12 de març de 2022

Escòcia 2018

 

Escòcia

Feli, Mª Carme i Núria. 

Del 10 al 25 d’agost

Sortim de Terrassa el divendres 10 d’agost del 2018, a les 11h 35minuts.

Quilòmetres 15.414

Destí Escòcia

Sortim amb bona caloreta, parem a dinar a le “Village Catalan”, hi ha hagut molt embús a la Jonquera.

Agafem la sortida direcció Clermont Ferrand, la temperatura va pujant i decidim aturar per respirar, a l’àrea de Caylar, prop de la Couvertoirade, baixem per refrescar-nos una mica i escolto un “pssssssssssss”, surt de la roda bessona dreta. Efectivament hem punxat. Apa! Telefonem al 112, al RACC, per fi arriba una grua, el noi diu... tout est fermé. Ens canvia la roda per la de recanvi i ens dóna l’adreça d’un taller de Pneus a Millau. Pneus 2000, busquem on fer nit no massa lluny del taller. Les escoles una bona opció.


Coordenades

346 Rue Claude Debussy

Quilòmetres 15.825

Dissabte 11 d’agost del 2018

Nit molt tranquil·la, a les 7’30 ja som a la porta del taller.


El mecànic de poques paraules, mira la roda, mira la vàlvula, i veu que falla, canvi de vàlvula, 16 eurets i feina feta. Que bé!!

Direcció Giverny, ens trobem amb molt trànsit, retencions i avancem molt lentament.

Per fi arribem al nostre destí, hi ha una àrea, amb bastantes autocaravanes.

Fem una ullada, mirem horaris i descansem.



Coordenades,  Área Giverny, Fundació Monet 49.073479, 1.529919

Quilòmetres 16.5533

Diumenge 12 d’agost del 2018

Giverny

He llegit que el gran pintor Monet va viure a Giverny, i que ara és com un museu per visitar, així que aquí estem. M’agraden les obres de Monet i tot el que sigui relacionat amb els seus treballs m’interessa.

Claude Monet va viure en aquesta casa des de l’any 1883 fins el 1926 en que va morir. S’ha procurat mantenir la casa tal com era, amb els colors i papers pintats d’origen.






Monet gran amant dels jardins va reconduir el riu “Epte” per tal d’aconseguir uns bons paisatges. Ells van ser mussa per la seva obra. Sempre deia que la natura era molt important per la seva inspiració.

Els jardins es divideixen en dues parts, restaurats segons indicacions del propi Monet.

Una part on hi ha plantades moltíssimes flors i caminets en diferents formats.

I l’altre costat un jardí aquàtic on es pot veure un llac ple de nenúfars, lloc on es va inspirar per fer els seus quadres, queda clar que sentia passió  per l’art japonès. L’estil del pont i el tipus de plantes, tot recorda el Japó.

Ens acostem a la taquilla i traiem les entrades.


La visita val la pena, l’interior de la casa, els seus colors, mobles, decoració. Tot et trasllada al que va ser la seva vida. La cuina, l’estudi, amb un munt d’obres, ple de color i bones vistes.








I ja als jardins... flors de mil colors i tipus, insectes volant de flor en flor, no se si la papallona és més bonica que l’abella,













 i... quan arribes al jardí dels nenúfars, meravella pura, retrates d’un costat a l’altre, d’un racó cap aquí, cap allà, dalt del pont, des d’altre costat, els reflexes, en fi hem gaudit molt.








Deixem la visita i anem a dinar a l’auto.

Ens posem en marxa direcció al port de Calais, som a uns 300 quilòmetres.

Ja arribats a port, traiem bitllets, tenim Ferry a les 20hores.



Fem travessa del Canal de la Mànega, i toquem terra anglesa. Circulem uns 22 quilòmetres per aparcar a l’àrea de Canterbury, però és tancada, baixen barrera a les 20h30’ decidim aparcar a la sortida.

Nit molt tranquil·la.

Coordenades Canterbury, 246, Park & Ride N 51.261398 E 1.10037

Quilòmetres 16.875

Dilluns 13 d’agost del 2018

Després d’esmorzar entrem a l’àrea, buidem i omplim aigua, doncs anem una mica baixos.

Anem direcció Alwick, en aquest poble hi ha un castell on s’hi va rodar la pel·lícula d’en Harry Potter.

El viatge s’ha fet llarg, pesat, avorrit, tensionat. Tantes obres, tants embussos, tantes aturades, ens fa estar una mica tensos.

A l’arribar tot es tancat i nosaltres que estem cansats no ho gaudim gaire.






Decidim marxar i arribar a Jedburgh, per visitar una famosa Abadia.

Hi ha una bona àrea i molt propera a l’Abadia.


Coordenades Jedburgh 7, Abbey Bridge End N 55.475201, W-2.55511

Quilòmetres 17.573

Dimarts 14 d’agost del 2018

Ens despertem amb hora catalana, esmorzem i ens vestim una mica abrigats, no tinc fred però la rebequeta i el pantaló llarg són desitjables.

Ens acostem a l’Abadia, encara és tancat, passegem, fem temps.

Ja obren i fem visita. Ens cal agafar la mentalitat de que som a Escòcia i els monuments tenen molta història però pocs s’aguanten drets.

Tot i així la trobem molt maca.















Tornem cap a l’auto i anem a Kelso, un altra Abadia, és petita però molt interessant.







Ara la següent és l’Abadia de Melrose.

Un cop aparcats aprofitem per dinar mentre cau un plugim. Segur que d’aquí poc para. Som a Escòcia, es normal. Efectivament no tarda a sortir el sol i anem a fer visita.

Realment una passada! Molt molt bonica.










Seguim direcció al Castell de Tantallon, S’alça imponent en el promontori d’un penya-segat molt ventós a l’Estuari de Forth enfront del mar del Nord i l’illa Bass Rock, va ser construït al voltant de l’any 1350.

Tantallon té en realitat una sola muralla que protegeix l’accés al promontori, i els tres altres laterals són defensats pels penya-segats que donen al mar.

Busquem un lloc per poder tenir bona vista, i caram! Quin paisatge! Fins i tot veiem un arc de Sant Martí i l’illa de Bass Rock, plena d’ocells i una antiga presó.






Seguim direcció Edimburg i veiem un poblet molt bonic, North Berwick, anem poc a poc, buscant on aturar i un senyor escocès amb una autocaravana bastant atrotinada ens indica un lloc “free” i xulíssim.





Realment fantàstic!!!

Coordenades North Berwick, Haugh Road N 56.057499, W-2.69814

Quilòmetres 17.717

Dimecres 15 d’agost del 2018

Sortim del lloc privilegiat i avui toca visitar la capital, jo no recordava que fos tan complicat trobar un lloc on aparcar, fa anys vam ser-hi, de fet no utilitzàvem buscador d’àrees, però Edimburg ens és complicat, molt complicat, només fem que donar voltes per la ciutat, així que decidim buscar un càmping, escollim Mortonhall Caravan & Camping Park, Coordenades N 55.903516, W-3.180193

Aquest càmping és molt gran, espaiós i verd. Te parada de bus a la mateixa porta, uns 5 minuts de la porta del càmping. De busos en passen molt sovint, cal portar els diners justos. 35 minuts de trajecte, moltes parades i molt trànsit.




Ja hi som, Edimburg està de festa. Hi ha moltíssima gent, la veritat molt angoixant. Ens va bé doncs fem una primera exploració, Edimburg no és una ciutat fàcil, te molts desnivells i molts racons.

Durant el mes d’agost s’hi fan festivals:

L’Edimburg International Festival, te una durada de tres setmanes, reuneix grups de teatre, dansa, música i òpera d’arreu del món.

L’Edimburg Festival Fringe , composat per vuit  companyies de teatre.

L’Edimburg International Film Festival, és el més antic del món.

El Royal Edimburg Military Tattoo, Festival que es celebra cada any en el Castell, a l’esplanada, és un dels esdeveniments més multitudinaris.














Tots aquests festivals, repartits per tota la ciutat fan que hi hagi gent per tot arreu.

Visitem el lloc, on tantes hores l’escriptora de la col·lecció Harry Potter s’instal-lava, per tal d’inspirar-se en la seva obra.



