BURGOS, SANTIAGO DE COMPOSTELA, LEÓN, ASTORGA, VALLADOLID.
Setmana Santa
2022
Feli i Mª Carme
Del 9 al 19 d’abril del 2022
Sortim de Terrassa el dissabte 9 d’abril del 2022 a les 9hores 36
minuts
Amb Quilòmetres 55.669
Direcció Saragossa, les carreteres estan tranquil·les, parem a dinar
a Sobradiel i prosseguim.
El paisatge molt bonic, la Rioja molt neta i molt ben cuidada,
Navarra, camps i camps de ceps i sembrat, es fan notar les pluges que han
caigut aquests dies, doncs tot és verd. Els camps de colza ja son de color groc
intens. La veritat aquestes vistes donen un bon grau de pau i tranquil·litat.
Arribem a Burgos que encara el sol és molt enlaire.
Aquesta àrea és bastant nova. L’espai destinat a les autocaravanes és per
unes 25. Però com s’omple fàcilment, hi ha opció d’aparcar al voltant, un gran
aparcament on s’hi fa mercadal els dissabtes i dimecres però és grandiós.
Fem un resum del que volem veure de la ciutat:
La Catedral de Santa Maria, el Papamosques, les vidrieres, passejada pels
parcs i zones verdes, el Castell, l’Arc de Santa Maria i el Casc històric.
Llegim que la catedral és una mica lluny gairebé una horeta caminant, així que descarreguem patinets i a modo bicicleta el “Gps” ens indica per on hem d’anar.
Per fi ens trobem al mig de Burgos, que bonic! I la gent quina
elegància, les criatures, els pentinats, les sabatetes de xarol, oh! Tot propi
de les “castilles”, anem caminant pel centre i gaudim dels carrers, edificis,
monuments, fins trobar la Catedral de Santa Maria, molt d’ambient, entro
a buscar el Papamosques, tan típic, i m'espero a que soni, feia anys que no el
veia, m’ha fet il·lusió.
Sortim i busquem una pizzeria, avui és dissabte i toca pizza. Just davant
la catedral en mengem una, tot i ser congelada i passada pel forn, no està
malament.
Ja comença a enfosquir fem passejada pels jardins i el centre, gaudim del ambient
burgalés, la majoria a peu dels bars amb una bona copa a la mà. Això si, molt
abrigats.
Mirem rellotge i diem ja és hora de tornar, ens orientem amb el
riu i seguint el carril bici anem amunt, i amunt, i amunt! “De noche todos los
gatos son Pardos”, sort del mòbil ho veiem tot igual, buf quin apuro!
Per fi arribem.
Coordenades N 42.354368, W 3.673176
Contents de la visita.
Nit molt tranquil-la i freda.
Quilòmetres 56.254
Dissabte 10 d’abril del 2022, Diumenge de
Rams
L’àrea avui està a petar.
Tot l’espai ben ocupat, hi ha servei per omplir i buidar.
Jo aquest matí n’he comptat unes 100 d’autocaravanes.
Nosaltres sense pressa anem direcció Santiago, uns 500 quilòmetres, bona carretera, parem a dinar quan falten uns 100 quilòmetres i arribem a l’àrea Aparcadoiro de borde de Salgueiriños
Coordenades N 42.894501, W 8.53225
S’abonen 4’15 € per entrar. Cada nit que fas són 14 €.
La noia de recepció, xerrameca a més no poder ens explica vida i miracles i
en un planell ens diu com arribar al poble, sigui caminant o en bus, o en taxi.
Llocs on menjar, on fer tapes, que
visitar etc. Una dolçor de noia.
Agafem caminet i cap al centre doncs fa baixada. Dia esplèndid, molt poca
gent, podem travessar la Porta Santa, fer visita a la basílica i veure el Sant,
no pas abraçar-lo, doncs pel tema pandèmia està restringit.
Voldríem visitar la porta de la Gloria, però cal demanar-ho per internet, ho busquem i ens fem tal embolic que ens acostem a la noia qui controla les entrades, amb molta educació li demano si ens pot ajudar, ella sii siii un “momentiño”, mirem calendari i tot està esgotat, però ens diu, “agarda un momento”, allà, a peu dret, una bona estona, fins que van sortir algunes persones i ens deixa passar. Oh quina il·lusió, unes escales i cap dalt, la veritat impressiona, tant net i acolorit. Però amb tant d’advertiment...no foto, no vídeo, no tocar, només faltava... No respirar, el vigilant deuria complir ordres però es fa fins i tot insolent. Sap greu, avui dia que amb el mòbil no cal flash, quin mal faig fent una foto de record, doncs re de re. La veritat em va deixar un mal gust.
En fi, marxem i continuem, una bona passejada i buscar
un lloc per fer un soparet.
Anem a la parada del bus i esperem, al ser diumenge no en passen amb freqüència, així que, busquem un taxi, 6 eurets ben pagats i ens deixa just a l’autocaravana.
Ben contents i a descansar
Àrea Aparcadoiro de borde de Salgueiriños
Coordenades N 42.894501, W 8.53225
Quilòmetres 56.737
Dilluns 11 d’abril del 2022
Una nit amb molta pluja, cap sorpresa, doncs ja era previst.
Tot apunt per anar a conquerir la ciutat.
Sortim i fem la caminada per anar hi, fa un temps inestable, portem paraigües.
Avui fem l’entrada per la plaça de l’Obradoiro, quan es podia aparcar a les
Universitats aquest era el recorregut, ens ha agradat recordar-ho.
Caminem, fem fotos, i ens dirigim a l’Alameda, m’ha encantat. 
Seguim cap el casc
antic, ara plou, ara fa sol, ara fa vent, hem tornat a entrar a la Basílica. Fem la xerradeta amb en Santiago, li hem donat gràcies, hem pregat i li mostrem il·lusió per tal de poder
tornar el proper Xacobeo.
I per acomiadar la ciutat tornem a fer una passejada per l’Alameda. Amb la pluja tot és
molt verd i net. Fa molt de goig.
Hem dinat de tapes, en fi tot molt bé i ja amb quasi 12.000 passos el meu
cos ja diu prou, taxi i cap a l’auto. Just arribar, una manta d’aigua, poca durada
i altra vegada veiem el sol.
Dimarts 12 d’abril del 2022
Ha plogut amb ganes tota la nit, i pel que sembla avui també hi ha
previsió. Plou amb ganes.
Després d’esmorzar, anem a pagar i sortim direcció Muros. A mida que
deixem Santiago el dia es va aclarint, costegem la Ria de Noia, la Ria
de Muros i el mar ens deixa unes imatges precioses, jo m’aturo per
retratar, i ja arribem a Muros, un poblet costaner, amb molt d’ambient,
pugem fins l’església , fem passejada pel moll i continuem direcció Ézaro.
A Ézaro hi desemboca el riu Xulla.
Aturem al poble davant de l’oficina d’informació i preguntem. A la cascada
s’hi pot arribar quasi amb l’auto però per anar al mirador un senyor ens
recomana agafar un carrer a uns 300 metres i la pujada és molt més suau. Dinem
i fem caminada cap a la cascada des del mateix poble un quilòmetre més o menys,
pensem que ens va bé per la salut.
Aquesta cascada es famosa doncs és l’única que va a parar al mar, és
bonica, tot i que just al costat hi ha una hidroelèctrica, que, m’espatlla la
imatge, però paciència tot sigui per les energies.
Retratem, retratem. És curiós, doncs el sol va i ve i a tots els llocs en
un moment u altre treu el nas, així que tot és molt més bonic.
Tornem cap a l’auto i seguint les instruccions pugem al mirador, la veritat
el camí és molt més suau, a dalt, fa molt vent però hi ha bones vistes de la
desembocadura.
Ara direcció Finisterre, sabem que hi ha lloc on aparcar, un espai
dalt molt airejat i una mica amb pendent, el Feli ha vist pel “maps” que hi ha
un altre espai sota molt més planer, així que allà que anem, vista directe al
mar, al far i tot preparat per veure la posta de sol.
Mentre esperem fem una caminadeta fins el far, la veritat impressiona, els penya-segats,
les grans extensions de ginesta espinosa que fan que el paisatge sigui
totalment groc, destacant sobre les aigües blaves i l’escuma del mar.
Fem la cabreta retratant i sobretot respirant aire pur.
El sol ja va caient i tornem cap a l’auto. Ara només cal esperar.
Arribat el moment fotos a discreció això va ràpid, el sol sembla que te
pressa per anar a dormir.
Enfosqueix i el far s’il·lumina, tota la nit dona voltes.
Ah! I recordo que la cobertura és molt justeta.
Coordenades Fisterra N 42.887145, W 9.273041
Quilòmetres 56.869
Dimecres 13 d’abril del 2022
La nit ha estat tranquil·la, jo m’he gronxat una mica, dalt la caputxina es
nota si fa vent, l’únic sorollet que hem escoltat és la remor del mar.
Avui ens hem de trobar amb la Mireia, el Jose i els nens. Ells pugen de
Sevilla. Quina emoció.
El lloc és Allariz, ni fet expressament, arribem a l’hora a la
rotonda del poble, quina casualitat!!!
Ens aturem en un espai i ens abracem, ara feia temps que no ens veiem.
Dinem i anem a un aparcament al mig del poble i en fem visita.
És un poble gran, els carrers no son ni d’asfalt, ni de llambordes, tenen unes grans lloses de pedra típica del país, hi ha moltes botigues “oulet” de grans marques. Moltes esglésies, tot costa avall fins arribar al riu, on hi ha un bonic parc, com és típic el “Pont Romà” el busquem i fem fotos molt boniques.
Mica en mica i costa amunt anem cap a l’autocaravana.
Següent destí, Castro Candelas, on hi ha àrea, arribats, és petita i a
petar.
Seguim direcció les “Passareles del riu Mao” i veiem una entrada a
tocar de la carretera, aquí ens quedem, trànsit poc doncs la carretera és una corba
toca l’altra, amb baixades molt pronunciades, o sigui paella, paella, paella.
Deunidó!!!
La nit tranquil·la
Coordenades N 42.3793630, W 7.4968450
Quilòmetres 57.184
Dijous 14 d’abril del 2022
Una mica d’impressió a l’estar aparcats en aquest lloc, tenim un gran
precipici al darrera, però aquí hem fet nit.
Hi ha pocs llocs on aparcar.
Avui anem a les Passarel·les del riu Mao, un afluent del Sil.
Toca fer caminada, el camí es bo, hi ha escales, alguna baixada i també
pujades. De tant en tant, hi ha pantalles informatives sobre quines plantes,
arbres o flors hi anem trobant. Aquests plafons entretenen i a la vegada són
informatius. El riu va per baix saltant entre roques rodones i plenes de molsa.
El paisatge és molt bonic, anem baixant fins arribar a la platja del riu, veiem
gripaus i seiem una mica.
Hi ha una ruta circular però nosaltres tornem pel mateix lloc, desfem camí
, i cap a l’auto. Cansadeta però bé.
Seguim per la carretereta de corbes i anem a dinar a Parada del Sil,
sobretot prohibit dormir amb autocaravana.
Seguim la ruta direcció Las Medulas, província de Leon, tot venint
veiem fàbriques de pissarra.
Arribem a las Medulas i està a petar, a l’àrea anunciada no s’hi pot
aparcar, però una mica més avall, on hi ha el cementiri cap problema, en som
una bona colla.
Demà farem excursioneta
Coordenades N 42.4634880, W 6.7661000
Quilòmetres 57.307
Divendres 15 d’abril del 2022
Ens despertem doreta doncs avui tenim intenció de fer “Médulas”.
La Médulas és un entorn paisatgístic format per les
restes arqueològiques del que va ser una explotació romana d’or a cel obert.
Situades a la comarca del Bierzo, Lleó.
Es tracta d’un
paisatge grandiós i espectacular format per l’antiga muntanya Medilianum, de
sorres vermelloses, castanyers centenaris, roures verds i cirerers.
Aquest gran
treball d’enginyeria i la posterior extracció de l’or van suposar un dels
primers atemptats contra el medi ambient.
Avui, no obstant
això, les restes de l’explotació abandonada, integrades en el paisatge, s’han
convertit en Patrimoni de la Humanitat.
Hi ha diferents circuits per fer la visita. El Jose ahir va fer el circuit
gran corrent i ens ha dit que les gaudirem més si fem el circular nº 2, la
Senda de Las Valiñas, uns 3 quilòmetres i mig, més els de l’aparcament i
sortida del poble, total 9000 passos.
Aquest camí es fa pel centre i vas veient uns arbres castanyers preciosos i
centenaris, també molts cirerers florits que destaquen amb les Médulas
vermelloses, a mi m ‘ha agradat molt, vas fent la ruta fins arribar al poble.
Avui Divendres Sant he fet visita a la petita església. I ja cap a l’auto.
Per dinar un menú típic de Setmana Santa, bacallà amb cigrons i ou dur.
Després de dinar una altra fita, anar al Mirador d‘Orellan, anem amb
l’auto i travessem uns poblets molt i molt estrets de carretera, mare meva
quina por, un rètol diu caravanes més llargues de 6 metres prohibit. Nosaltres
si podem, però el gendre no, així que aparquem i comencem a caminar. La
carretera fa una pujada espantosa i cau un sol de justícia. Faig un quilòmetre
i dic, o pugem amb l’auto o feu fotos ja les veuré, aquí m’aturo.
El Feli baixa a buscar la nostra auto i ens carrega, i, cap amunt,
aparquem, però encara queda un bon tros i de pujada, en fi amb positivitat,
suant, esbufegant, amunt que fa pujada, mai millor dit.
Arribem, oh, oh, oh ha valgut la pena l’esforç, quines vistes, quina obra d’enginyeria
aquests romans. Deunidó!
Retratem i retratem i cap a l’auto de baixada. Pobles i poblets, i ben estrets.
Següent parada Peñalba de Santiago. Ens cal travessar Ponferrada,
no s’acaba mai, i després carreteres, carreteretes, ports i carreteres de
muntanya, aquí ni cobertura ni re de re. Ja li diuen el Valle del silencio.
Aparquem en un gran aparcament ple de cotxes imagino senderistes, muntanyes
arreu, fins i tot amb neu. Olor de frens calents, embragues i de tot. Jo he
passat por, el Feli ha patit molt per l’auto.
Ja cau el sol, avui s’amaga entre muntanyes.
No tinc cobertura això em fa patir. Sembla mentida com ens hem acostumat a estar connectats amb el món.
Coordenades N 42.431937, W 6.541634
Quilòmetres 57.365
Dissabte 16 d’abril del 2022
Ens despertem i puc ben dir que som dalt de la muntanya. El aparcaments
encara són buits, tret d’alguna autocaravana i furgoneta. Jo no ho entenc, com
pot agradar tanta solitud i desconnexió. Realment soc urbana.
Anem a fer la visita al poble, cal baixar una bona baixada, el poble, Peñalba
de Santiago.
Peñalba de
Santiago és un exemple
de l’arquitectura rural del Bierzo, en molt bon estat de conservació.
Ben merescut com a poble, un dels més bonics d’Espanya.
Te uns carrerons
empedrats, polits i les cases totes segueixen el mateix patró, fusta combinada
amb pedra, gairebé totes són cases rurals. Ideal per tots els qui es volen perdre
uns dies. Si, si, ben desapareguts.
L’Església de Santiago
de Peñalba és una joia d’arquitectura mossàrab, data del segle X. Fundada
per Sant Genadio, un ermità qui es va retirar a una cova propera al
poble després de ser Bisbe d’Astorga.
Fem una bona passejada retratant racons i raconets. Ja comença a arribar
gent. Des d’aquest indret es fan moltes excursions.
Preguntem a uns policies per on tornem si per una carretera de baix o
tornem per carretera de corbes molt i molt pronunciades. Aquesta és
l’aconsellada. Apa doncs primera i amunt que fa pujada.
Ja a la carretera “normal” cal passar poblets, i falta trobar-te una
autocaravana de cara, buf buf buf quin patir!
Aturem una estoneta perquè refredin els frens. Al Jose ja ni li frenen.
Deunidó quins camins!!!.
Tornem per Ponferrada on hi ha una molt bona àrea, jo proposo anar a
un “telepizza” a fer dinar de acomiadament, doncs ells, a la tarda ja marxen
cap a Sevilla.
Busquem i si un telepizza… a uns quilometres, caminem, veiem el castell,
caminem i per fi la pizzeria, els nens super contents, dinem i al sortir veiem
que hi ha un “mercadillo romano”, fem una passejada i cap a l’auto sota un sol
que crema, ens desviem pel centre i visitem la catedral i el casc antic, al
menys hi ha ombreta als carrers, mengem un gelat que sembla baixat del cel.
Quina calor!!!!
Tornem a agafar l’auto i anem a visitar el poble de Castrillo de los
Polvazares. Gran aparcament a petar de cotxes.
Aquest poble és molt visitat, com a curiositat, les seves construccions estan
fetes amb una pedra marró-vermellosa, els carrers empedrats i les portes i
finestres pintades amb pintura verda.
Però el que és típic i la majoria de turistes fan, és venir a menjar el “Cocido
Maragato”, tothom porta una bosseta amb el que els ha sobrat i no s’han pogut
menjar, es veu que hi ha molt menjar.
Fem una passejada, fem fotos i ja a l’aparcament, la part trista. Toca
acomiadar-nos dels nens de la Mireia i el Jose. Sempre costa. Unes fortes
abraçades i ells es retiren cap a Sevilla.
Nosaltres anirem a l’àrea d’autocaravanes d’Astorga.
No coneixem la ciutat i penso que ha de ser bonica.
Coordenades, àrea Astorga, just al costat de la plaça de toros,
N 42.451801, W 6.06561
Quilòmetres 57.489
Diumenge 17 d’abril del 2022
Sense pressa anem caminant cap el centre, no és massa lluny, una caminadeta
i ja ets a la Catedral. A l’oficina d’informació ens diuen que avui
diumenge de Gloria mal dia per visitar la catedral doncs hi ha processo
complerta entren i surten i és llarga. La veiem per exterior i és molt
bonica.
Just a tocar hi ha el Palau de Gaudí. Mirat per fora em recorda el
castell de Disney, el to de la pedra i les torres, tot i que hi ha un
traç d’en Gaudí.
Traiem entrades, 5€ cadascú i comencem pels jardins molt ben cuidats i
estructurats, la muralla i el Palau.
Un cop dins em sorprèn, molts vitralls, molta ceràmica, moltes voltes, en
fi diferent del que Gaudí ens te acostumats però una sensació molt positiva. Visitem
les tres plantes i fem recorregut per la ciutat.
Enxampem la processó amb bona banda de músics i sobretot moltes
gaites.
Avui totes les confraries van al descobert, ens ha agradat, hem recordat
els anys en que anàvem al poble de Villarrubia, per Setmana Santa.
Ja tornem cap a l’auto on dinem.
Engeguem direcció, Valladolid.
A Valladolid hi ha àrea molt cèntrica, 5€ la nit, serveis buidar i
omplir.
Un cop aparcats contactem amb amics. El Feli amb un amic de joventut que feia mes de 40 anys que no es veien.
I jo contacto amb una estimada família,
els nens van ser alumnes meus, unes bellíssimes persones amb qui hem mantingut
contacte i sempre ens han dit, si aneu a Valladolid, sobretot aviseu.
Tarda de molta xerrera. I sobretot molt agradable, veure lo grans que s’han
fet els nens, tot un orgull.
Sopem i a descansar.
Coordenades àrea Valladolid N 41.6558, W 4.73735
Quilòmetres 57.636
Dilluns 18 d’abril del 2022
Ens despertem amb un altre dia, clar i assolellat.
Avui toca fer visita a Valladolid, ja la coneixem però vam venir una
Setmana Santa i només recordo gent i més gent, processons, aglomeracions,
embussos. Poc més.
Hem quedat anar a veure la Cristina, ens ensenya la botiga, molt gènere i
molt cèntrica.
Es queda el marit i ella ens convida a un cafetó, amb la seva tapa d’acompanyament.
Aquí és molt típic i per poc diner. És “guai”.
Hem agafat força i ens porta a fer un recorregut com a guia turística. La
veritat, entre les seves explicacions i la noia de l’oficina de turisme ens hem
après molt bé el recorregut que cal visitar.
·
Parque del Campo
Grande.
·
Academia de
Caballería.
·
Plaza Mayor.
·
Mercado del Val.
·
Iglesia de San
Benito.
·
Catedral.
·
Iglesia de Santa
María La Antigua.
·
Pasear por la
calle Santiago.
· Iglesia de San Pablo.
·
Museo Nacional
de Escultura.
·
Universidad.
·
Teatro Lope de
Vega.
· Pasaje Gutiérrez
·
Edificio de
correos y su fuente
· Ventana encadenada, Palacio Pimentel, Diputación.
·
Muralla
·
Iglesia de Nuestra
Señora de las Angustias
S’acosta l’hora de dinar, rebo un WhatsApp aconsellant-nos on podem fer
un entrepà de calamars. Ens ve molt de gust.
Deliciós no, lo següent. Que bo!!!!, el lloc “La Mejillonera”. Boníssim!!!
Sortim i continuem amb el que queda per fer.
Ja satisfets amb la visita, tornem cap a l’autocaravana.
Bona caloreta i sortim de Valladolid a les 16 hores, direcció cap a
casa.
Seguim la ruta indicada per la família, el Gps ens fa tornar per Burgos,
ells agafen unes carreteres petites però molt bones, vas tranquil i t’estalvies
molts quilòmetres.
Valladolid, Peñafiel, Burgo de Osma, Almazar, Monteagudo de las Vicarias i
ja agafar la A-2 Calatayud, Zaragoza etc.
Prop de Calatayud veiem trànsit molt dens, parar i engegar. Decidim
fer nit i demà serà un altre dia.
Aturem a una àrea de Morata del Jalón N 41.473991, W 1.473464
Dimarts 19 d’abril del 2022
Tornada tranquil·la cap a Terrassa
Arribem a les 13 hores
Quilòmetres 58.322
Total Setmana Santa 2022,
2.653 Quilòmetres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada