2025 Grècia

 

 Grècia 2025

 

Feli, Mª Carme i Núria

Del 30 de març fins el 21 d'abril

 

Diumenge 30 de març

Sortim de Terrassa, amb 88.018 quilòmetres, a les 12h35min unes hores més  tard del que havíem previst. Creuem la part francesa amb un vent molt fort, no podem pas anar a velocitat ràpida doncs notem molt les turbulències.

Fem canvi de lloc de pernocta doncs no arribem a Ovada, àrea que ja coneixem.

Quan passem Aix en Provenza començo a buscar àrees i en trobo una a  Vidauban, són diferents aparcaments, espaiosos i prop d'una zona com ells en diuen de “promenade”, cal desviar-nos uns 9 quilòmetres, però val la pena dormir segurs i tranquils.

Coordenades Vidauban Parc de Loisirs

N 43.426926, E 006.42856

Quilòmetres 88.018

 

Dilluns 31 de març

Al matí després d'esmorzar tinc curiositat per saber on som, doncs quan vam arribar era fosc. Caram!!!! Un bon parc, amb llac inclòs, zones verdes i espais per jugar la canalla. De ben segur a l’estiu estarà ben concorregut.

Ja tornem a agafar autopista i seguim.

Dia llarg, carretera i més carretera, a la tarda ens fa un plugim.

Aturem a Offagna, una àrea en un poble enfilat i una mica lluny de l'autopista, fa força fred però és tranquil.

Just arribar jo vaig a fer una passejada, el meu cos i la meva ment m’ho demanen. Pujo fins el castell, no se si hi viu algú al poble, només soc jo caminant pels carrers.

Torno a l'auto, sopem i a descansar.

Coordenades Àrea Sosta camper

N 43.523899, E 13.4366 

Quilòmetres 89.355

 

Dimarts 1 d'abril

Ens despertem amb un dia gris i la pluja ens acompanya tot el camí, avui si no hi ha res de nou ja arribem al port de Brindisi.

Hem escollit l'autopista de la costa, veiem que no ha estat una bona elecció,  hi ha moltes obres i el terra és molt dolent.

Arribem a Brindisi allà les 17h.

Fem passejada amb la Núria i realment veiem que som al sud d'Itàlia, uns carrers estranys, mal cuidats, la gent ben bé del sud, cridaners i no massa nets. Deixem l’expedició i tornem a l’aparcament. Som una bona colla d’autocaravanes, pensem que tots hi som amb la mateixa finalitat. Embarcar el dia següent.

Coordenades Aparcament de Brindisi 

N 40632560 E 17.947810

Quilòmetres 89.921

Dimecres 2 d'abril

Ens despertem aviat, la veritat estem una mica nerviosos,  el viatge en” Ferry” ens imposa, esperem que les només 9 hores siguin suportables.

Fer “cheking”, fer cua, esperar, tot dins la normalitat.

Mentre, jo preparo dinar i sopar, una bona amanida de cigrons per dinar i sopar al gust de cadascú. Decidim menjar dalt així fem una estona distrets.

No hi ha cap mena de control, ens van situant al carril que toca, moltíssims camions van pujant al vaixell. Un munt de grups escolars amb les seves maletes i hormones corresponents, xerren i riuen mentre caminant enfilen la rampa, per fer el seu viatge de final de curs.

Entrem al Ferry tots dins l’autocaravana, un cop aparcada, ja pugem ascensor i amunt.

I a les 13h el “Ferry” puntual surt del port.

El vaixell, no és cosa de l’altre món, el jovent van i venen, fan un bon soroll, entre riures i cridòries, no paren, altaveus els van indicant que vagin al menjador i o quedin lliures. Nosaltres després de dinar ens assentem i cadascú fa la seva feineta, llegir, fer becaina i, o ganxet. Anar passant hores.

I ja a prop de Iogumenitza port de Grècia, a la televisió transmeten la copa d’Itàlia de futbol, just la pantalla és al damunt nostre, això vol dir, que una munió de joves es van instal·lant al nostre costat, animant amb “ais” i “uis” als jugadors. Entre les hores de mar i els crits arribem a port amb el cap ben carregat.

Amb ordre, el vaixell es va buidant, nosaltres posem coordenades just als aparcaments del port, descansem i ja de matí comença l’aventura, Grècia ens espera!!!!

                        

                                           

                    

   

Coordenades Port de Iogumenitza

N 39.487099 E 20.259501

Quilòmetres 93.921

Dijous 3 d'abril

Avui ja disposats a conquerir Grècia, decidim començar per Meteora, així temptegem com és la circulació, l’estat de carreteres, com s’avança, en fi fets que desconeixem.

El temps una mica inestable, hi ha núvols però en mig el sol.

Quan ens acostem a Meteora a mi ja se’m posa la pell de gallina, n’he sentit tant a parlar i tinc molta curiositat per entendre i veure els monestirs. En el moment en el que veig davant meu aquells penyals majestuosos, em quedo sense paraula.

Meteora és un dels llocs més especials del món, doncs és un panorama únic. Situat a l’esplanada de Tesalia.

Meteora vol dir “suspès a l'aire".”, defineix perfectament el que veiem. Un munt de pedra/muntanya, que a mi em recorda les nostres muntanyes de Montserrat, però amb separació i dalt com si fossin corones, uns monestirs que sembla talment facin piruetes per aguantar-s’hi.

Aquests penyals es van formar sota el mar fa milions d’anys i al llarg de la història han quedat al descobert, per això es veuen quantitat de fòssils incrustats.

L’estructura morfològica , la proximitat al cel, i la protecció davant persecucions va fer que els monjos consideressin el lloc com a idoni per la meditació.

Actualment queden en peu 13 dels 24 monestirs originals, 6 dels quals es poden visitar.

Per accedir a l’entorn de Meteora es pot fer des d’aquest dos pobles, Kastraki i Kalambaka ,fent el circuit.

Jo aconsello estudiar molt bé:

-Els horaris dels monestirs

-Quins dies de la setmana tenen tancat

-Com són d’accessibles

-Quins són els millors miradors

-Dos dies són ideals, si no hi ha molts turistes

-Si el viatge es fa amb autocaravana, fer nit al càmping i una passejada pel poblet.

-Si la dona porta pantaló, posar-se una faldilla llarga, sinó et vesteixen els monjos amb una faldilla del monestir, té el seu encant.

A l’hora que arribem anem directament a fer visita del primer monestir

Monestir de San Nicolás Anapafsas

El nostre primer monestir, la nostra primera impressió. El veiem molt enfilat, ben posat sobre la roca nosaltres amb plena  il·lusió comencem a pujar escales, la roba ja va sobrant, amunt i amunt, és clar tot escales, uns 100 esglaons. Arribem a una església molt petita, el Monestir Ortodoxa com cal, amb uns monjos que guarden el lloc, molt estrictes, ens donen la faldilla i ens conviden a posar-la, anem visitant el recinte, petit, acollidor, escoltant la veu del monjo implacable, no fotos, no fotos. Quina llàstima no poder emportar-me aquell meravellós record.

Horari d’estiu: 9:00-15:30  divendres tancat

Horari d’hivern: 9:00-14:00 divendres tancat

Satisfets , seguim la ruta, parem de tant en tant a diferents miradors, no podem resistir veure les imatges que la natura ens ofereix.

Següent parada

Monestir de Roussanou

                   

Sobre una esvelta roca tota d’un bloc s’alça el pintoresc Monestir de Roussanou o Agia Barbara, de 484 metres d’alçada.

Te unes vidrieres magnífiques.

El no fotos, també queda clar

Des de 1988 qui regenten el monestir són una comunitat de monges.

Horari:   Estiu de 10h a 16h

             Hivern de 9h a 14h

Dimecres tancat

Ja es fa tard per seguir fent visites, ara aprofitem per anar circulant i aturar a diferents miradors. Es pot aparcar als llocs habilitats o al marge de la carretera, mentre no ocupis la calçada.

Imagino que a la temporada més turística deu ser molt complicat. A l’abril no ens ha estat difícil trobar llocs on admirar les fantàstiques vistes.

Avui primer dia, ens ha sorprès la quantitat de gats que hi ha per tot arreu, gats, gates, a cents, mansos i llestos, saben on trobar menjar, aigua i són respectats per tothom. Ara bé les gatetes majoritàriament prenyades. En un parell de mesos allò deu ser com un exèrcit. La veritat em pensar.

Ja busquem lloc per fer nit, Kastraki,  Càmping Vrachos.

Un cop aparcats, sortim a fer una passejada pel poblet. És impressionant doncs està situat sota aquelles parets immenses, apreciem coves i entrades a monestirs. També hi ha experts escaladors enfilant un penyal impressionant.

Ens crida l’atenció una bona colla de gatets esperant davant una botiga de queviures, ja saben que s’acosta l’hora de menjar, que bonics!

                                   

Presidint el poblet i donant llum amb la seva blancor trobem l’església Ortodoxa de Pere i Pau. Un clàssic, plena de colors i els assistents demostren la seva fe.

                       

Kastraki,  Càmping Vrachos

Coordenades N 39.713260  E 21.615940

Quilòmetres 90.110

Divendres 4 d'abril

Avui ens despertem amb moltes ganes de fer visites, ens queden 4 monestirs, anem cap amunt, fent parada a miradors, no ens podem resistir.

El primer que avui visitarem serà el més gran, està ubicat al cim més alt, més de 600 metres, és el més famós de tots, això vol dir el que té més visites, cal ser dels primers per tal d’evitar aglomeracions.

El Gran Monestir

El seu exterior és espectacular, una bona caminada i enfilar uns 300 esglaons, no ens espanta, anem pujant i gaudim de bones vistes.

El seu interior també preciós, amb una mica de museu, per fer entendre la vida dels monjos i a que es dedicaven. No foto, no pot pas ser diferent.

L’Església quasi una rèplica de les altres, parets amb Sants dibuixats, pintats i acolorits, el daurat, les llamperes tipus aranya, ous decorats, vidrieres, tapissos. Quina llàstima no poder fer fotos!

Ben guardat al calaix dels records, comencem la baixada. Ja al lloc per sortir, esbufegant i llengua a fora, però ben satisfets

Horari: Estiu de 9h a 15h

             Hivern de 9h a 14h

Dimarts tancat

Monestir de Varlaam

Molt a prop de l’anterior és un dels més increïbles sobretot mirat de lluny, la seva ubicació, just a la vorera del penya-segat.

El seu accés és un dels més extenuants, però les vistes són impressionants.

Hi ha un petit museu i frescos bizantins.

Horari:   Estiu de 9h a 16h

             Hivern de 9h a 16h

Divendres tancat.

Monestir Agias Triados

Per mi és el Monestir més fotogènic, situat Dalt d’un penal i sembla que faci equilibri.

És conegut per ser escenari de la pel·lícula “Solo para tus ojos” de James Bond.

L’accés a aquest Monestir és un dels més esgotadors ja que és el de més alçada i una bona caminada.

Bona vista de Kalambaka als peus.

Horari:   Estiu de 9h a 17h

             Hivern de 10h a 16h

Dijous tancat

 

Monestir de San Stéfano

Aquest monestir és accessible, gairebé pots deixar l’autocaravana, aparcada al davant, de fet i hem dinat.

És gran, molt polit i acurat, el regenten dones, algunes són monges d’altres visitants que hi fan estada.

Moltes flors, fonts, escultures, gats...

Veiem tot un equip restaurant peces de fusta tallada , molt antigues i precioses.

L’església molt bonica, i, veig finestres, jo aprofito des de fora per fer algunes fotos, al menys em puc emportar algun record visual.

També posem espelmes en el típic candeler, faig pregària per tots els meus, família i amics.

                       

Horari:   Estiu de 9h a 13’30h i de 15’30h a 17’30h

             Hivern de 9’30h a 13h i 15h a 17h

Diumenges obre a les 9h30, dilluns tancat

Ja ens acomiadem de l’entorn de Meteora, quina meravella!, hem gaudit moltíssim.

Anem direcció Termópilas

 

Termópilas

En una esplanada prop de la carretera que va d’Atenes a Salònica, recorre un rierol fumejant d’aigües termals, sulfuroses. Amb molta història.

Al costat s’alça un memorial i una gran estàtua de Leonidas.

En el pas de Termopiles i va haver una de les gran batalles de l’antiguitat, un enfrontament entre grecs i perses. En diuen la Segona Guerra Mèdica

Leonidas va lluitar fins la mort. És molt admirat pels grecs.

Busco un lloc per fer nit, enfilem un poblet de carrerons estrets, amunt i amunt fins arribar a un mirador tranquil i amb bones vistes, no se pas si el Feli ho veu de la mateixa manera.

Descansem

Amfisa Coordenades N 38.53355, E 22.37372

Quilòmetres 99.344

Dissabte 5 d'abril

Després d’una nit tranquil·la i amb claror de dia veiem davant nostra una font, ben concorreguda, amb moto i ben carregats van senyors i s’emporten aigua.

El Feli diu serà bona, així que omplim garrafes i ampolles. L’hem nomenat la "Font de la vida"

Mentre sortim del poble podem observar matisos propis del país, senyores vestides de negre amb carro de la compra, motoristes que no saben que existeixen cascs, cotxes quasi tots pickup.

Avui destí Delfos Coordenades N 38.48004, E22.49407

Delfos és un lloc totalment arqueològic, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El jaciment i l’Oracle no són al mateix lloc, cal desplaçar-se, pots fer-ho caminant. El vehicle aparcat a la mateixa carretera. Primer fem visita a l’estadi, després al jaciment. Enfilem entre ruïna i ruïna i sense voler et trasllades anys enrere. Molt interessant. Fem visita al museu, realment es conserven tresors, en gaudim i consti que jo no soc massa de museus. Ja finalment ens acostem a l’Oracle, tantes vegades estudiat en les classes d'Història Coses importants a veure en el jaciment: -     El Santuari d’Apolo, en el cor de Delfos on hi ha el famós Oracle i el Temple d’Apolo, un temple dòric on es feia consulta de l’Oracle. -     El Teatre de Delfos, construït en el segle IV a C. Amb capacitat per 5000 espectadors. -     L’estadi de Delfos, on es celebraven els jocs Pítics, uns dels més importants després d’Olímpia. Als guanyadors se’ls coronava amb una corona de llorer. -     El Santuari d’Atenea Oronaia, ubicat fora del recinte ( temple circular). -     La Font Castalia, una font on els pelegrins es purificaven abans de consultar l’Oracle. -     Fem visita al museu i gaudim de tot el que veiem, frisos, escultures, i ens crida l’atenció una de les peces més boniques del museu, l’Auriga de Delfos, realitzada en bronze no massa habitual. Sembla ser que era un conductor d’un carruatge de cavalls.

Ja deixem Delfos després de fer una bona caminada, realment els jaciments són situats en llocs estratègics, visita molt satisfactòria. Ara anem direcció el Monestir de  Osios Loukás, un dels monestirs bizantins més bonics de Grècia. El recinte el veiem com tancat, exteriorment és preciós, molt ben cuidat. De sobte ens apareix un monjo i amb una clau considerablement grossa, ens va obrint portes. L’interior de la capella és petit, però amb una riquesa insuperable. Tot són mosaics, a mi se m’escapa, ohhhh!!!! sembla el Vaticà! I em diu noooo, noooo, nosaltres Ortodoxes. Ai mare he ficat la pota, jo intento explicar que tanta meravella en mosaics m’ho ha recordat, tinc molt clar quina és la seva religió. Ens deixa fer fotos, per dins, per exterior. A fora hi ha una botigueta hi comprem alguna coseta, doncs no ha cobrat entrada. Hi ha bones vistes uns arbres molt antics, allà pots respirar i sents una pau. Seiem i ens relaxem. Propera parada Atenes Ja portem l’adreça d’un càmping molt cèntric, allà que anem, però tot tancat, que estrany, truquem un timbre i surt la senyora que ens diu que el càmping és tancat, temporada baixa, però ella mateixa ens indica un altre càmping més a les afores que segur serà obert. Entro en situació, ja és fosc i el Feli fosc i dubte, nervis al canto. Sort del Gps, ens porta a un lloc fosc com la boca del llop, una porta tancada, la Núria veu un telèfon, telefonem, surt una veu i diu en uns minuts vindrà la meva germana, obriu porta, la Núria arrossega la corredera i nyic, nic. Ai mare, tot fosc, a la que aturem un munt de gats s’enfilen al capó de l’auto, estava calentet, i fa fred. La senyora melena fins la cintura, amb espardenyes i pijama, omple el paper amb llum del mòbil. I ens dirigeix al lloc. No veiem res, demà serà un altre dia. En fi, el que volem és seguretat, doncs ja està. Cal agafar un bus i després metro cap Atenes, la capital. Ja ens han indicat quin número i parada del metro. Per tornar caldrà agafar un taxi. Coordenades Atenes Camping Dionisiotis N 38.105108, E 23.813457 Obert tot l’any. Mirar-lo amb bons ulls. Quilòmetres 90.589 Diumenge 6 d'abril Hem ben descansat, amb claror de dia veiem un espai amb varies autocaravanes i tot molt senzill. Jo vaig a fer una passejada, no se si soc en un altre planeta, uns lavabos... cadascun amb format diferent, les aixetes totes diferents, unes flors de plàstic decoren l’espai, no és brut, tot molt antic. Un senyor s’està afaitant i amablement em saluda. En fi, el que volem és seguretat, doncs ja està. Ja estem preparats, cal agafar un bus el nº 560 cap a Kifissia i després metro cap Atenes, la capital. Monastiraki, centre Atenes.  Si veiem que es fa tard, aconsellen demanar un taxi. La parada del bus és a tocar del càmping, ben preparats anem a conquerir la ciutat. Atenes és una ciutat rica en restes arqueològiques d’extraordinària importància. El més important és el Partenon dins de l’Acrópolis. Hi ha construccions de l’época clàssica grega, també monuments romans i bizantins. Sota l’Acròpolis hi ha la Plaça Sintagma, la Plaça Omonia, El barri Plaka, el Monastiraki, el Thissio i el Kolonaki, on hi ha el turó del Licabeto, des d’on es veu una panoràmica de  la ciutat. La sensació quan arribem a Atenes és una mica angoixant, hi ha molta gent, molta botigueta, tot penja i molta oferta. Potser és que venim de monestirs i molta natura que sembla que la ciutat ens cau al damunt, els ulls se’ns en van als “souvenirs”, els famosos ulls grecs sembla que ens miren i observen arreu on anem. Les olives, verdes, negres, grans petites, són a totes les botigues. Mel, sabons, bosses i més bosses.  Però també volem veure on som, monuments, places, en fi ens sentim una mica descol·locats Mapa en mà anem a veure el canvi de guàrdia. És una cerimònia militar que es duu a terme a la Plaça Syntagma, els vestits dels soldats realment són dignes de veure, aquelles faldilles tan prisades, tenen 400 plecs, simbolitzant  els 400 anys de l’ocupació Otomana abans de l’alliberació grega. Les sabates amb els seus pompons, i ferradures que al caminar fan un soroll característic, pesen al voltant de un quilo i mig cadascuna. El silenci, fet importantíssim, els soldats no poden parlar, es comuniquen parpellejant. De les boines es desprèn una crinera.                                     Aquesta cerimònia es repeteix cada hora i els diumenges és mes espectacular, fan una desfilada amb músics. Nosaltres hi som en diumenge. Ara aturem per dinar, només hem fet un mos, menjant un dònuts típic del país ben bo per cert. Trobar un restaurant sempre ens és difícil, per fi aturem en un restaurant, realment crida l’atenció, hi ha gira-sols i moltes més flors, la decoració impressionant!!! No exagero gens. Però el menjar prou bò. Com anem una mica despistats, decidim pujar a un autobús turístic, pots baixar i pujar quan vulguis i tornar a pujar, et fa recorregut i vas veient llocs interessants. Fem parada per visitar L’Acròpolis, si, si, també hi has d’enfilar! A peu pla no trobem res. L’Acròpolis és el símbol de la ciutat, com m’he recordat de les classes d’Història! Dins aquest recinte i ha el Partenon, amb bastides, però ho acceptem doncs cal refermar tanta antigalla. Fem passejada per l’Àgora, visitem el temple d’Atenea Nike, Els Propileos, El Sagrat Temple d’Erecteion on guardava les Cariàtides. Etc. En el moment que m’he trobat en mig d’aquest lloc, he plorat, no podia imaginar fer passejada amb temperatura acceptable per l’Acròpolis, ni per Grècia en general. Però sens dubte ser aquí dalt, per mi era inimaginable. Si, tot ruïna, però quanta bellesa! Retratem, caminem, ens empolsinem i continuem, deixem la Acròpolis tornem a pujar al bus i fem recorreguda per l’avinguda Panepistimiou, veient els bonics edificis neoclàssics, veiem l’Estadi i més llocs importants. Ja tornem a la parada inicial i seguim passejant per la ciutat, botigues i botiguetes ens engoleixen, el Feli ja en te prou, agafem el metro fins la parada del bus. La Núria mà de mòbil ens demana un taxi que amb un plis plas ens porta al càmping. Dia cansat, potser més que físicament, com atabalades. Coordenades Atenes Camping Dionisiotis N 38.105108, E 23.813457 Obert tot l’any. Mirar-lo amb bons ulls. Quilòmetres 90.589 Dilluns 7 d'abril Nit tranquil·la, només hem escoltat el cant d’un ocell que no ha parat de piular. Fem serveis i ens dirigim a Nafplio, fent parada primer al famós Canal de Corinto. El Canal de Corinto, per cert espectacular i impressionant; aquest canal és una obra mestra d’enginyeria  que connecta el Mar Jònic amb el Mar Egeo. Són 6 quilòmetres de longitud i travessar pel canal produeix un estalvi de 400 quilòmetres als més de 10.000 vaixells que el creuen cada any. Aquesta via aquàtica artificial ha estat molt important pel país, ha facilitat el comerç marítim i la navegació. Ha tingut un gran impacte en l’economia i turisme de la regió al proporcionar una ruta més ràpida i eficient pels vaixells comercials i transport de mercaderies. Ens hi acostem i travessem el pont , veiem pel quin travessa el tren, o altres vehicles. La veritat ens impressiona molt, és clar al escoltar “Canal” ens ve a la memòria, el canal d’Urgell, O algun altre canal, i, res a veure. Ja vist anem cap a Nauplia. Nauplia o Nafplio  és una de les ciutats més boniques de Grècia. Els seus carrers són encantadors, quatre fortaleses en la mateixa ciutat, els carrers pavimentats de marbre i un munt d’edificis senyorials d’art neoclàssic. Platges encisadores amb un castell que talment sembla suri en mig del mar. L’illa de Bourtzi. Fem passejada pel poblet, avui fa un dia rúfol, amb una mica de plugim. Això i la temporada baixa fa que el poblet no mostri l’encant turístic que pot manifestar a l’estiu. Palamidi sobre el turó oriental presideix la ciutat, mostrant els vuit bastions entre muralles. Busquem la Font Otomana , visitem l’Església d’Agios Spirdón i passegem per la Plaça Sintagma.                       Entrem en una pastisseria a degustar els dolços típics del país. Un tastet molt dolç i interessant. Decidim marxar de l’aparcament que hi ha a tocar de la platja, no fos cas. La veritat si fos estiu de ben segur hi hauria més control. Ens desplacem a una placeta sota la muralla, hi veiem una senyora, que viu en un cotxe i cuida un munt de gats, impressionant. Coordenades àrea Komboloi  N 37.563301, E 22.799999 Quilòmetres 90.748 Dimarts 8 d'abril El nostre destí d’avui és fer visita a Epidauros, sempre amb control de la meteo, per tal de poder fer visita amb dia clar. Arribem i podem aparcar tranquil·lament, fem caminadeta, és clar després de pagar entrada. Epidauros va ser famós pel Hestiatorio on hi havia un santuari, sales per banquets, gimnàs i el teatre.   L’Asclepeion , el santuari era dedicat al déu de la medecina, malats i ferits de tot el país es dirigien al santuari per tal de que Asclepio amb la seva mà terapèutica els curés. També era un punt d’activitat cultural, el famós teatre i el més ben conservat de Grècia. Aquest teatre on encara s’hi fan representacions té una acústica espectacular. De fet mentre som allà grups de turistes fan la prova, es col·loquen al centre i parlen normalment, la seva veu s’escolta clarament des de l’ultima fila. Les visites a Grècia, vull especificar que et fan obrir la ment, veus ruïnes però que un cop trepitges el lloc sembla que et traslladin a l’època del passat i t’imagines la seva vida i el llegat que aquelles pedres ens han deixat. M’ha agradat molt, veure quines ments tan evolucionades hi havia fa tants anys enrere. Ara ja anem cap a la costa i ens dirigim a Diros Beach, la platja de Diros, per poder visitar les famoses coves de Diros. No pots anar a Grècia i no fer-ne visita. Arribem a la zona entre carreteres i corbes, tot anant baixant a la costa. El paisatge mediterrani total, tarongers, botigues de taronges, gossos creuant carretera, en fi un clàssic de Grècia. Ja veiem un meravellós entorn, unes aigües color turquesa i no hi ha sorra, sinó unes pedres de color blanc i de tota mida, espectacular! Nosaltres que tenim passió per les pedres ens hem de controlar sinó les carregaríem totes. Busquem un lloc on aparcar, hi ha furgonetes i autocaravanes just a tocar de la platja, hi fem nit. Imagino que a l’estiu o bé està prohibit o barrat. Coordenades Platja de Diros N 36.641918, E 22.383166 Quilòmetres 91.033 Dimecres 9 d'abril Avui ens despertem amb un dia esplèndid i assolellat, realment l’entorn és fabulós. Deixem l’aparcament i anem a les "coves", ja ha arribat un autobús, busquem on aparcar i enfilar carretera fins arribar a les coves. L’espera la fem envoltada d’hormones juvenils, de fet ja ens hi tenen acostumats, arreu on anem hi ha grups escolars de visita. Ens toca tenir una mica de paciència, per fi ja ens criden, en equipen amb una armilla salvavides doncs la visita es fa en unes barques on un senyor l’empeny, com és ara un gondoler, no para de xerrar, els joves aficionats al futbol li donen tema i allà surt el Ronaldinho, el Messi, Cruyff, Zidane, Guardiola i no sé quanta gent més, mare meva! no calla! Nosaltres de coves n’hem vist forces, aquestes són molt maques i la peculiaritat és que cal ajupir-se, molts cops per no xocar amb el cap. Les estalactites baixen arran, arran, són impressionants. Després del desplaçament “futbolístic” ens fan baixar i fer la tornada caminant, la veritat vistes des del terra són també molt boniques. Ara toca anar cap a Monemvasia, Gaudim del paisatge, tarongers a banda i banda. També ens fixem en un vaixell naufragi famós que allà ha quedat, símbol d'uns fets i com a monument. Vehicles adelantant amb doble ratlla, gos travessant la carretera, tot un clàssic. Un poble de l’època bizantina, fortificat, situat en un illot unit a terra ferma per un pont de 200 metres, és considerat un dels pobles més bonics de Grècia. La veritat recorda a Gibraltar, degut a que està ubicat en un penyal que entra al mar. Les cases tenen teulats vermells, els seus carrerons empedrats, pilars de pedra, túnels, cada racó ofereix detalls per retratar. L’Àgia Sofia situada prop del penya-segat amb unes meravelloses vistes del mar Egeo, una antiga mesquita. Només hi ha una carretera per accedir-hi. S’aparca al costat de la carretera i llavors caminant fins arribar a l’entrada, una bona pujada. Passegem, la veritat és un poble diferent amb racons molt especials.  Anem caminant però ens envolta una mena d’estat d'ànim, jo per tal de fer un canvi d’aires tinc una idea, una de les meves, pot ser una mica esbojarrada. Contacto per WhatsApp amb l’agència de viatges AIGE i pregunto si és possible anar a Santorini, un viatge d’anar i tornar, és clar en avió. Ja vam valorar fer-ho amb ferry, però eren moltes hores i car. L’Esther de l’agencia m’ofereix la possibilitat, escollim dia i apa! Una il·lusió que ens aporta esperança i ens fa canviar les emocions. Busquem lloc per dormir en una àrea prop del port amb una fantàstica vista del penyal. Som una bona colla d’autocaravanes. Coordenades Monemvasia N 36682380, E 23.038914 Quilòmetres 91.141

 Dijous 10 d'abril

El dia assolellat al màxim, deixem el penyal de Monemvasia per anar direcció Olympia.

Ja hem fet el tràmit i l’Esther de l’agència ens ha enviat els bitllets d’avió. Val a dir que no en tenim gens de pràctica i el Feli necessita una impressora, necessita els bitllets en paper, no veu clar això del QR i mòbil.

Doncs el millor serà anar a un càmping i segurament ens imprimeixin els bitllets d’anada i tornada.

A peu de carretera just sortir de Monemvasia veig una església Ortodoxa preciosa, dic...aturem! no vull deixar de fer-hi visita. Ha valgut la pena, l’església de “Saint Demetrius Orthodox Church”.

És molt bonica, un exemple clar de l’Església ortodoxa grega, molt polida i cuidada. Tant l’interior com l’exterior.

Les persones sigui caminant o bé en vehicle, moto, cotxes, al passar pel davant fan el senyal de la creu. Grècia és un país molt religiós.

El viatge ens ofereix unes vistes espectaculars, camps i camps de tarongers, empreses dedicades a la recol·lecta i distribució d’aquesta fruita, amb caixes i més caixes de taronges, camions que van i venen i les muntanyes nevades al fons, ens donen una imatge preciosa.

Ja arribem a Olympia, és un espai arqueològic, famós per ser el lloc on es celebraven els jocs olímpics en honor al deu Zeus. Avui dia un lloc turístic que gairebé a tots interessa.

Diria que és un dels espais amb recorregut més fàcil i planer. També hi ha moltes ombres i jardins que fan que les ruïnes mostrin una visió molt més agradable.

En fem una bona passejada i com a curiositat a l’arribar a l’estadi... enorme per cert!!! Hi veiem uns grups escolars, cosa habitual, ja hi estem acostumats. Doncs els joves dirigits pels educadors fan una cursa, primer nois, després noies i finalment mestres. Els animem, aplaudim i als finalistes se’ls corona amb els llorers típics i tradicionals. Sembla una tonteria però ens vam traslladar a l’època antiga.

El carrer principal ple de botiguetes de productes típics del país, al no haver-hi aglomeracions fa que en gaudim molt.

                                                         

Dia complert i aprofitat, m’ha agradat Olympia.

El propietari del càmping, molt amable ens imprimeix els bitllets.

Camping Diana Coordenades N 37.645138, E 21.622853

Quilòmetres 91.371

Divendres 11 d'abril

Avui dia de moltes emocions, deixem Olympia per anar fins Atenes, recordem que hem d’agafar un avió.

Agafem els bitllets que molt amablement ens ha imprès el gerent del càmping i jo llegeixo, Atenes-Mikonos. Em sorprèn, penso, serà que l’aeroport de Santorini es diu Mikonos? Obro Goglee busco i no, que va! Mà de WhatsApp i dic... Esther!!! Que no anem a Mikonos, volem anar a Santorini. No tarda a respondre, Ai, Ai, Ai m’he cunfòs!!!! Vaig preparar un viatge a Mikonos i em vaig fer un embolic. Jo dic... i ara que farem!!! L’ambient familiar va començar a bullir, el marit que ja discrepava de volar, la noia que portava el núvol gris i gros, jo desconcertada.

L’Esther fa tràmits i em diu, tot solucionat, podeu anar a Santorini amb un petit abonament doncs és més lluny i em pregunta que fem amb el vol a Mikonos. El conservem o l’anul-lem. Jo pregunto, la respostes són una mica ambigües, així que com soc jo qui decideix dic... doncs els agafo tots dos! “Toma ya”!. Mare meva, volar!! i no només un vol, sinó dos!!!! En fi, jo no tornaré a fer aquest viatge, així que el vull aprofitar al màxim.

Els bitllets aquest cop són tots enviats al mòbil ja que l’Esther no treballa des de l’oficina doncs és cap de setmana. Així que una nova experiència “chequing” ensenyant mòbil.

Bé seguim trajecte, anem pujant continent, però encara hi ha més dubtes, més nervis. El Feli te interrogant sobre on aparcarà a Atenes, podrem aparcar al mateix aeroport? Hi haurà barrera d’alçada? Haurem d’anar al càmping? I mati? Com més lluny, el desplaçament serà més complicat.

No cal dir l’ambient caldejat, a l’exterior fred però dins l’auto no cali abrigar-nos massa.

Jo encara en porto un altra al cap. Anant per carretera es veuen aquelles capelletes tan boniques i de tots tipus i mides. Ja m’és conegut el meu costum de comprar un “souvenir” típic del país, m’agrada quan soc a casa poder recordar llocs on he estat.

He vist que venen capelletes a molts llocs de materials de construcció. En tinc una d’ullada i la Núria molt hàbil amb el “maps” em troba la botiga, coordenades i allà que anem. La capelleta ja és meva!! Quina il·lusió!!!! I pesa!!!! Li busquem un lloc dins l’autocaravana ben embolicada i protegida. Entre les olives de Kalamata, els “ulls grecs” i la capelleta. Jo crec que portem una gran part de Grècia al damunt.

Ja arribem a l’aeroport, primer dubte resolt. No hi ha barrera d’alçada

Segon dubte podrem aparcar? Serà ple? Doncs molt d’espai, aparcament perfecte i molt a prop de la porta d’entrada. Som a estacionament de llarga durada.

Fem passejada per ubicar-nos i aprendre on hem d’anar per embarcar. No és lluny, ni 10 minuts, pujar unes escales automàtiques, travessar les vies del tren, doncs hi ha estació per anar a Atenes amb ferrocarril, interessant!, i ja ets dins per embarcar.

Acostumats a la moguda del Prat això és molt tranquil.

Ara doncs cap a sopar. Avui tenim un veritable iogurt grec, en farem el tastet.

Quin tip de riure, no hem llegit les instruccions de com es menja el iogurt grec, súper àcid i potent. En fem vídeo les nostres cares han de quedar immortalitzades, una imatge val per mil paraules. Jo crec que el tast cal millorar-lo.

El Feli em va fent posar nerviosa, em diu recorda que pujarem en un avió d’hèlix.

Buf, ja em fa por volar, només falta anar amb hèlix. Jo paro orella i escolto un ppppppp, mmmmm......ai, ai, això no és motor, sinó hèlix.

Bé descansem que el despertador sonarà en una estona.

Aeroport d’Atenes N 37.93 7986, E 23.944333

Quilòmetres 91.713

Dissabte 12 d'abril

Sona el despertador, agafem lo just en una motxilla.

Amb molta il·lusió i en un moment ja som a la porta per embarcar, anem lleugers d’equipatge però no tan lleugers de nervis. Quina por!

Tot perfecte, aquests avions són molt nous, uns 40 minuts de trajecte i volen a no massa alçada, a mi em va molt bé doncs cap problema d’oïdes i veig un munt d’illes que queden en mig dels núvols. Passa l’estona molt ràpid.

Ja hem arribat, ara hem d’anar a la capital, Chora, per anar-hi cal agafar un taxi. Ens deixa al començament i així ja podem anar fent el recorregut.

Els carrers encara són buits, totes les botigues tancades, sembla que encara els estiguin posant.

Mikonos és una illa coneguda pels seus paisatges, cases pintades de blanc i blau, els seus carrers, les seves platges i pels joves una illa amb molt ambient de festa.

Molt típic de veure el que en diuen la Petita Venècia, són unes cases del segle XVIII, incrustades a la paret davant del mar, sembla que pengin. Crida l’atenció els seus colors de finestres i balcons.

El barri principal és Kastro, els seus carrers els més retratats degut a la seva imatge, el terra empedrat i amb pintura blanca emmarquen la pedra, i mantenen el color blanc de les parets. Jo mai havia vist tantes brigades de pintors, els cal estar a punt pel estiu.

Un altre lloc típic per visitar són els Molins de Kato Milli, s’han convertit en símbol de l’illa. La seva ubicació els converteix en especials doncs són a primera línia de la platja i des d’aquí es poden veure unes postes de sol magnífiques. Ja tenim previst ser-hi a la tarda.

Una altra cosa que és destacable de Mikonos és la quantitat d’esglésies que hi ha, he buscat informació i sembla ser que n’hi ha més de 800. Al llarg de la passejada que hem fet n’hem descobert una bona colla. La més famosa i més retratada és la de Panagia Paraportiani.

                           

Mikonos també te fama per ser un lloc de festa, els joves acudeixen a l’illa per les múltiples discoteques i llocs nocturns. La veritat això no puc corroborar-ho, però si que hi ha quantitat de bars i zones de restauració amb uns dissenys espectaculars.

l'illa també és coneguda per lo cara, realment dels llocs on hem estat  Mikonos és la que té els preus més elevats. Més que Santorini.

A mig matí tenim una mica de gana, normal degut a que hem matinat, ens acostem a unes taules i fem un ”brunch”, queda millor que si en diem esmorzar. Jo demano un iogurt grec, recomanat pel cambrer. Cadascú el que ens ve de gust. Caram!!!! Ara si que poden presumir dels iogurts. Fruites varies tallades a trossets, fruits secs i acompanyat d’un rajolí de mel. Boníssim!!!!!

Caminem, badem botigues, pintors, esglésies, anem al port a veure si hi ha el pelicà, es veu que va ser famós, doncs la bestiola passejava pel poble tranquil·lament. Nosaltres només vam trobar el monument.

Dinem i anem fent estona passejant pels carrerons per tal d’esperar que caigui el dia.

            

                                 

Ara penjo un resum de fotos de racons, carrerons i esglésies que ens han impactat. M’ha estat molt difícil escollir, hi ha tant i preciós, que m’agradaria compartir tot el que els meus ulls van veure. Així que aquí faig una volcada.

Esperem veure un bonica posta de sol. Ja hi som, fa un vent que quasi se’ns emporta i un fred horrible, però les vistes fan que resistim estoicament. Quina meravella, això no s’oblida mai.

Satisfets de la visita a Mikonos agafem un taxi i cap a l’aeroport. Gairebé estem sols

Aparcats aeroport Atenes

Diumenge 13 d'abril

Avui no matinem, no hi ha pressa. El pla és, anar a Atenes però en tren. Tenim l’estació a tocar de l’autocaravana. Ens és còmode i senzill. Volem fer passejada pels carrers turístics, anem mentalitzats i intentarem no angoixar-nos.

Ja hi som, hi ha moltíssima gent, de botiga en botiga, la veritat no ens cansem de veure, mirar, preguntar preus, pensem què portar per la família, pels amics... en fi ho passem molt bé.

Quan s’acosta l’hora de dinar busquem un lloc i intentem demanar algun plat típic grec. Tenim unes vistes privilegiades de l’Acròpolis.

Després de dinar ens acomiadem de la capital i com fa un dia esplèndid pensem en complir una fita que fa dies preparem, però ens cal que el cel sigui clar i avui tenim tots els requisits.

Volem veure la posta de sol sobre el mar Egeo des del Temple Poseidón.

El temple és dòric en honor al mateix Poseidón el déu grec del mar en la mitologia grega.

Hi ha una curiositat i inexplicable vers el temple de Poseidón en el Cap de Sunión, juntament amb el Partenon de l’Acròpolis d’Atenes i el Temple d’Afaia de l’illa veïna de Aegina formen un curiós “Triangle Equilàter” difícilment casual en aquells temps. I en el cas d’intencionalitat hauria estat extremadament enginyós. Casualitat?

El Cap Sunion ja és un lloc excepcional, però veure-hi la posta de sol es converteix en un moment màgic, els colors taronges, vermells entre les columnes són tot un espectacle.

El jaciment s’adapta a tancar depenent de l’horari solar.

Hem pogut aparcar a un aparcament no massa gran, hem tingut sort.

Jo he posat creueta a una altre cosa que em feia moltíssima il·lusió.

Ja tornem cap la nostra segona llar, l’aparcament de l’aeroport, demà SANTORINI!!!!!!!

Aparcament Aeroport

Dilluns 14 d'abril

Apa! Despertador, esmorzar i cap a embarcar. Potser avui hi ha una mica més de gent però no en excés.

Els avions, la mateixa companyia, la mateixa capacitat i les mateixes Hèlix. Equipatge lleuger i a volar, com si hi estiguéssim acostumats. Avui el vol és una mica més llarg doncs Santorini és més lluny, una hora aproximadament.

Ja hi som!, el vol perfecte, arribem a Santorini aeroport i ens cal agafar un taxi, ens deixa a Thira, Fira.

Quan trepitgem el poble, jo diria que encara no han posat els carrers, així que mentre ho fan intentaré fer una mica de història de Santorini.

Santorini és una de les illes Cíclades del mar Egeo. La seva configuració geològica li dona una bellesa salvatge i única. Una erupció volcànica al segle XVI a.C., la va devastar, i en esfondrar-se la caldera del enorme volcà, va deixar un paisatge accidentat, amb forma de mitja lluna i al centre del gran volcà, podem veure unes illes que li donen una imatge preciosa. A l’oest és escarpat i rocós destacant el penya-segat damunt del mar mentre que all sud hi ha un suau descens fins al mar, platges de sorra negra que enamoren als viatgers.

La costa te diferents tonalitats, blanc, negre i vermell, tot un espectable

Les dues poblacions principals són Thira o Fira i Oia,

La capital de Santorini és Thira o Fira, es troba a l’oest, ubicada arran del penya-segat i mirant la Caldera del volcà.

L’accés des del mar es pot fer amb telefèric funicular, o bé pujar 600 esglaons.

Les seves cases color blanc, moltes excavades dins la roca volcànica, els seus carrerons encantadors amb porticons de colors, molts comerços, un autèntic poble mediterrani. El poble viu del turisme sobretot dels creuers que tenen parada obligatòria.

Anem recorrent el poble primer fent pujada per la costa on veiem un hotel toca l’altre, amb unes terrasses espectaculars on no hi falta detall, piscina, jacuzzi, decoració amb bonics coixins, estàtues de pedra, plantes, bar... de tot. Aquests dies gairebé són buits però ja s’estan preparant per la temporada.

La pujada és pujada i cada uns quants passos un esglaó.

La baixada la fem paral·lels però per interior, els carrers ja els han posat i els comerços han obert, ens crida l’atenció la quantitat de joieries que hi ha, jo diria que esperen el creuerista ric, molt ric. No tothom hi te accés.

Thira te bons museus, El museu Arqueològic, el Museu Prehistòric i el Museu Folclòric

La Catedral Catòlica dedicada a Sant Joan Baptista, qui té un bonic campanar i un rellotge de ben segur retratat per tothom.

La Catedral Ortodoxa de Thira conté importants frescos dedicats a la Presentació de la Mare de Déu.

Ja donem per visitada Thira i just a la parada d’autobusos, n’agafem un que ens portarà a Oia.

Jo diria que quan diem Santorini ens venen les imatges d’Oia.

Cases esglaonades, carrerons, empinats esglaons dels seus carrers, curvatures,  color blanc impol·lut i un mar, jo després de veure aquell panorama he afegit a la meva paleta de colors el “ blau Santorini”, Mare meva!!!! Quin espectacle!!!! Les cúpules color blau que ressalten envoltades de cases color blanc.

Moltes botigues, moltes galeries d’art, botigues d’antiguitats...

L’església Panagia Platsani, una gran església Ortodoxa, és la més antiga de Santorini. Situada a la plaça principal de Oia. Aquesta Església te sis campanes, parets blanques i cúpula blava. Amb vistes espectaculars al mar Egeo. El terra de marbre. És punt de partida per visitar Oia.

Les ruines del Castell Agios Nikolaos i les muralles.

Els molins.

La platja roja Kokkini Paralia.

Vistes a la caldera.

Les cúpules blaves més famoses d’Oia pertanyen a dues esglésies : Agios Spyridonas i Anastaseos, són una al costat de l’altra i són un icona de l’arquitectura de les illes Cíclades.

Es poden veure des del carrer principal, just abans d’arribar a una joieria nomenada "Alexandros", fer el carreró fins veure el mar i les cúpules.

Ens crida l’atenció la construcció de les cases, totes tenen el mateix format, i... perquè?

Doncs degut a que les construeixen amb bona resistència als terratrèmols, volums senzills, obertures petites que les fan més estables.

La forma corba de les cúpules també facilita el drenatge de l’aigua de la pluja.

S’utilitzen materials locals com la pedra volcànica i el guix, això aporta un aspecte distintiu a l’illa, sumant-li les cúpules de les esglésies, d’influència bizantina, font d’inspiració per l’arquitectura grega.

Tot plegat fan que Santorini tingui un paisatge únic, juntament amb les parets blanques i el color del mar i del cel. Un espectacle fabulós.

No ens cansem de pujar i baixar, aturar i caminar. Val a dir que no vull imaginar a ple estiu aquests carrerons estrets, calorosos i plens de turistes. Ha de ser espantós. Nosaltres hem gaudit de les vistes tot i que ha fet calor, dia excepcional, anem traient capes.

Dinem, descansem doncs ha estat un dia de molta pujada, baixada i esglaons.

Ens acosten a la parada d’autobús amb temps doncs la puntualitat no és massa lo seu.

Fem una parada a una gelateria molt important de Santorini.

Un cop estació d’autobusos taxi i cap a l’aeroport.

Dia meravellós. Jo poso un altra "Creueta". Una visita a Santorini que per cert no era previst.

La nostra segona llar espera, fem bona dutxa, sopem i a descansar.

Aeroport Atenes

Dimarts 15 d'abril

Avui no hi ha pressa, ja deixem Atenes per anar pujant i direcció a Iogumenitza.

Travessem el pont sobre el riu Artirio. Aquest pont està ubicat en la intersecció de dues rutes importants.

La autopista Tesalónica entre Patras i Atenes que uneix les tres ciutats mes importants de Grècia, Eix occidental de Kalamata, Patras i Iogumenitza

Encara volem visitar una altra Illa, Leúcade, Leucas o Lefkasn noms que al llarg de la història han descrit aquesta illa de blancs penya-segats banyats per blau elèctric del mar Jònic. És la quarta illa més gran del mar Jònic i és connectada amb terra ferma per un pont de 50 metres de longitud.

El que destaca de l’illa són les espectaculars platges de rodats, sorra i aigües cristal·lines color turquesa. Penya-segats, cascades, petits pobles amb ports encantadors, moltes tabernes i cafeteries. Fem un recorregut per l’illa i busquem un lloc per fer nit.

Trobem una mena de granja, pàrquing, càmping.

Un bon lloc, estem envoltats de cavalls, un paó que no para de cantar i desfilar ensenyant les seves plomes precioses, unes oques, una mica de tot.

Unes bones dutxes i serveis.

La nit molt tranquil·la.

Lefkada

Camper Stop N 38.8238, E 20.669373

Quilómetres 92.186

Dimecres 16 d'abril

Ens despertem envoltats d’una bona colla d’aviram, la veritat és molt bonic, ens acomiadem del senyor del càmping i volem fer una passejada per l’illa.

Pugem a un poblet des d’on es pot veure la Muntanya d’Olimp. Quan parlem d’ella ens l’imaginem sola i imponent, doncs realment no és així , és situada en un Parc Natural preciós i ple d’història i mitologia.

Barrancs, cascades, monestirs, pobles amb encant, un bon lloc per fer-hi passejades. Ara bé sense oblidar que l’entorn va ser seu dels deus grecs, liderats per Zeus, el rei de la majestuosa muntanya.

Seguim fent ruta per l’illa gaudint d’unes platges que donen fe del seu nom.

Busquem on aturar per dinar, veiem una esplanada a peu de platja on ens atrevim a fer una mulladeta de peus, passem unes hores molt relaxats.

Quan ja cau el dia arribem al Port de Iogumenitza, per fer-hi nit i així al matí ja podem fer papers d’embarcament.

Port de Iogumenitza  N 39.487099, E 17.947810

Quilòmetres 92.332

Dijous 17 d'abril

Hem fet nit amb diferents autocaravanes aparcades a peu del Port.

El Feli i la Núria s’acosten a les oficines per saber quin ordre ens cal seguir. És diferent del port de Brindisi, hi ha més control. A nosaltres ens fan passar per l’interior de l’edifici, ensenyem papers i res més.

El Feli ha d’aturar i un senyor de la duana entra dins l’auto mira i remira, la veritat si haguéssim hagut de pagar per olives comprades, la ruïna total. Però com no portàvem cap resta arqueològica, no érem del seu interès.

Ens recull, ens situen al carril i a esperar.

Ja ens toca, entrem al ferry i cap dalt. Aquest vaixell és més gran que l’anterior. Ens impressiona el disseny, és com si fóssim en un episodi de “Vacaciones en el mar”. Un piano blanc lacat al mig de la sala damunt d’una tarima. Uns sofàs grans i molt confortables. Uns cambrers ben uniformats. En resum molt còmode.

Passen les 9 hores, amb el canvi d’hora conseqüent. Anem directes a l’aparcament de Brindisi (Itàlia), descansem i demà ja enfilem Itàlia.

Coordenades Aparcament de Brindisi N 40632560, 

E 17.947810

Quilòmetres 92.332

Divendres 18 d'abril

Avui tinc una proposta, quan jo dic...us semblaria bé... ja tremolen.

Doncs resulta que ja fa uns anys, per les mateixes dates vam anar a un supermercat prop de Pompeia i vaig comprar uns xocolates per les mones. Eren bones i molt boniques. La meva idea va ser acceptada, no amb una alegria exultant però cap a Pompeia falta gent. Amb el Maps vam ajudar-nos per trobar el supermercat. La veritat la recerca no va ser molt interessant però alguna cosa trobem.

Mentre rodem ens acomiadem del Vesuvi, molts records.

Ens posem en marxa i decidim agafar l’autopista central, no la de la costa doncs el paviment de baixada era molt defectuós.

Fer aquesta ruta ens aporta tranquil·litat doncs tantes vegades com hem visitat Itàlia sempre la fem servir.

Paciència i anar fent quilòmetres.

Aturem a Fabro àrea de Itàlia N 42.873873, E 12.015634

Quilòmetres 93.065

Dissabte 19 d'abril

Despertem i apa a tornar a fer carretera, mirar paisatges, La Toscana i anant, anant.

La ment va fent repàs del que hem vist, del viscut, de totes les coses boniques. Realment una gran experiència.

Ja terra en francesa busquem àrea i aturem a Saint Martin de Crau, una mica després d’Arlés.

Zona tranquil·la Coordenades N 43.638663, E 4.819645

Quilòmetres 93.838

Diumenge 20 d'abril

Ja som molt a prop de casa, sentiments oposats, ganes de veure la família, arribar a casa, d’altra costat, la feina, en fi tornar a la normalitat, però podem dir... Molt satisfets de tot el que hem viscut.

                       

Terrassa, Quilòmetres 94.268

Total quilòmetres 6.250