I de les botigues d’objectes Harry Potter, ja no en parlem, la Núria s’ho passa molt bé, en quedem embadalits! Tot sembla real.





Ja comença a enfosquir anem cap a la parada del bus, quedem encantats amb els colors del cel contrastant amb els edificis de la ciutat. Molt bonic, i ja ens recollim.






Coordenades Mortonhall Caravan & Camping Park, Coordenades N 55.903516, W-3.180193

Quilòmetres 17.796


Dijous 16 d’agost del 2018

Una fantàstica dutxa, un bon esmorzar i apa!!!! A conquerir la ciutat.

Sol esplèndid, una mica de plugim i tornem a tenir sol. Quan anem a buscar el bus passem per un camp on hi ha vaques escoceses, la vaca de les Highlands o Hairy cow, es deixen tocar, ens hi acostem i retratem.




Ja tornem a ser a la ciutat, caminem amunt, avall, veiem el més important

La Royal Mile o Ciutat vella, és el barri més famós d’Edimburg, és una gran avinguda plena de museus, botigues i artistes de carrer.

En aquests carrers hi ha carrerons molt estrets en mig dels edificis històrics.




La Catedral de Sant Giles









El Castell d’Edimburg.








Victòria St. i Grassmarket, les façanes de colors fan una de les imatges més boniques, el carrer és ple de restaurants i pubs.


Princes St. i els seus jardins, és l’avinguda principal de la ciutat nova, un dels carrers més sorollosos i ambientats de la ciutat. Hi ha bones extensions de jardins.





Passem tot el dia per la ciutat, és molt bonica però també esgotadora. Ja anem a buscar l’autobús i el cel ens torna a oferir una bona varietat de colors.



Divendres 17 d’agost del 2018

Avui deixem la capital i anem a visitar el Castell Blakness. coordenades 56.006156, -3.516139

Aquesta fortificació te una forma allargada i estreta, se li diu “el vaixell que mai ha navegat”. A les torres nord i sud se les anomena “tronc i popa” i la torre central “pal principal”.






Des de la seva restauració el castell s’obre al públic com a monument històric. És buit excepte una sala on hi ha una mica d’exposició.

El castell també s’ha utilitzat per fer-hi rodatges de pel·lícules.

Al deixar el castell veiem el Pont de Forth, aquest pont és el més antic, el més conegut i de més interès tecnològic i paisatgístic. L’any 2015, el pont del ferrocarril va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.


Ara volem anar a veure unes enormes estàtues en forma de cavalls, The Kelpies, coordenades 56.01917, -3.75548, aquestes escultures estan situades en un bonic lloc, jardins i canals. Un bon lloc per passejar sigui matí o tarda.

Fan 30 metres d’alçada i pesen 300 tones cadascuna.

Aquestes impressionants escultures tenen diferents simbologies. Volen rendir homenatge als cavalls de tir, que des de tants anys han utilitzat els pagesos escocesos per treballar camps i terres.

També, una simbologia mitològica, segons la llegenda unes criatures sobrenaturals, en forma de lluents cavalls atrauen les víctimes i si vas amb ells t’arrosseguen al fons del riu, o llacs propers.





Al voltant de les estàtues hi ha el canal de Forth i Clyde, ple de vaixells. I com a curiositat veiem de quina manera poden accedir al gran canal fent servir la metodologia de les rescloses, omplir aigua, enfilar el vaixell i així poder sortir. Molt curiós.




Seguim direcció el Castell de Stirling, coordenades 56.12379, -3.94742.

Aquest castell situat al cim d’una gran roca, és Patrimoni Nacional i molt important per la història escocesa.


Ja arribant, veiem que tot és tallat, ens hem de conformar i veure’l des de baix. No entenem massa quina és la causa, però ens obliguen a donar la volta per Glasgow, nosaltres volem anar a Luss i el llac Lomond. Quina volta tan pesada!!! Realment aquest país ens deixa clar que no tenen massa bé la circulació viaria. Embussos i retencions arreu.

Per fi arribem a Luss amb una bona pluja. Visita lleugera, humida i fem algunes  fotos.









i cap a buscar lloc per dormir a Oban.

Coordenades Àrea Oban N56.40948 W5.47142

Quilòmetres 18.114

Dissabte 18 d’agost del 2018

Aquesta localitat és coneguda com a “Porta de les illes”

Hi veiem un amfiteatre dalt d’un turó, i una bonica costa.







Ja en marxa, busquem una oficina per agafar el Ferry que ens porti a les Illes de Mull. A les oficines d’Staffa Tours ens aconsellen un tour a les 3 illes.

Agafem el Ferry fins a Craignure, el temps és humit i plovisqueja. Després ens fan pujar a un autobús fins a Fronnphort, una bona passejada per una carretereta molt estreta, realment, el conductor se la coneix, veiem bonics paisatges i la fauna típica de les illes.







Arribats a Fronnphort, poblet de poques cases. Aquí s’agafa un vaixell que ens porta fins l’illa d’Staffa






El mar està bastant esverat, la barca va d’un costat a l’altre. Si fa bon dia es poden veure foques, nosaltres només en veiem una, ens acostem a l’illa i és espectacular, no és molt muntanyosa, però té uns penya-segats diferents de tots, són columnes basàltiques que donen una forma capritxosa a l’illa. Si hagués fet bon temps ens haguessin acostat i deixat baixar per entrar a la Cova del Fingal. Però no podíem pas apropar-nos doncs el vaixell podia estavellar-se, així que, a distància la costegem. Realment una preciositat.







Amb el mateix vaixell ens porten a conèixer l’altra illa, Iona.















El Feli necessita trepitjar terra ferma, està una mica marejat, navegar no és lo seu.

Iona, és una illa molt petita, la seva bellesa és totalment natural.

Les platges, les muntanyes, les ovelles i vaques pasturant, ens donen una imatge de postal.

L’Abadia,

Les Creus celtes,

La Capella de Sant Oran, situada en el cementiri. Es diu que hi ha enterrats 48 Reis escocesos, 8 de Noruega i 4 d’Irlanda.

El Convent de Monges Agustines.

La Creu de MacLean

L’Excursió ha durat tot el dia, ha estat molt profitosa, ens ha ajudat a conèixer una mica més el país, la seva gent, la seva cultura i sobretot destacar l’amor que senten per la seva terra.

Arribem a port ben cansats i molt humits.

                          

Diumenge 19 d’agost del 2018

Avui ens despertem a les 7 hores, nostres. Volem arribar al viaducte de Glenfinnan i veure la màquina de vapor del tren Jacobite. És el tren que apareix en totes les pel·lícules de Harry PotterEl Hogwarts Express. 



Ens fa il·lusió veure’l passar fumejant i xiulant.

Les coordenades ens porten al mirador N 56.87143, W-5.4383

Som molts qui estem esperant, veiem gent sota el viaducte, uns dalt, a prop de la via, , d’altres a l’altre costat. A les 10:50 es fa un silenci absolut, tot seguit escoltem una remor i seguidament veiem el fum, ja s’apropa, ja el veiem. Fa el trajecte travessant el viaducte, quan és més o menys a la meitat disminueix la marxa i xiula amb força, poc a poc, torna a agafar velocitat.




És bonic de veure’l i de retratar.

Des de l’aparcament es veuen uns paisatges de postal, per un costat el viaducte i per l’altre el monument Glenfinnan, que s’alça al costat del llac Shiel, en record a l’aixecament Jacobita de 1745.

Aquesta torre de 18 metres es va edificar en honor als homes que van lluitar, podria passar desapercebuda però en estar envoltada per les aigües del llac, les ondulacions de les Highlands, i els prats tan florits, tot plegat fa que oblidem tot el que allà va passar i que va canviar la historia d’Escòcia.

Deixem aquest lloc i anem direcció al Castell Elian Donan. Coordenades N 57.26666 W-5.51666

A mi em fa molta il·lusió visitar-lo doncs és tot un símbol d’aquest país.







Ja hi som, fa un bon sol, trobem lloc on aparcar, dinem i anem a fer fotos, interior i exterior del castell.

Molt satisfets anem direcció  a l’illa de Skye. Per passar a l’illa no cal agafar el Ferry, hi ha un pont.

Un cop entrem a Skye el tema aparcar es fa complicat, tanques arreu i amb rètols de prohibició. Decidim aparcar al càmping, Sligachan, 7’5 & per persona, lavabos prou bé.




Càmping, SligachanCoordenades N 57.292587, W-6.175442

Dilluns 20 d’agost del 2018

Fem una bona dutxa i ens posem a recórrer l’illa Skye, el dia va aixecant, volem donar la volta a l’illa, ho fem començant pel cantó dret.

Primera parada Portree. És la ciutat més gran de l’illa de Skye. El que s’ha de veure són les casetes de colors davant d’un port amb un encant especial. Molt bonic.



Visitem l’oficina de turisme, ens donen un mapa que ens ajuda a trobar tots els punts amb encant de l’illa.

Old Man és una muntanya d’on sobresurt una formació rocosa de curiosa estructura, com si d’un menhir es tractés. Es pot veure a bastants quilòmetres de distància, també s’hi pot arribar fent una passejada.




Mentre anem avançant veiem uns paisatges dignes d’admirar. La verdor, el mar, els penya-segats, i sobretot les pastures que ens acompanyen arreu on anem.










Arribem al famós penya-segat de Kilt Rock, hi ha bastants cotxes, és lloc molt turístic, es veuen obres, imagino que estan fent un punt d’informació i possiblement cobraran per fer la visita. Ja es veurà.





Com a molts llocs d’Escòcia escoltem una gaita, el músic porta el vestit típic del país.

Amb el so de fons i l’espectacle que la natura ens ofereix, no necessitarem fotografies per recordar, doncs, això no s’oblida mai més.

Aquest penya-segat Kilt Rock, recorda la forma de “Kilt” o faldilla escocesa.

                          

Aquí hi contemplem la Cascada de Mealt, un meravellós regal de la natura. Senzillament preciós.

                                    

Ben a prop hi ha la Vall i Piscina de les Fades


Veiem unes runes del que havia estat una mina, es veu que en aquesta illa hi havia terres de diatomees, s’utilitzava per fabricar un tipus de totxo refractari. Tot i que aquesta terra té un ventall d’utilitats, begudes, sucres, cosmètics, productes químics, pintures, explosius i olis industrials.




I a tocar del mar observem columnes basàltiques que han anat desprenent-se donant mostra de la geologia de l’illa.

Seguint el recorregut de l’illa ens acostem al Castell de Dunvegan. Aquest castell pertany a la família MacLeod del clan que porta el seu nom.

És el castell que ha estat habitat més temps, actualment es pot visitar, està envoltat de bonics jardins i des de la riba del llac s’hi fan excursionetes al voltant.













Ja va caient el dia, donem l’illa per visitada i tornem al càmping per descansar.



Càmping, Sligachan, Coordenades N 57.292587, W-6.175442

 

Dimarts 21 d’agost del 2018

Ens despertem buidem i omplim, cal aprofitar allà on trobem serveis.

Avui destí al Llac Ness, és un llac que s’estén uns 40 quilòmetres. El que te més profunditat de tot Escòcia i amb gran quantitat d’aigua dolça.

Aparquem al Castell Urquhart, doncs des d’aquí hi ha boniques vistes.


Més que un castell són unes restes històriques d’una gran fortificació. Fem bona visita, pugem dalt de la torre, un esplèndid mirador i també ens acostem a l’aigua.






Jo fent broma vaig dir que estava segura que veuria el monstre Nessie, i mentre viatjava vaig anar fent amb ganxet una mena de drac/monstre, que vaig acostar i retratar de mil maneres amb molta il·lusió.

Jo puc dir que he vist al Nessie. Jajaja i una mica remullat com si d’un bateig es tractés.











Ha estat divertit, i exitós. Els turistes també l’han admirat i retratat.

Després de fer una bona passejada anem a Inverness, és la capital de les terres altes. Aquesta ciutat és travessada pel riu Ness. No és una ciutat plena de monuments ni obres arquitectòniques, fa anys que vam ser-hi, no la recordava gaire, els ponts que travessen el riu, el centre ple de botigues, unes galeries amb activitat comercial.













La Catedral d’Inverness, catedral de Sant Andreu.

La llibreria Leaky’Bookstore, una llibreria amb molt d’encant ple de llibres de segona mà.

I la tranquil·litat que es respira en aquesta ciutat podríem dir que són les característiques principals d’Inverness.

Visitem el Castell-observatori, des d’on es veuen unes boniques vistes.

                            

Fem una passejada i ens dirigim a Ullapol, un bonic poble de pescadors, recordo que anys enrere vam veure un cel espectacular, enguany res de l'altre món.



Aturem a l’àrea/ càmping, senzill i acollidor

Broomfield holiday Park. Coordenades N 57.894785, W-5.163231

Quilòmetres 18.846

Dimecres 22 d’agost del 2018

Aquesta  nit ha plovisquejat, però ens despertem amb un dia clar, cel net i molt bones vistes.

Omplim gasoil prop del port, paisatge molt bonic i en fem fotos.




Ara ens anem cap a Pitlochry, però ho fem travessant les Terres altes d’Escòcia més rural i agrícola, amb la il·lusió de trobar les vaques peludes o Hairy cow. En el nostre viatge anterior n’hi havia moltes donant una imatge molt característica del país. Anem fent carreteres petites, estretes, ara deixo pas, ara me’n deixen. Al fer bon dia veiem i gaudim dels paisatges. Però ens sorprèn la quantitat de plantacions d’arbres, i camions constantment carregats de troncs, això no ho recordàvem pas. Total, arbres molts però vaques peludes cap ni una. D’altra raça si, i moltes s’assemblen a toros, però són vaques. Imaginem que deuen ser més productives i el negoci és el negoci.



Ja som a l’alçada de Inverness, el deixem enrere i anem direcció Pitlochry.

Aturem per veure el Castell Blair, és de color blanc i dona vida al poble, s’hi fan moltes concentracions de cavalls.

El poblet te molt ambient, cases victorianes, destil·leries, moltes flors i tota la decoració amb temàtica del seu clan.






I ara ens acostem al riu per veure una curiositat. Com ja sabem els salmons enfilen amunt per fresar, i aquí hi ha un gran desnivell, problema pels pobres salmons. Doncs hi han fet una mena d’escala per així poder anar saltant i enfilant. Molt curiós.




Ara tornem a viatjar i ja busquem on dormir.

El Feli busca un àrea, i... anem anant, es va fent fosc, molt fosc, només s’escolten ovelles, no es veu res de res. Per fi arribem, hi ha una furgo, tot fosc, mica de basarda, calladets ens posem a dormir.

Àrea Grey Mare’s Tail Nature reserve.

Coordenades N55.41779 W 3.28646

Quilòmetres 19.371

Dijous 23 d’agost del 2018

Quan ens despertem el paisatge no pot ser millor, som al vell mig d’un parc natural. Un riuet, un pontet, tot de color verd. Fem fotografies i després d’esmorzar ja acomiadem Escòcia.









A partir d’avui ja carretera i més carretera i anar baixant.

Arribem al Ferry a les 18h aproximadament.





Ja a Calais és fosc, busquem una àrea, llunyana i és desapareguda, però veiem un camp de futbol a Saint Omer, molt bon lloc. Aturem i descansem.


Quilòmetres 20.111

Divendres 24 d’agost del 2018

Fer la travessia de França no és fàcil, embussos, obres, trànsit i creuar París, una història. Però, anem fent, anem rodant fins arribar a Millau, aturem, diem per avui suficient.




Quilòmetres 20.995

Coordenades Millau N 44.095365, E 3.023147

 

Dissabte 25 d’agost del 2018

Sortim de l’aparcament del Viaducte de Millau, ens queden 400 quilòmetres per arribar a casa.

Tenim una bona tornada, entrem a Terrassa a les 13h 30’

Quilòmetres 21.395


En total hem fet 4.697 quilòmetres

I com ja és un clàssic en els nostres viatges, les meves feinetes de ganxet commemorant el País, Escòcia.




 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada