Avui la CREATIVITAT és la protagonista.
Després d’anys envoltada de nenes i nens, ensenyant, educant, compartint i sobretot gaudint amb les seves aportacions, arriba la jubilació. Tot s’atura, però, lo important és trobar nous camins on ser d’utilitat, i encara millor si és en l’entorn on t’hi sents fantàsticament a gust.
Doncs aquest curs 23/24 em sento afortunada:
He explicat contes, diferents cursos, diferents contes, que bé em sento explicant relats fantàstics, o reals, i sobretot veure les carones d’atenció i embadaliment de l’alumnat.
He fet experiments, sempre motivadors, veure les expressions de sorpresa, admiració i l’interès que l’alumnat de primer han mostrat, això no té preu. Hem compartit experiència amb una tutora, dolça, involucrada i sempre disposada a seguir el ritme de la marató d’experiments. Realment, quin ritme!!! Però ha estat fantàstic.
He fet d’ajudant de cuina, els espais compartits, una gran experiència, amb una tutora excel·lent, on cada setmana mostra la seva vàlua posant en pràctica receptes de cuina saludables, on la canalla de diferents edats i cursos hi participa activament. Comparteixen estris, materials i s’ajuden uns als altres. M’ha agradat molt ser amb vosaltres.
I l’altre, Tallers creatius. L’alumnat, són més grans, ens movem entre tercer i quart de primària, ara bé el repte no és senzill. Es presenta a la canalla un ventall de possibilitats per fer creacions amb diferents materials, pintura, dibuix, fang, plastilina, teixits i llanes.
Reflexionen i dissenyen un projecte, acompanyat d’un dossier on expliquen el perquè de la decisió, passos, experiència, en resum, tot el que han viscut i en fan valoració.
I aquí entro jo, ajudant en els projectes de cosir i fer ganxet, a una experta tutora de tallers creatius. Mare meva!!!! Que bé ho passem. Les paraules repetitives; s’ha fet un nus! M’ha marxat el fil! He perdut l’agulla! Se m’ha fet un embolic!, ui!!! Això punxa!!! “buuuuffff”! Ai que “monu”!!! Ara ho vull decorar! I com es gira!?!?! Com es fa un pompó?, jo vull la meva inicial!, jo vull flors!, jo un cor!, ho vull omplir!...
La sensació de tensió, per la curta durada de les sessions, hi és, ara bé el més satisfactori és veure com cada alumne treu una creativitat brutal. Utilitzen materials no massa habituals per ells desenvolupant el que han dissenyat i vas veient com els enganxa el que estan creant, els motiva i els aporta felicitat. D’això es tracta, oi?
Només em queda mostrar agraïment a l’escola Enxaneta per oferir-me aquesta oportunitat de voluntariat, participant, acompanyant, gaudint i convivint amb tantes nenes i nens, realment el meu món, on tants anys he estat molt feliç.
Mª Carme Navarro
Blog Cal Maitanquis
m.carme_ns
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada