Chamonix i ja ens anem
mentalitzant de que anem tornant cap a casa, pensem en la calor, en la feina,
en el "virus", tot es va veient més proper. La veritat tot això se’ns fa una muntanya, però amb les bateries carregades segur que podrem amb tot.
Viatgem i fem quilòmetres i de sobte llegim Annecy, així que ens hi acostem i visita
assegurada.
Aparquem a tocar del llac, un pàrquing que hem
llegit, ens hi acostem, paguem zona blava i cap al centre del poble per fer
fotos a racons bonics, el poble d’estil medieval, és just a la desembocadura
del riu Thiou i toca al llac Annecy .
Els jardins, l’aigua transparent, els boscos
del fons donen una imatge espectacular.
No ens entretenim massa doncs hi ha bastanta
gent, així que en fugim i ens dirigim al llac on tot és molt més saludable.
Es fa l’hora de dinar i just quan rento plats
uns policies en bicicleta ens diuen que el lloc no és per autos, és per autobusos.
Jo li ensenyo la paella i li dic ja marxem!
Uns Italians parlen una mica acalorats,
nosaltres adeu-siau i cap a la carretera.
Ara toca suar i rodar. El Feli, a qui em conec
ja posa el peu a l’accelerador per arribar a Terrassa d’una tirada, nosaltres
li fem entendre que porta un munt de quilòmetres i podríem fer una parada per
dormir i demà continuem. Decidim aparcar a Collioure, l’endemà visiteta
i continuar.
No li sembla malament.
Arribem ja fosc amb unes coordenades indicades
però la policia molt amablement ens diu
que allà no podem fer nit que hem d’anar al P2 on hi ha totes les
autocaravanes. És en podríem dir l’àrea oficial de Collioure, disposen
d’unes navetes gratuïtes que t’acosten al poble i et tornen. N’hi ha molt
sovint.
Perfecte, aparquem i sort que aquesta àrea és
dalt d’una muntanyeta, perquè fa
moltíssima calor. Finestres i escotilles obertes i a descansar.
Quilòmetres 46.120
Coordenades Collioure P2 França N 42,525075
E 3,079511
Dia 15- Dimecres 26 d’agost, De Collioure a
Palamós i Terrassa.
Al matí agafem la segona naveta, apunta un dia
molt calorós, el conductor amb moltes ganes de xerrar ens explica un munt de
coses en un català-francès, la veritat molt curiós.
Fem una passejada pel bonic poble, posem els
peus al mar i tornem cap a l’autocaravana.
Quina alegria!, quina emoció!. Es presenten
totes 3 amb mitja síndria i una capsa de galetes! A la síndria un bastó amb el
número 18 i molt contents i sobretot sanejats amb “Sanytol” ens retratem per
immortalitzar el moment , ens acomiadem.
Quina bona estona hem passat!
Fem un mos lleuger i ràpid i cap a casa falta
gent.
Arribem a mitja tarda, contents i satisfets
del viatge d’aquest estiu, totalment improvisat i ple d’incerteses.
Quilòmetres Terrassa 46245
Total 3.453 Quilòmetres
Mètode de refrigeració, tovallola mullada
